Laisse venir...

Si no t'hagués conegut mai m'hauria perdut

entre mig de les bardisses pels aiguamolls

de la vida que avança estellant No hi a pietat

ni dolçor ni altells on somniar que tot va be

Si no t'hagués vist venir vinclada en el dolor

d'una cadira vella de bova i rodejada

de llibres que llegeixes distreta mirant

per la finestra nova de la casa que vols

de la casa que fas i refàs amb la teva petjada

de ballarina trencada d'esforç del viure ingrat

dolorit d'estar sola mirant com els peus de la gent

inventaven llenguatges ignots que tu interpretaves

Si no t'hagués conegut esperant l'avenir tan incert

si no m'haguessis reptat amb el pas d'una dansa tan bella

Ni jo fora Jo ni TU fores qui ets ara ja tal com ets

Com seràs com seré com voldràs com voldré

Si no t'hagués conegut mai m'hauria perdut.

Laisse venir... laisse venir... se que el temps juga a favor teu.

Puig que la mort no existeix
mai dels mais m'encalçarà la por per ormeig de la vida
la meva vida perviscuda i lluitada
que m'estimo mes que a mi mateix
perque jo no soc aquell que viu
soc el que mira com l'altre sobreviu
i n'observa les fallides  les alegries
i per damunt de tot em fixo com estima
aquest ninot que diuen que soc jo
al gran teatrí que n'es lo  mon .
No us meneu a confusió
Jo no soc el personatge
Soc el tilellaire del que somnia.

L'am.Proba del cotó

cada vegada que li feia la proba del cotó em fallava -
i malgrat cada vegada jo me l'estimava mes.

Cada cop em fotia mes esta clar .Un es un home  integre i home al capdavall
es pot deixar desestimar feins a cert punt .
Pero Ais! cada vegada que li feia la probadel cotò
em feia sentir d'aquella menera---
I pensava millor no fessis com el calamar d'en Ferrater...
No fos que per amor et posseisis una bossa de plastic al cap.
calla calla no digos tonteries!!

ET VAIG VEURE...

La vaig veure asseguda en un banc de la plaça d'Olot. Desentonava, rodejada de fulles , escombraires i algun borratxí. Tan ben vestida i tan bella , plorava amb un desconsol urgent. Mirava al seu redós amb un tic de confusió .Com si busqués alguna nansa on agafar-se. Com si se l'estigués enduguent un vent secret . Això es el que semblava. I.  Era Tan Bonica que feia patir. Jo, assegut al cotxe esperava que vinguessin de comprar , escoltava  aquesta cançó i la mirava . Llavors la vaig veure... mes aviat ella va veure que la veia... i va fer un esbos de somrrís com si es disculpés... vaig decidir sortir del cotxe i anar-li a dir que; No estava sola . Que la tristesa no dura sempre... I em va dir; - No .. si no estic trista .. ploro d'alegria . M'havien dit que tenia un càncer i ara resulta que fou un error de diagnòstic .No tinc cap càncer !! I jo, perplex per gir inesperat de la situació .Li vaig dir: es igual .No estàs sola!! Em va donar un peto apresurat i va sortir corrent . En quatre gambades es va girar i em va dir : Tu tampoc n'estàs de sol.

NO US MENGEU LES FULLES DE LLORER

No us mengeu les fulles de llorer
els uns als altres,
terra endins hi ha massa hams esperant aigües revoltes.
Des del paisatge concret del riu i d'oliveres
a l'angle més meridional
d'aquesta terra tan ben adjectivada ja
en un assaig de càntic
el vostre happening sembla un espectacle brillant
castells de focs desfets en molts colors
de moda i modes,
crits de gavines giravoltant pel port,
pluja que cau inútil i es perd sobre l'asfalt,
llavor germinativa sembrada en terra forra,
força del mar que es desfà en broma contra els penya-segats.
Recordeu la paràbola que ens contaven a l'escola
del feix ben lligat i de la força.

"D'amors d'enyors i d'altres coses" MARIA ZORAÏDA BURGOS

• 
• 
  
  
  Zoraida Burgos (Tortosa, Baix Ebre, 1933) és poeta i narradora. Diplomada en Biblioteconomia per la Universitat de Barcelona, ha exercit principalment de bibliotecària. Ha estat, durant molts anys, l’única veu femenina de la literatura de les Terres de l’Ebre i forma part —juntament amb Jesús Massip, Manuel Pérez Bonfill i Gerard Vergés, entre altres— de la generació de la postguerra catalana a Tortosa. La seva trajectòria literària s’inicia l’any 1970 amb l’obtenció del premi Màrius Torres pel poemari -D’amors, d’enyors i d’altres coses.- A part d'altres llibres de poemes Com Vespres, Reflexos , Cercle de la nit , Blaus. Cal destacar també la seva obra en prosa (L’obsessió de les dunes, 1993)- que va rebre el guardó Josep Pin i Soler el 1993 i la publicació de diversos llibres de narrativa infantil. com: Les culleretes de Lluna , el Mussol que va obrir els ulls de dia, la negreta Safu i el Narcís... Participa en varis projectes col·lectius sobre les terres de  L'Ebre I realitza la traducció al català de  "Carta desde la presò de Birmingham" de Martin Luther King