Solfejava amb ma cosina “dale que dale” un dos tres quatre . Do, Sol , Mi, fa . Quin conyassu el LAZ...!! Que no!!! , estiguis atent... va Miquel ....que estem perdent el temps , si no has de estar al cas, et fotre un bolet he? , torne-m'hi ;Un , dos tres quatre...ad infinitum .Quin avorriment. Deus de l'Olimp !! com podien ser les Muses tan soses.??. No vaig aprendre res, i ho vaig entendre tot. .Molts anys mes tard, vaig fer de músic, tot i que jo no ho soc de músic, perquè no en tinc ni puta idea d'allò del un dos tres quatre. L'únic que vaig pillar de tant d'anar a solfa fou quelcom que no em van ensenyar pas .O vaig incorporar sense adonar-me'n i fins molts anys després no vaig saber que ho sabia.. Resulta que la musica te una ànima voluble i variable com una cortesana del segle de les llums, que tan pot ser una ploramiques, com una bagassa contenta o una “d'arrepentida”. O una terrible xisclaire de pel·lícula de terror. Els Intervals et poden transportar per un immens panorama de colors emocionals i per a mi això es la música .Tot lo altre ho deixo pels esportistes, i la gent jove que saben contar de memòria i desenvolupen noves sinapsis neuronals a la velocitat de la llum. El meu cervell Pòlio-encefalític, es un disc dur ple de clústers cremats, inhàbils i funciona sortejant obstacles i fent dreceres entre lòbuls i pre-frontals, còrtex i tàlems. Sistemes d'Activació Reticular e Hipocamps, tan sobrecarregats que ja no es poden ni desfragmentar. Per tant ; No es que jo tinga una relació malaltissa amb la música. Es que jo estic malalt i la meva relació amb tot : es malaltissa. Que no vol dir forçosament , negativa , insuficient, incapaç, irresponsable . Només soc una mica peculiar. -Que diu la genial i pallassa Linda Perry, la cantant del 4 Non Blonde, a la maravellosa cançó : Wats Up ....; ??...A SI!!! parlàvem dels Intervals i la seva gama Pantone infinita de colors emocionals, cada un te la seva pròpia dèria i “especial” manera d'expressar-se. Per exemple una Sexta Menor pot ser molt trista i una quinta pot resultar Gòtica, com les filles del Sapatero o Antiga de veritat com la muralla de Balaguer i de vegades extremadament forçuda, també com la muralla de Balaguer. Per altra banda es ben cert que aquestes atribucions son aleatòries perquè depenen molt dels context i de la freqüència. Com un Tritó, que es molt dissonant però no ho serà si el col·loques entre acords de 7ª dominant (Si b, Mi, Sol. I també entre acords de DO.) Del Tritó ja en parlarem mes a fons perquè de tots els intervals es el més exòtic...i paorós...
Les Quintes, Ai!! les Quintes m'encanten, tenen una ànima consistent, d'una noblesa arcaica, com els mobles ben fets d'època, o els castells de la vora del Rhin. De tota una octava, les quintes son els intervals més estables. Diguem que s'arrapen be a la carretera com els cotxes de gama alta .Això mateix!!. Podríem dir que les quintes son els intervals de gama alta ; Com un Jaguar, un Rolls Roice, un Mercedes, un Saab i fins i tot un Lamborgini... son de bona família les Quintes, potser una mica Pijis? Si se n'abusa?
I els Tritons dels que parlavam?- Un tritó a part de ser una varietat de sargantana, verinosa. Es de fet una Quarta augmentada o si t'ho mires des de dalt una Quinta disminuïda, de totes les mandangues de les que estem parlant, els tritons son les que provoquen més basarda , angoixa, fins hi tot terror o por declarada i desbocada. Els Tritons son els dolents de la pel·lícula. Ningú com un Tritó per terroritzar a la canalla en una peli de Vampirs .Ja en parlarem , ja en parlarem...
LOS DOMINGOS DE RADIO BALAGUER "COMPLACIENDO A SUS AMISTADES"
--Emisoras del Mobimiento---
De quines Novenes, vol que parli, Xiquet de cal Ribera ?, de les de la Verge del Miracle , de les que fan les Clarisses, de les del Sant Crist . Les Monges de la Vetlla, o de les dels antics Franciscans de Sant Domènec; Hores d'ara. Digna estada precrematoria, per a una Ciutat tant Il·lustre com es la nostra. Clar que amb això de les Novenes depens més dels emoluments que no pas del so en Si. Do? Fa, La Si-ntonia Re-petitiva del Do-sari de les 7 a l'Esglèssia del Mi-racle? Amb les seves rítmiques i pausades respiracions i Avemaries a distintes velocitats. Segons sia el primer misteri, el segon, o els de dolor o els de goig. Potser si ho comparéssim amb els Mantres que diuen els Budistes.- molts més rics en tonalitats i notes greus.- però al capdavall també rítmicament ventilatoris. Arribariem a la conclusió de que ve a ser el mateix . Les novenes corresponen en llenguatge modern al lament de l'insigne trobaire Jueu convertit per obra i gràcia de Jesús el Crist al Catolicisme Romà: Robert Zimmerman alias Bob Dylan en Knockin' On Heaven's Door, es a dir les Novenes son per a plantar-te de morros davant Sant Pere. No es estrany per tan, que l'Anacrusa( pulsió espàstica ad libitum del músic, que executa en estat aparent de trànsit, abans de l'accent fort d'un compàs i que provoca ansietat anticipatória en els oients fanatitzats), sigui un recurs habitual del Ritmat-Blues. -Que Vos coneixeu prou be, segons consta en al anals històrics de la Musica popular Lleidatana.- Perquè produeix una exitació o eufòria taquicàrdica i un pel Lluciferina...No endebades a les portes del cel: Tots serem Jutjats . I Altrament el Nové Manament diu clarament "No consentiràs pensaments ni desitjos impurs". D'ací deu venir el nom de Novena, es a dir passar gana de cuixa durant 9 hores, dies, segons , minuts, intervals sempre de nou en nou. De pensament, que d'obra ja se'n ocupa el cinqué. Encara que per a mi es van equivocar. El sisé si escau molt millor per a fer un capicua perfecte de Manaments!! de deprivacions sexuals...696969696969696969. Per això podriem afirmar que les Novenes combinades amb l'efecte crustricanal, indueixen estats alterats de la consciencia i per tant son fins a cert punt , clarament enteógenes.
També en altres SI-stemes "d'afinació", com per exemple el de la música dels Sufís, Secta islàmica molt coneguda per tenir la mania de girar en espiral i arribar al nirvana amb tal esotèrica pràctica. Es poden arribar a duplicar el nombre de notes per octava, osia fins a 24 notes. Ço que crea inapelablement unatre sistema d'intervals, on de ben segur hi trobaríem; Les Novenes!! que Vos demaneu amb tanta premura. Essent Vos una mica Tunissià d'adopció , de ben segur en tindrà més informació, que jo mateix al respecte. Perquè jo, d'aixós que li parlo, no en se rés, ni ganes... Prou feina tinc en conservar intacta la meva ignorant puresa...
Sempre a la seva disposició.
El saluda atentament.
Banga
