BENAVENTURANÇA Nº8
Benaventurat
aquell
que
sempre ensopega amb la mateixa pedra
i
bescanvia amb altri un pam de cara
decorada
de nafres i saber com ningú
que
la pedra existeix. Els fets li ensenyen
que
a força ell, d'existir
seguirà
donant-s'hi la morrada més bèstia
a
cada vegada incorporant noves savieses
entorn
a la tècnica de la travalada.
No
desvia el camí, ans prossegueix i pensa:
"He
caigut per que hi era. Encara hi som.
Just
cau aquell que està dotat per fer-ho."
Miquel Àngel Riera "Tots els Poemes"
Edicions
62. 1985. 2ª Edició
Com més a contracorrent, més bons resultats, només si ets algú "amb molta personalitat", que diu Thomas Bernhard.
ResponEliminaQualsevol mena de handycap personal genera el desenvolupament d'habilitats compensatòries ...Elena ,tampoc cal ser res especial només que et deixin ser-ho...
ResponEliminaAixò és el que té de bo ensopegar, que cada cop ets més savi per anar fent camí.
ResponEliminaBessets.
Ensopegar. Que no vol dir menjar sopa amb pega. NO cola, oi? :DD
ResponEliminaPetons!
No cola gaire , que t'has vegut l'enteniment??? Je Je
ResponEliminaLluneta el dret a equivocar-se es un dret sine qua non es pot creixer a la vida ...
ResponEliminaM'agrada molt aquesta benaurança, sempre que ensopego amb la mateixa pedra penso que sóc tòtila, els versos finals són genials. Caure vol dir viure, i tenir la capacitat de fer-ho. La paciència és la mare de la ciència, ja ho deia la meva àvia.
ResponElimina