dimarts, 18 de desembre del 2007

"T'ESTIM, PERÒ ME'N FOT"


T'estim, però m'en fot. No em resta gaire

de suportar la humiliació del vòmit

d'ésser que és estimar. Ja acaba eixa hora

de finestrals oberts i de dents polsoses,

de taques de pantaix per les solapes

i de taurons pels músculs o dreceres.

Ta'teix si em fon els ploms de la mà dreta

un calfred com un crit sempre que et xucla

camí dels meus endins, pels dits em neixen

aurores boreals com a contagis.

T'estim però me'n fot. Visc a l'espera

del glop definitiu que em redimeixi,

del glop unificant que em deixi dir-te:

-Ja t'estim tant, que et pots morir quan vulguis.





BENAVENTURANÇA Nº8



Benaventurat aquell

que sempre ensopega amb la mateixa pedra

i bescanvia amb altri un pam de cara

decorada de nafres i saber com ningú

que la pedra existeix. Els fets li ensenyen

que a força ell, d'existir

seguirà donant-s'hi la morrada més bèstia

a cada vegada incorporant noves savieses

entorn a la tècnica de la travalada.

No desvia el camí, ans prossegueix i pensa:

"He caigut per que hi era. Encara hi som.

Just cau aquell que està dotat per fer-ho."


Miquel Àngel Riera

"Tots els Poemes"

Edicions 62. 1985. 2ª Edició


1 comentari:

  1. Vaja! Ara la Mallerenga es repetirà al grup...

    I els comentaris, "güeno", així està millor. "Hi ha coses massa pures per a ser dites", com deia el "meu" Pere Quart.

    ResponElimina