Us faig avinent la informació sobre l'espectacle que, amb el títol de De veure un negre tornar-se tan blanc -amb textos de CARLES MARIA SANUY i música de Toti Soler - S'estrenà a Balaguer, el propassat divendres dia 20 d'abril, a les 21.00hs en ocasió de la inauguració del nou
Casal d'Entitats - Lapallavacara.
Per a una millor lectura dels textes us recomano que us baixeu l'arxiu l'obriu amb un visulitzador habitual de fotos o arxius varis.
Al Carles M. Sanuy. Jo li dec masses coses per a posar-me ara a fer-li una apologètica .Basta que us digui que ens vam criar al mateix carrer i que entre casa seva i casa meva només n'hi ha unaltra. Que de molt jove en Carles M. ja va donar mostres de tenir una curiositat i un talent que el feien singular . Si. Ell es una persona singular entre tants plurals que feinegen i romanen orbs al nostre poble tant bonic . Darrera de moltes iniciatives que apelen a la cultura com a mètode de salvació contra la estulticia, hi és Ell. I segurament hi serà sempre . Aquesta vegada no vaig poder anar a vorel's . Em perdo moltes coses últimament ... com en Casassas a l'Horiginal d'ahir... però hi soc igual .
Quan al Toti Soler que voleu que us digui, que no sapigueu, us en transpasso l'alegria de tenir-lo encara entre nosaltres ...I que encara li quedin restes per emprendre noves aventures com aquesta... Gràcies Toti.
Llàstima que ens quedi tan lluny!
ResponEliminaTincrem oportunitat de veure'ls mes aprop a no tardar .Els genis no s'ajunten per passar l'estona només... També dependra d'aquest pais de desagraïts Potser...
ResponEliminaQueda lluny en el temps, per què ja ha passat, no? Pinta molt bé, ja ens informaràs, el Toti Soler m'encanta.
ResponEliminaAquest es un treball insòlit d'ambdós. Perqué en Sanuy, i per a mi es un dels poetes més profunds i més carismàtic .Potent. De la seva generació a Catalunya. Un home que no es prodiga inutilment , en aspirar a fomosejar i publicar a l'engros i que te una virtud principal. Escriu com un cirurgià i escup com un carreter.Som del mateix carrer i quelcom hauriem de compartir. En Viladot el seguia d'aprop quan només era un marrec i jo també.Perque deseguida vaig veure que aquell escriure circular no era una cosa transitòria.-Que s'hi jugava la vida-
ResponEliminaI en Toti ,de l'última vegada que el vaig vore, el vaig trobar disgustat amb la desmemòria i la ingratitud d'aquest pais de botiguers. I em va saber molt greu .Perqué no és bo tenir als nosteres millors actius artistics fets caldo pel despreci i la ignorància... M'anima que s'hagin ajuntat dues mans fortes i potents .S'aixecarà el llistó de tanta mediocritat que gastem com Coets de Sant Joan...
Moltíssimes gràcies, Miuel, pels elogiosos comentaris.
ResponEliminaCarles M. Sanuy