dimecres, 5 de desembre del 2012
diumenge, 2 de desembre del 2012
divendres, 30 de novembre del 2012
POEMES
INCORPORATS
Per desig
exprés de Miquel Àngel Riera, en el disc “TORNAR DE TU” s’hi
afegiran algunes cançons que vaig composar durant
les estades convidat a “Miamar”, la casa familiar del
poeta al port de Manacor i que tenen un clar referent a l’amistat
que tan Miquel Àngel Riera com na Roser Vallés i els seus fills Miquel
Àngel, Maria del Mar i Roser em van lliurar.
Durant
la presentació dels llibre de poemes “LA
CASA PROP DE LA VIA” a L’Ateneu Barcelonés, l'any 1994, Miquel Àngel Riera
va llegir el poema “PASSO UN TEMPS D’ESPERA” com a mostra
definitòria de la meva poesia.
Recuperat aquell recitat, posteriorment d’una gravació quasi accidental de l’acte,( vagi aquí el meu agraïment a en Key Macias, tècnic de só del acte i del concert posterior , que va enrregistrar-ho tot ) he
cregut avinent incorporar-ho al disc com un document sonor inèdit
de la veu del Poeta i com a justificació i agraïment.
En breu adjuntaré l'audio recuperat i corregit de la cinta original.
PASSO UN TEMPS D’ESPERA
Recita
: Miquel Àngel Riera
Passo
un temps d’espera repassant dies
que
son només descans i flor d’oblits.
I
sé ben cert que llisco per la vida
I
que en passar amb la quilla esmolada,
Tallo
la pell del temps
que
m’ha tocat per viure
fent-ne
dues meitats:
la
veritable i l’altra
que
encara és més i més insuportable.
Em
fa fàstic
Això
de fer balanç per que l’edat m’empeny.
D’això
que en diem el temps, no en trobo els albarans,
Si
les factures: Deutes, omissions,
Coses
per a fer, llacunes molt salades,
On
el present aixeca el braç
Dient
qui soc.
Quan
sol fondejo
en
badines de temps dins la ferida,
ni
la memòria és prou evocadora.
Com
per negar-li-ho tot. Entre nosaltres:
El
temps em balda clivellant-me en excés.
Vull
oblidar-me de que el tinc per eina.
I
emprendre per ma pell més singladures.
Si
encara és prou tibant per acarar;
L’embat
de les onades del passat.
L’aiguat
de la crescuda del present.
Desig
de serenor pel futur, fent meandres...
Miquel
Àngel Tena “La Casa Prop de la Via”
“EL
TURÓ” Sa Nostra , Manacor 1993
dijous, 29 de novembre del 2012
SI ... Si... Que t'ho diré... . T'ho cantaré si no en tens prou....
ET DIRÉ QUE T'ESTIM
Et
diré que t'estim, lluitant amb la tristesa
que
m'ofega a moments malgrat tot, malgrat tu.
Et
diré que t'estim fent acte de presència
per
sentir-me més viu, més de ple en aquest món
on
adopta el meu cos la forma d'un llenguatge
amb
el qual et puc dir, al vol de la carícia,
que
estic trist perquè pens que la vida em curteja,
i
també que t'estim. T'ho diré davant gent,
onsevulla,
a tothora, en sentir-me capaç
de
dir-ho amb nous matisos pel camí dels calfreds.
t'ho
diré de rampell, al matí a mitjan feina,
traient
el cap enmig de tants de noms que em volten
sense
aconseguir més que un foc d'estellicons.
Escriuré
que t'estim amb geroglífics propis
pels
murs dels excusats dels cinemes de barri
vora
aquells mots gravats al cim de la tristesa
que,
empetitint la meva, els veig i em fan plorar.
Et
diré que t'estim a les cinc de la tarda
quan
els àngels condormen amb les ales plegades,
pels
pollancres del parc. Pensaré que t'estim
en
estar-nos besant, a cos sencer, certíssims,
dins
la cambra silent, en punt, enmiquelada,
aquideçà
d'un món que ignoram si existeix.
Faré
senyals de fum cap allà on et trobis,
t'enviaré
coloms amb mots d'escampadissa
travessant
un espai d'impossibles distàncies.
T'ho
diré de bell nou dins l'ascensor que ens puja
al
pis de la badia, on fa fresca i fa tu,
i
passaré les tardes, si torna la tristesa,
buidant
calaixos plens de dirés-que-t'estim.
Miquel Àngel Riera "El
Pis de la badia"
Columna
1992 1ª edició
dimarts, 27 de novembre del 2012
EM FA FELIÇ POSAR EN PRÀCTICA AQUEST POEMA .... DESCOBRIR PERSONES SINGULARS I DEIXAR-ME SEDUÏR . ENAMORAR-ME CADA DIA I QUE S'ENAMORIN DE MI ES EL QUE EM MANTÉ VIU....
"MAI
DONIS PER FINIT..."
Mai
donis per finit el temps de seduir-me,
allò
que obtens de mi que no et conformi mai.
Sempre
hi ha un més enllà, una fita més alta
cap
a la qual segur que ens plaurà gravitar.
Tu
me fas engrandir les ànsies de misteri,
m'agrada,
amb tu, sentir-me perdut dins la mar gran,
m'atrau
anar sense rumb, aquest no tocar en terra
del
qual ara ja en deim miquelangelejar.
Defineix,
davant meu, els signes del teu codi,
desdibuixa'm,
confon-me amb tant de tuejar,
apropa't
fins al punt on et perdi de vista:
si
em veus empal·lidir, és perquè em dones fam.
Miquel Àngel Riera "El Pis de la Badia"
Columna 1992 1ª Edició
Subscriure's a:
Missatges (Atom)