ET DIRÉ QUE T'ESTIM
Et
diré que t'estim, lluitant amb la tristesa
que
m'ofega a moments malgrat tot, malgrat tu.
Et
diré que t'estim fent acte de presència
per
sentir-me més viu, més de ple en aquest món
on
adopta el meu cos la forma d'un llenguatge
amb
el qual et puc dir, al vol de la carícia,
que
estic trist perquè pens que la vida em curteja,
i
també que t'estim. T'ho diré davant gent,
onsevulla,
a tothora, en sentir-me capaç
de
dir-ho amb nous matisos pel camí dels calfreds.
t'ho
diré de rampell, al matí a mitjan feina,
traient
el cap enmig de tants de noms que em volten
sense
aconseguir més que un foc d'estellicons.
Escriuré
que t'estim amb geroglífics propis
pels
murs dels excusats dels cinemes de barri
vora
aquells mots gravats al cim de la tristesa
que,
empetitint la meva, els veig i em fan plorar.
Et
diré que t'estim a les cinc de la tarda
quan
els àngels condormen amb les ales plegades,
pels
pollancres del parc. Pensaré que t'estim
en
estar-nos besant, a cos sencer, certíssims,
dins
la cambra silent, en punt, enmiquelada,
aquideçà
d'un món que ignoram si existeix.
Faré
senyals de fum cap allà on et trobis,
t'enviaré
coloms amb mots d'escampadissa
travessant
un espai d'impossibles distàncies.
T'ho
diré de bell nou dins l'ascensor que ens puja
al
pis de la badia, on fa fresca i fa tu,
i
passaré les tardes, si torna la tristesa,
buidant
calaixos plens de dirés-que-t'estim.
Miquel Àngel Riera "El
Pis de la badia"
Columna
1992 1ª edició
M'agrada molt l'últim vers, la poesia és un calaix de "dirés-que-t'estim".
ResponEliminaVull dir un calaix ple.
ResponEliminaSi Elena la poesia es un calaix ple de coneixement i d'intuicions i de filosofia a l'abast de la qui la vulgui i també un calaix ple d'amor perque escriure poesia es estar enamorat... sempre
EliminaMAI NO EM CANSE DE LLEGIR AQUEST POETA.
ResponEliminaOi que si? --Jo tampoc ,Mira Llir Blau ,que amb aquest , l'estellés en Marius Torres i algun altre ja tinc feina per a tota la vida ... a l'Ovidi li passava el mateix em deia, ..."per a musicar be a un poeta t'has de tirar a la seva piscina ..."
EliminaAixò és ESTIMAR, amb majúscules, fent que la pell s´estarrufi en cada paraula d´aquest bell cant.
ResponEliminaM´agrada molt, saps?
Aferradetes!
M'agrada que t'agradi , aquestos versos els vaig cantar al Port de Manacor ja fa 12 anys en una nit memorable en que vaig fer per tornar tot allò que fou donat de Gratis per aquell Home que n'era tan complexe que mai acabaré d'entendre'l.. Si de cas una cosa en sobeixia , La bondad; Altrament era un milionari implacable amb els que li feien traveta... T'estim però m'en fot... Aquest fou el seu primer Vers!!
EliminaFelicitats!! Que t'ESTIMIN molt, i que siguin sincers tots els desitjos i mots dels que t'ho diguin.
ResponEliminaI quin poema sublim...
SI , sublim !!
EliminaDoncs, va, noiet, canta-ho, canta-ho!
ResponElimina:) Un preciós poema
"on fa fresca i fa tu" m'encanta!
Ara ho gravarem tot i ben fet endementres li canvio la tapa a la guitarra de 12 cordes amb la que la farem perqué aquesta es una cançó de la corda del Neil Young i vol un tractament distint de les altres que son més clàssiques . Cada vegada tinc mes feina de Luthier i cada vegada m'agrada més el que faig amb la fusta la primera guitarra la vaig fer quan tenia 15 anys... Goita si ha passat el temps no??? endementres vaig dient a tothom que l'estim...
EliminaA mi en Riera em va salvar la vida perque als 38 anys estava fet una merda i tenia una sensació de "No Future" que era molt perillosa , Un dia vaig agafar la guitarra i un avió cap a Palma i el vaig trucar, ja erem amics d'ença de l'any 84 que varem entar en contacte arrel del disc que vaig fer sobre en Barceló. En Miquelangel , es va espantar molt perque pensava que em podria passar com al Joann Jo llavors viatjava molt ,per que feia de Mànager de Ruta de varis grups de Rock català, Es va posar a fer que reunís una munio de poemes espersos i publicar-los en una col·lecció que ell dirigia . Allò em va treure una mica de la enorme decepció vital que tenia a dins ,però no fou pas prou ... Fou la seva manera de pensa i d'encarar la vida la que em va treure del "No Future" em va ensenyar a gaudir de la vida i deixar de castigar-me a mi mateix .Tot i això m'ha costat molts anys entendre que jo no li dec rés a ningú ni tinc perqué seguir pagant penyora per existir.
ResponEliminaQuan llegeixo el poema, el sento recitar i és la teva veu que el canta i de vell nou el vers i la veu són una estela de lluna en algun reconet de vaixell rumb a Palma.
ResponEliminaQue si que et visito però no em veus. Petons i felicitats d'aniversari, oi?
A si !! encara no t'havia vist!! Trobairitz!!
Elimina