dilluns, 17 de desembre del 2007

Mes clar que l'aigua

Però resulta que ací no en tenen ni idea d'això, per no tenir no saben ni que és el Post-Polio, com podia pretendre que em fèssin cas a l'Hospital de Mollet, uns metges putejats que treballen a destajo i n'estan cremats ?- Que diu aquest paio? SPP ?-deu estar sonat... li seguirem la corrent ...i Ala!Anestèssia General que te crio... si no fos per que a España coño la malaltia del Sindrome Postpolio no esta reconeguda oficialment com a malaltia invalidant, em liaria a denuncies a saco paco sin piedad de nadie, per a treurels-hi los cuartos amb aquestos mamons!!! Estic fet una P... merda desde la operació i ara mateix em passaria a l'anestessista per la pedra!
BBBBRRRRRRRRRRRRRRRR!!!!!!!!!!!
Deu-me serenitat per acceptar les coses que no puc canviar.....

3 comentaris:

  1. Va, no et facis mala sang, que encara et trobaràs pitjor... Però tens tot el dret a la pataleta, clar, això no t'ho treu ningú.

    ResponElimina
  2. Bé, segur que no t'ajudarà fer-te mala sang, però com que això és difícilment evitable i a més a més t'agra da escriure. En comptes dels teus poemes... per treure't aquesta ràbia BBBBBBBBBBBBBRRRRRRRRRRRR...
    podries escriure una carta simulada (vull dir que no cal que l'enviis) per a l'anestesista i dir-li com el pasaries per la pedra. És un exercci de desfogament que acostuma a anar molt bé. Pot ser que te'n calgui un parell o més. Si vols provar-ho... ja ho saps!

    ResponElimina
  3. La mare d'una amiga meva , que és "medium" em va dier que jo havia esta un metge en una altra vida i que en aquesta he d'aprendre dels error que vaig cometre amb els malalts , en la meva experiència ... Jo no se si això es possible o no, però esta clar que m'he passat la vida "relacionant-me " amb metges i hospitals i que n'he patit de tots colors... per que serà?
    Ara ja no em passaria per la pedra a ningú...
    Hi ha coses que puc canviar , i entre elles , la possibilitat de entendre les limitacions humanes i exercir el perdó.
    Així m'estalvio escriure una carta sobre com torturar a l'anestessista, altrament , nogesnmenys que una burda copia de "DISPAREU AL PIANISTA"
    Així que un cop abocat per la boca lo que em trastoca , passo ratlla , giro full, et pico l'ull i torno a quedar amb tu a fer un caferet a Second Life, si vols es clar...

    ResponElimina