perquè l’aixequisaixí com qui pren per les aixelles
i eleva a un infant en alegria.
Però no et confiïs,
l’espera en l’aflicció és un extrem sideral,
xucla sovint com un planeta erm, arrasat,
que atrau cossos en deriva. Ve
i cavalca per la tempesta de l'ànima,
on l’home que sóc, s’esquinça llampegat
com un arbre gran de les muntanyes.
Això que veus són les estelles,
la fusta rogenca encara.
L’olor de la meva fusta és perdurable
com els pensaments de l’amor,
del temps i de la mort.
Et lliuro l’esperança que em queda.
Ah Marieeeeeee! Què hi ha algú, a casa?
ResponEliminaPassi passi , que vol un caferet?
ResponEliminaÉs que encara no he dinat…
ResponEliminaallavonsses un vermut amb unes aulibes?? I que la Porta per ací madona Mallerenga? quin sant s'ha penjant avui?
ResponEliminaPos miri, que com més fenya tinc menys ganes tinc de fer-la, i he pensat, "Güita, vés a vore què s'hi cou, a cal sinyó Tena". I jastà.
ResponEliminaDonquis ja veu lo que s'hi cou no? Que tot explota pel cap o per la pota. I que tot acaba algun dia de la mateixa manera que va començar...i ja vaig recollint los trastos que sembla que plourà i ja saveu vos que si em mullo em torna la Pericarditis...Idiopàtica aquella , la idiota que algun dia em matarà .Pos això...
ResponEliminaVa, no plori tant, que el 21 de desembre s'acabarà lo món i el 22 els marsianus arribaran a La Terra, i a fer punyetes tot!
ResponEliminaColti, ja va vore el missatge que li vai enviar l'altre dia? Que va posar la contrasenya en obert, que jo de vostè la canviaria, persiduncàs…
Va, truqui'm quan acabi de fer la migdiada, que no tinc ganes d'escriure, recoi!
No podré escriure mai així de bé.
ResponEliminaPer escriure aixines s'ha d'haver llegit Miracles i espectres de Joann Barceló Elena aixines parlen als Costers del Segre de cam,arasa fins a Corbins i es molt dificil!!!
ResponEliminaAdemes Elena, compte amb la Mallerenga que es correctora professional i es passa la vida caçant conills als manuscrits de gent que "escriuen llibres" per axó se'n fot una miqueta quan no treballa...
ResponEliminaOsti nanus!!! em convideu al cafetet o a les olivetes o senzillament a escoltar-hos , m' encantaaaaaaaaaa aquest Pompeu modern!!!!
ResponEliminaJo d'espectadora també,
ResponEliminaper escriure així...
estic a més de mil anys llum.
joooo nin, quina enveja!
Bessets, molts ehhh!
No en facin cas, sinyores, jo només sóc correctora de pa sucat amb oli de girasol… ;P
ResponEliminaI vostè, sinyó Tena, no faci l'orni, que les floretes anaven per vostè!
Pos jo de ben sigur que nomen'avia donat pas goita!! pinsava que la tizeta aquesta de la Helena se n'enfoteia de la nostra parla de la ribera del Segre de Menarguens fins al Turó de la Vila de Cacalforges o Almacelles que es ben be la Frontera amb el Txhapuriau que perlena a la Franja xeic!!! Vine cap'astí que uns farem un veure!!! i ballarem es Totxets"
ResponEliminaPastora la galana
ingrata del amor"""!!!! """" /Toxets/
Pastora la galana
ingrata del amor!!!
No sies ingrata
lo teu amor mi mata
lo cor me remata
les ales del teu cor
Martaaaaa!! que aquesta parla es d'abans del Pômpeu es mes antiga que la Muralla de Balaguer No et Fot!!! per ser que n'ets tant viatjada es veu que no t'has arribat ni al Far West de Catalunya on la pàrla Roman manco meys com la van deixar los Romans.... Fa unes olibetes !!! per cert com esta la teva amiga???
ResponEliminaLLuna lluneta escriure es un muscle com unaltre tu escriu que com TU no ho fa ningú...
ResponEliminaM'agrada moltíssim. Té la força colpidora de la teva sinceritat.
ResponEliminaGracies Jordi, Un dia que ens tornem a trobar et contaré una cosa sobre aquestos versos.
ResponEliminahaha, sí que us la passeu bé per aquí! M'ha emocionat, sento l'olor de la teva fusta, i que duri molt.
ResponEliminaQuina meravella de poema. Lliurar a algú l'esperança que ens queda és un veritable acte d'amor.
ResponEliminaDesprés de tants i tan variats i adorables comentaris ja no recordo que anava a dir sobre el poema. Abans d'arribar al final, ja mirava si hi havia signat el teu nom o el d'algun altre poeta.I ara que l'he llegit tres, quatre, cinc vegades, no puc trobar un altra tros d'ànima i una altra ploma que hagi escrit aquests verso, sinó TU
ResponEliminaMoltes gracies Novesflors SI que es un poema d'amor .Encara vaig ser'hi a temps de posar a resguard l'esperança abans no em quedes sense saba ni sang de fusta. Però d'això ara només en queda un record de sofriment i TU que sap que n'es sempre la dipositaria.
ResponEliminaCarme Girona , Cantadora de aloses i trobara en clus i en sirventés de la mes alta alcurnia. Cada vegada tinc més clar que el desti ens mena cap a fer un disc de cançons molt escollides que gravarem amb molta paciència i temps per tal que quedi tant benissim que ens en enorgullirem tota la vida... temps al temps..
ResponEliminaMiquel, no astigos trist per aquelles ales que faltaien, que semble que les he recuperades,prò no sé com se fa per que los ratulins no se'm menjon viva.
ResponEliminaDona... Com s'ha fet sempre amb una ratera i un pessic de formatge!!!Porò Tu no te'n preocupis mes dels ratulis que sempre n'hi ha hagut i sempre n'hi haurà , ara ja torno a tenir les ales senseres que les plumes me creixen quasi tan depressa com los xampinyons...
ResponElimina