Quanta raó té; la vida cal viure, com a moment únic, no podem tenir por de viure, perquè aleshores la por a la mort encara és més gran. Fa un any i mig el meu germà va morir, aquell procés de degradació, és el que temo; finalment, tots li vam dir que podia marxar i trobar la pau. Així va ser. Es va apagar i va reposar. Cal viure intensament, CARPE DIEM!!!!
Caram Dafne m'has deixat parat . a mi el Panaikkar em serveix per a teoritzar i aprendre a veu-hi "lungo mirante" però això de la mort del teu germà ja es "la vida a la practica" i es una putada . CARPE DIEM!! doncs i agafa't de la ma d'algú quan ploris ..."alçaven el rem de tranta quatre cantant sols miserere"
El vaig tornar a escoltar, fa un parell de dies, aquí, un cop més... fa patir ja la seva respiració dificultosa, però les paraules són sàvies i van entrant en dins.
Tot el que no es pogués aplicar a la vida pràctica ... potser no seria saviesa. Però cal saber-ho fer.
Dafne, m'agrada com ho expliques, bonica.
Una abraçada a tots dos. O a tots tres, el mestre potser des d'allà on sigui també la voldrà
Gracies carmeta,est un sol de persona i et dec molta alegria , tanta que no se si te la podre pagar mai , enravenat que estic quasi sempre contra Lo MON...petonets i abraçadetes
Quanta raó té; la vida cal viure, com a moment únic, no podem tenir por de viure, perquè aleshores la por a la mort encara és més gran.
ResponEliminaFa un any i mig el meu germà va morir, aquell procés de degradació, és el que temo; finalment, tots li vam dir que podia marxar i trobar la pau. Així va ser. Es va apagar i va reposar.
Cal viure intensament, CARPE DIEM!!!!
Caram Dafne m'has deixat parat . a mi el Panaikkar em serveix per a teoritzar i aprendre a veu-hi "lungo mirante" però això de la mort del teu germà ja es "la vida a la practica" i es una putada . CARPE DIEM!! doncs i agafa't de la ma d'algú quan ploris ..."alçaven el rem de tranta quatre cantant sols miserere"
ResponEliminaEl vaig tornar a escoltar, fa un parell de dies, aquí, un cop més... fa patir ja la seva respiració dificultosa, però les paraules són sàvies i van entrant en dins.
ResponEliminaTot el que no es pogués aplicar a la vida pràctica ... potser no seria saviesa. Però cal saber-ho fer.
Dafne, m'agrada com ho expliques, bonica.
Una abraçada a tots dos. O a tots tres, el mestre potser des d'allà on sigui també la voldrà
Gracies carmeta,est un sol de persona i et dec molta alegria , tanta que no se si te la podre pagar mai , enravenat que estic quasi sempre contra Lo MON...petonets i abraçadetes
ResponElimina