"MAI
DONIS PER FINIT..."
Mai
donis per finit el temps de seduir-me,
allò
que obtens de mi que no et conformi mai.
Sempre
hi ha un més enllà, una fita més alta
cap
a la qual segur que ens plaurà gravitar.
Tu
me fas engrandir les ànsies de misteri,
m'agrada,
amb tu, sentir-me perdut dins la mar gran,
m'atrau
anar sense rumb, aquest no tocar en terra
del
qual ara ja en deim miquelangelejar.
Defineix,
davant meu, els signes del teu codi,
desdibuixa'm,
confon-me amb tant de tuejar,
apropa't
fins al punt on et perdi de vista:
si
em veus empal·lidir, és perquè em dones fam.
Miquel Àngel Riera "El Pis de la Badia"
Columna 1992 1ª Edició
Doncs, a mi me sembla molt bé que t'enamoris i que s'enamorin de tu... cada dia, cada dia. És genial!
ResponEliminaI que et sentis ben viu.
Enhorabona, maco! em regales una abraçada de vitalitat? :)
No una totes les que puguis aguantar !!!! Si vols quedem a la placeta de Sant Cugat i sota la pluja et dono vintimil abraçades per ser una dona tant fantàstica com ets Carme , que ets un sol de persona.!!
ResponEliminaA! i m'he deixat que ets una artristra!!! que admiro moltíssim !!!
ResponEliminaDoncs...Miquelangelem!!
ResponEliminaAferradetes, seductor :)
Això!! a Miquelangelejar!!!
ResponEliminaBueno seductor pero de bon rotllo he??? ara només hem falta agafar fama de tchulo.piscines!!!
ResponEliminaNo,nooo de xulo-piscines res de res! Encandiles, seduint amb sentiments i paraules ben boniques i amb cançons!!
ResponEliminaQue bé que escriu l'autor, Miquel Àngel s'havia de dir!
ResponEliminaUn poema preciosíssim i un dels dos que més m'agraden de M.A. Riera (ja en vaig fer un post d'aquest poema, fa temps).
ResponEliminaCrec que és un dels que més m'agrada aquest. I a sobre és el que dóna nom a aquest gran bloc de miquelangelades. Gràcies a tu i aquest poema vaig descobrir que el temps de seduir pot durar tot una vida i que enamorar-se és un bon antídot per omplir el buit. Petonets
ResponEliminaFelices vigílies ;)
ResponEliminaM'hi apunto, quedem...
ResponEliminaDit i fet mestressa però haurem de dinar a dins he que fot un fret que pela!!! Ha ..Però jo encara estic sota arresto domiciliari , No m'en recordava em queden 45 dies de no apoyar el peu a terra encara ... haurem d'esperar .Per ara no volen que em mogui ni per casa ,si torno a caure em faré mal de veritat!!! ja t'avisaré he??? però quedem en ferm dejadejà !!!
ResponEliminaT'espero, t'espero... Miquel Àngel!
ResponEliminaDesprés de festes quan hagin passat els 45 dies... i estiguis bé del tot, que tampoc no cal fer r imprudències que després es paguen cares... ja t'ho recordaré!
Fora o dins... no importa gaire, com que hi hagi mercat o no n'hi hagi... tampoc! :)
És un poema que coneixia per la maria del Mar Bonet,que el canta molt bé a la propera vida, jo també el cantaré.
ResponEliminaEiii que no sabia que estaves a casa sense poder sortir. Ara t'enviaria una abraçada forta i un llibre i petons, però no ho faré que dorms...