Encenc un ciri i apago la TV , poso un arxiu d'audio que em va passar en Juanjo , Les veus del Crystall... New Age agradable una mica autocomplaent, cada cop em costa més trobar sons que m'estimulin , han deixat d'interessar-me les antigues cançons que abans em feien viure, ara busco sons, només sons , pinzellades de so-color, sonoritas especials, qualsevol intent de ritme es estèril, ...
Que passa?Estic molt cansat, molt cansat ...
cansament infinit .. per que no s'acaba ja?
Hi deu haver només un graó desde ací a la mort. No n'hi ha per tant. Quin descans Deu meu. Ara entenc millor Marius Torres:
Dolç àngel de la Mort, si has de venir, més val
que vinguis ara.
Ara no temo gens el teu bes glacial,
i hi ha una veu que em crida en la tenebra clara
de més enllà del gual.
Dels sofriments passats tinc l'ànima madura
per ben morir.
Tot allò que he estimat únicament perdura
en el meu cor, com una despulla de l'ahir,
freda, de tan pura.
Del llim d'aquesta terra amarada de plor
el meu anhel es desarrela.
Morir deu ésser bell, com lliscar sense esforç
en una nau sense timó, ni rems, ni vela,
ni llast de records!
I tot el meu futur està sembrat de sal!
Tinc peresa de viure demà encara...
Més que el dolor sofert, el dolor que es prepara,
el dolor que m'espera em fa mal...
I gairebé donaria, per morir ara
--morir per sempre--, una ànima immortal.
Setembre 1936
No l'havies entès fins ara? És el millor poema per aclofar-se i assaborir aquests moments feliçment dramàtics de l'ocellot negre sobre el cap. Encara que sigui per cansament de tot plegat, es pot reconduir a allò que no s'ha d'oblidar mai: "estic alegre perquè estic tristíssim / patint religions teves que els àngels / no podrien gaudir".
ResponEliminaBona nit!
Bona Nit Rut amiga callada
ResponEliminaEstimada Rut; Ho deia per que ara no en faria una canço dramàtica i angoixant com vaig fer l'any 1985, ara faria una versió lenta i calma, un adagio suau...ara faria com ell acceptaria el fet com es...frisaria , negociaria per que fos ja...
ResponEliminaFa poc, al festival de poesia de Sant Cugat, vaig assistir a una lectura de poemes i entre molts poemes, van llegir precisament aquest de Màrius Torres. Jo no el coneixia, el vaig poder seguir en un petit llibret que van publicar de les lectures, llegit i escoltat a la vegada. Em va arribar molt endins. Em va semblar tant bonic! Sí, parla de desitjar la mort (ja, d'una vegada) però igualment tant bonic! I ara el rellegeixo i tens raó, és pau, és calma, és suau, és com una mena de felicitat trista...
ResponEliminaMalgrat tot, em sap greu que algú (ell, tu) s'hagi de sentir així per qüestions tan greus de salut. Em sento a prop de tu, no pas perquè conegui els teus patiments i trasbalsos, que no conec, sinó perquè has estat capaç d'identificar-te amb aquest poema. Perquè em fas arribar la teva pau cansada.
Sé segur que seré aquí, al blog, mentre en tinguis ganes.
Doncs fes-la, aquesta versió lenta i calma, aquest adagio suau! De totes maneres, a mí m'agrada molt la versió del 85, trobo que cadascú diu allò que té a dir, i no cal res més.
ResponEliminaHi han tantes coses a mig fer...trenta anys de coses a mig fer , deu ser el meu destí ser un Iceberg escolant-me aigua avall del mon sense remei...
ResponElimina