"EL MÚSCUL TENS"
El
múscul tens, el bot imminentíssim,
la
sang oberta, la corbata encesa...
Ah!,
sí, tauró, mordala vigorosa,
inesperada
fletxa brunidora,
i
la mà dreta com un llamp vivíssim
tallant
a l'aire cavallets d'encens.
Tot
ben desat fins el furor; els ossos,
tots
al seu lloc; les venes, ben curulles
de
vi, ja son raïm; i el goig panteixa
astorat
i expectant com un calàpet.
I
ja res més. I tot.
Estrènyer els punys,
desfermar
la maror i llançar les ones
al
plaer d'estimar amb les dents estretes.
Miquel Àngel "Poemes
a Nai –Biografia"
Columna
1995. 4ª Edició
Ostras... i després diuen que cal ser més explícit. Quina força tenen aquestos versos, i quin ritme!
ResponEliminaEm sembla que aquest any faré collita de poetes a classe... ;)
Petons!
Ja fa anys que em va cantar una melodia aquest poema , que també anirà al disc, tots aquestos aniran al disc que estem preparant amb molta parsimònia .perquè SOM LENT...
ResponEliminaM'agrada molt la tria de poemes que estàs fent, i dius que tots aniran al disc?? esperarem amb candaletes! Et vam trobar a faltar dissabte, espero que estiguis bé. Petons
ResponEliminaMe moria de ganes de venir ,però tampoc estava gaire fi i "la comandància" no em va deixar. He de ser prudent o podria tornar a fer una trencadissa de consequències nefastes ... Ho sento tinc la negra amb aquestes trobades ,i mira que em va agradar d'anar a Verdú i a Navarcles ... he???
ResponElimina:** No et trenquis, que et volem sencer.
ResponElimina