Alegria!!

M'he escapolit de l'escomesa!!!

El meu art xamànic del que ara en tinc una part escapçada, per haver fet sense fer i dit sense dir i haver mostrat lo meu orgull ... encara aixínes,  tot solet amb unes herbes que  se, m'he tapat un riu de sang d'allà a la voreta del cor que em menava a l'Hospital de pet. Odio si es que en sé, que no ho sé, els Hospitals. Només d'entra-hi agafo febre, em poso a 48 i mig en passar de la porta, em torna una Hospitalitis crònica que me venen malalties que surten de les habitacions a saludar-me. Me torno literalment foll quan entro a l'Hospital. L'únic Hospital que no em posa malalt es la Guttmann ( o com s'escrigui que mai m'en recordo). Suposo que es perquè en lloc d'un Hospital sembla un Aeroport, tope modern i allí els habitants son tots com jo. Gent partida per la meitat i que han de tornar a aprendre a viure, prèvia acceptació d'un altre estatus. L'estatus de Minvat.Que bèstia!! es veritat!

M'he escapolit de l'escomesa!!! el metge que ja havia decidit portar-me a galeres, però me l'he driblat com fa lo Messi i Goooooool!! a la medicina moderna, no ho entenia com s'ha parat ( si.. si i ja cicatritza ! ha dit sorpres , incredul... el molt cretí . No sap que el metge soc jo Je,, je!!! a mi ja no me la foten més aquestos fanàtics dels laboratoris. He guanyat elis elis!! Em sento com un crio petit que acaba de guanyar jugant al mocador...una bossa de boles...

Ara em toca descans absolut uns dies. No sé com estaré per n'ar a Navarcles, mecatxis !!! mira que en tinc ganes he??? a vorer si faig molta bondat ?.

Us escric des de el meu flamant i baratet "tablet Pc" que em vaig comprar al Mèdia Marck en un atac de compritis, compulsiva i perquè soc tonto. Em va de conya per a escriure des de el llit. Avui vindrà lo meu fill gran a vorem, a nit va trucar. Es un gran tipo lo meu fill gran . Ara s'ha tornat a posar a estudiar als 25 i desprès d'estar cinc anys a primera linea d'urgencies de psiquiatria a la vall d'hebron, lo podrit del Boi Ruiz, lo va despedir a ell i a uns quants milers i el nano es va fer antisistema passiu. I no n'hi ha per menys. al meu temps hauriem cremat el ministeri... Però ja torna a treballar i a estudiar. Estic tan orgullós del meu fill que no me'n puc estar de dir-ho. Tot i que se que no es elegant parlar del talent dels fills. Penso que alguna cosa harem fet be ...

Perquè jo d'això de fer de pare, no en tinc ni  puta idea.

Avui estic content .



Versió grabada en el disc: "Las Últimas Composiciones" grabat l'any 1966.

LO que em perdo em vivifica; LO que guanyo m'empresona.

Si ho sabessis
com em deleixo per TU.
Com t'espero, com em sobresalta
qualsevol senyal
de que tornes a casa.
Encara que sigui
amb algun retret  a la cara
per l'última malifeta.
Si ho sabesis
que ja ho saps.
Perque entre TU i Jo ja ni calen més paraules
i el poema s'escriu amb fets.
L'un darrera l'altre els fets
van fer saltar els ploms
de les cases en ruina...
I la captura fou tant definitiva
que no podria entendre haber-me deixat
anar tant dòcilment, si els fets no demostressin
Dia a dia que l'amor es una preso dolça,
i el sexe les manilles.
De les que et vaig donar les claus.
Soc el monjo del teu claustre.
   

     Miquel Àngel Tena-Rúbies 
    Dimecres 9 de maig de 20012

- M'ACLAME A TU- I encara més Ovidi, perquè ell també n'era valent!!!

