Molt poc sovint , i més últimament
que ens tornem ronsos i poc de sortir de casa...
una tarda vas a fer companyia
i de pas a menjar peixet de la costa.
I ensopegues de morros amb una una serie de senyals
d'aquelles que en Jung en deia sincronicitats,
i els vells del meu poble coincidències.
I et maravella una casa que amaga una intenció sota un decorat de fades,
i uns amics, encara uns mig desconeguts,
que no amaguen res, com no sigui les ganes de fer-te feliç.
I deixes passar la tarda com relliscant per l'herba,
i t'amares de tot allò que no es veu , ni es diu ,
i de tot allò que hi es però es fa el dissimulat.
Per que son coses que pertanyen als territoris inexplorats de l'ànima.
I quan ja fosqueja; te'n vas ---Amb el pericardi
una miqueta inflat, apretant-te el cor com una ma carinyosa.
I et prens dues pastilletes vermelles d'aquelles...
No fos que s'apapalloneigi massa i es marqui un 6 per 9
Enlloc del 4 per 4 que li toca per llei .
I en arribar a Sant Pol. Desprès d'un llarg silenci...
Dius "em sento be, estic contenta ...m'agraden aquesta gent...
i com que de vegades som com un de sol:
resulta que ho dius, tu també, al mateix precís instant que jo...
De vegades hi ha qui dona manyacs als sentiments,
i ho fa com aquell que ni se n'adona...
Miquel Àngel Tena-Rúbies -llibre de viatges - inèdit i pòstum 10/ 12/2011
M'agrada molt com ho descrius.
ResponEliminaÉs un moment que tens col·leccionat. Un tresor per recordar. Commou com ho expliques. D'aquells instants i d'aquells emocions que tots voldríem saber guardar i saber percebre en la seva mesura justa i transcendent.
Bona setmana!
El Llibre de viatges no el publicaré mai peruqe el viatge es la vida mateixa i aixi penso anar fins que la palmi llavors ja el poden publicar los meus hereus , endementres, vaig fent col·lecio com tu dius
ResponElimina