"T'ESTIM, PERÒ ME'N FOT"

T'estim, però m'en fot. No em resta gaire

de suportar la humiliació del vòmit

d'ésser que és estimar. Ja acaba eixa hora

de finestrals oberts i de dents polsoses,

de taques de pantaix per les solapes

i de taurons pels músculs o dreceres.

Ta'teix si em fon els ploms de la mà dreta

un calfred com un crit sempre que et xucla

camí dels meus endins, pels dits em neixen

aurores boreals com a contagis.

T'estim però me'n fot. Visc a l'espera

del glop definitiu que em redimeixi,

del glop unificant que em deixi dir-te:

-Ja t'estim tant, que et pots morir quan vulguis.

BENAVENTURANÇA Nº8

Benaventurat aquell

que sempre ensopega amb la mateixa pedra

i bescanvia amb altri un pam de cara

decorada de nafres i saber com ningú

que la pedra existeix. Els fets li ensenyen

que a força ell, d'existir

seguirà donant-s'hi la morrada més bèstia

a cada vegada incorporant noves savieses

entorn a la tècnica de la travalada.

No desvia el camí, ans prossegueix i pensa:

"He caigut per que hi era. Encara hi som.

Just cau aquell que està dotat per fer-ho."

Miquel Àngel Riera

"Tots els Poemes"

Edicions 62. 1985. 2ª Edició