M'aclame a tu 

M'aclame a tu, mare de terra sola.
Arrape els teus genolls amb ungles brutes.
Invoque un nom o secreta consigna,
mare de pols, segrestada esperança.
Mentre el gran foc o la ferocitat
seguix camins, segueix foscos camins,
m'agafe a tu, os que més estimava
i cante el jorn del matí il.limitat.
El clar camí, el pregon idioma
un alfabet fosforescent de pedres,
un alfabet sempre amb la clau al pany,
el net destí, la sendera de llum,
sempre, a la nit, illuminant, enterc,
un bell futur, una augusta contrada!
Seràs el rent que fa pujar el pa,
seràs el solc i seràs la collita,
seràs la fe i la medalla oculta,
seràs l'amor i la ferocitat.
Serás la clau que obre tots els panys,
seràs la llum, la llum il.limitada,
seràs confí on l'aurora comença,
seràs forment, escala il.luminada!
Seràs l'ocell i seràs la bandera,
l'himne fecund del retorn de la pàtria,
tros esquinçat de l'emblema que puja.
Jo pujaré piament els graons
i en arribar al terme entonaré
el prec dels béns que em retornaves sempre.

          Lletra : Vicent Andrés i Estellés
           Música : Ovidi Montllor

Ovidi Montllor en directe a TVE, Prado del Rey, Madrid. Amb Toni Xuclà, Toti Soler i Yashu (Tete Matutano). MONTSERRAT.

Montserrat  (Ovidi Montllor)

El pas tel temps farà de nosaltres colors.
Ja no se n'anirà l'ocell de tants amors.
Vidres fràgils de goig.
Nits i dies de sols.
Vaixells de deu mil ports.
Adéu a tots els dols.
El vent que se'n va.
Campanes de tardor.
Pluja, neu, on són ja?
Cap segon sense enyor.
Desmesuradament.
Tot és com ha de ser.
El rellotge és absent.
I sempre hi ha que fer.
 Plor d'amor, ja són mar.
Raig de foc que no para.
Els Déus volen baixar.
Font fresca tot i encara.
 Onades contra el roc.
Tempestes d'inquietud.
Tot menjat pel nou foc.
Amor meu, és per a TU.

TOTI SOLER & CARLES M. SANUY - "DE VEURE UN NEGRE TORNAR-SE TANT BLANC" - UN ESPERAT SUCCÉS .- POESIA DE VERES I MÚSICA VERITABLE-.... DOS HOMES FORTS A L'ENSEMS...

Us faig avinent la informació sobre l'espectacle que, amb el títol de De veure un negre tornar-se tan blanc -amb textos de CARLES MARIA SANUY i música de Toti Soler -  S'estrenà a Balaguer, el propassat divendres dia 20 d'abril, a les 21.00hs en ocasió de la inauguració del nou  

 Casal d'Entitats -  Lapallavacara.

 


Per a una millor lectura dels textes us recomano que us baixeu l'arxiu l'obriu amb un visulitzador habitual de fotos o arxius varis.

Al Carles M. Sanuy. Jo li dec masses coses per a posar-me ara a fer-li una apologètica .Basta que us digui que ens vam criar al mateix carrer i que entre casa seva i casa meva només n'hi ha unaltra. Que de molt jove en Carles M. ja va donar mostres de tenir una curiositat i un talent que el feien singular . Si. Ell es una persona singular entre tants plurals que feinegen i romanen orbs al nostre poble tant bonic . Darrera de moltes iniciatives  que apelen a la cultura com a mètode de salvació contra la estulticia, hi és Ell. I segurament hi serà sempre . Aquesta vegada no vaig poder anar a vorel's . Em perdo moltes coses últimament ... com en Casassas a l'Horiginal d'ahir... però hi soc igual . 

Quan al Toti Soler que voleu que us digui, que no sapigueu, us en transpasso l'alegria de tenir-lo encara entre nosaltres ...I que encara li quedin restes per emprendre noves aventures com aquesta... Gràcies Toti.