I fet, consumat el sacrament del vòmit i el perdó i adquirida la gràcia de poder "anar pel mon dient el nom". Dono per acabat aquest opuscle d'agravis i memòries disperses que no fan sinò fer-me sentir confús.
Es així com, des d'ara mateix, passo pàgina de tot çó que m'amoïna i retorno a la serenitat.
Poc a poc,
ResponEliminacom gotes grosses,
que m'entressin ben endins,
com si la pell fos permeable i l'ànima se m'inundés
de llàgrimes de pluja...
Les paraules em transporten
tant lluny
en el temps i en el sentiment.
M'hi reconec, a voltes,
m'hi desconec, a voltes.
Res no rellisca ni passa de llarg.
El vòmit i el perdó
sovint es necessiten
l'un a l'altre.
No hi trobo la impudícia
que et trasbalsa
només cada cosa dita pel seu nom.
Sortim, tots plegats,
de la confusió travessant-la
ben bé pel mig.
Què hi fa? si aquest é el camí.
Ens retrobarem segur
quan la pluja
estigui feta de bocins de placidesa.
Carme R
Torno a dir-te gracies per aquest magnífic poema , es veritat que s'han d'acarar les coses i que en fer-ho ens fem més forts , mes savis... també s'ha de deixar dormir el passat en el que es, i viure plenament cada instant. Aprenc cada dia a fer de cada dia una sola gran aventura. passempàgina docs i escribim la gran aventura del dia a dia.
ResponEliminaPer cert non capisco ço del canvi de tena ...ono. fes-m'hi memoria si de cas val?
Una virtuosa i virtual abraçada
Miquel Àngel
Disculpa'm a vegades em complico per dir coses senzilles... He proposat un mem, perquè escriguis aquí al teu blog un lloc, persona, animal o objecte que sigui per a tu com un refugi. Real o imaginat. Em va sembla que després del llibre de Mario això era un canvi de tema per a tu, o que potser no l'era, ja que fóra possible que algun indret d'aquests t'hagués servit de refugi en les mateixes situacions que expliques en el llibre de Mario.
ResponEliminaNo em facis gaire cas, sempre penso massa.
En qualsevol cas això dels mems només és un joc de comunicació i complicitats ente blocaires i no té més importància que aquesta... si el fas el fas i sinó tal dia farà un any.
Fins aviat. Ens continuarem llegint aquí als blogs.