N'eren dos enamorats
que estaven fora de sí:
l'un va haver d'anar a la guerra,
l'altre va haver de morir.
Quan ne torna de la guerra
troba l'amor enterrada;
ja n'agafa la guitarra
i a la sepultura anava.
Quan n'és a la sepultura
ja se'n posava a tocar;
quan n'és a la sepultura
ja se'n posava a cantar.
Desperta't, ànima morta,
desperta-te'n de ton son,
que si tu no te'n despertes
te'n faré despertar jo.
Per l'amor que me'n portaves
no me'n vinguis a buscar,
que si tu ara em veiessis,
de por et faria marxar.
Tu, de por, no me'n faries,
ni jo te'n faria a tu,
perquè tot seguit vindria
a la sepultura amb tu.
A la pedra de la tomba
tres ratlles hi vaig escriure:
"Jo en sóc morta per l'amor,
sense l'amor no es pot viure."
Cançó Popular Catalana
Adapatació : Rafael Subirachs i Lautaro Rosas
Arranjaments per a la versió: Pere salas.
Veus: Laura Megia i Miquel Àngel Tena
Enrregistrat en directe al CAT Festival Tradicionàrius 2001
per Pau Gabarrella.-Fostex DMT.8.
Musics: Pere Salas: Guitarras, Mandola, Guitarra Portuguesa,
Guillem Alcañiz: Cavaquiño. Contrabaix : Pep Coca.
Percusió: Lluis Molas.Altres Percussions i Viola de Roda: Ernest Agramunt
que estaven fora de sí:
l'un va haver d'anar a la guerra,
l'altre va haver de morir.
Quan ne torna de la guerra
troba l'amor enterrada;
ja n'agafa la guitarra
i a la sepultura anava.
Quan n'és a la sepultura
ja se'n posava a tocar;
quan n'és a la sepultura
ja se'n posava a cantar.
Desperta't, ànima morta,
desperta-te'n de ton son,
que si tu no te'n despertes
te'n faré despertar jo.
Per l'amor que me'n portaves
no me'n vinguis a buscar,
que si tu ara em veiessis,
de por et faria marxar.
Tu, de por, no me'n faries,
ni jo te'n faria a tu,
perquè tot seguit vindria
a la sepultura amb tu.
A la pedra de la tomba
tres ratlles hi vaig escriure:
"Jo en sóc morta per l'amor,
sense l'amor no es pot viure."
Cançó Popular Catalana
Adapatació : Rafael Subirachs i Lautaro Rosas
Arranjaments per a la versió: Pere salas.
Veus: Laura Megia i Miquel Àngel Tena
Enrregistrat en directe al CAT Festival Tradicionàrius 2001
per Pau Gabarrella.-Fostex DMT.8.
Musics: Pere Salas: Guitarras, Mandola, Guitarra Portuguesa,
Guillem Alcañiz: Cavaquiño. Contrabaix : Pep Coca.
Percusió: Lluis Molas.Altres Percussions i Viola de Roda: Ernest Agramunt
La primera versió que vaig sentir d'aquesta cançó fou a "La Plana " a Artès, prop de Santa Maria d'Oló, cantada per la gent de L'Arca, de'n Lanza del Vasto. I n'era una versió en Occità. Després la vaig rastrejar a l'Amades i vaig vore que n'era ben catalana, que de fet el transvàs havia estat invers . Vaig tenir una gran alegria quan la vaig sentir per primer cop cantada per Rafael Subirachs i na Maria del Mar Bonet. La versió que en varen fer em va semblar d'una sensibilitat i cura, tan elegant i emotiva que mai m'hauria atrevit a probar de fer-la jo, si no hagues topat amb la Laura.Tot i que segurament el concepte i els resultats son diferents i potser, ni ens atancem a la qualitat del treball d'en Subirach ; Es un tema tan plaent de cantar que no ens hem varem puguer estar. L'Arranjament de'n Pere Salas, la porta per paisos llunyans i li dona un airet "indià" .Em va agradar molt de cantar-la, tot i que de ben segur que ho hauria pogut fer millor...
Brutal, "Jo en sóc morta per l'amor, sense l'amor no es pot viure." M'encanten aquestes cançons populars sobre màrtirs d'amor! No he sentit la versió de Subirachs i M. Mar Bonet, o sigui que no puc comparar (potser tampoc no en sabria), i aquesta vostra m'agrada molt!!!
ResponEliminaJa veus que si t´hi vares atrevir
ResponEliminai el resultat em sembla molt encertat,
al menys a mi m´agrada molt.
Un besset suau i tendre per a tu
i una abraçadeta per a l´equip.
Ui, aquesta cançó jo la coneixia de la M. Mar Bonet. Ara escoltaré la teua versió.
ResponEliminaDoncs a mi em sembla perfecte! Per a un mateix tot és millorable però el resultat em sembla magnífic. Una abraçada.
ResponEliminaGracies amigues aquesta es una cançó que sempre m'ha agradat molt de cantar tot i que te el seu intringulis . que entro sempre a trascantó...
ResponEliminaM'encanten aquestes cançons populars, molt, molt i la vostra versió és preciosa!
ResponEliminaSerà avui la meva cançó de bressol... la recordaré mentre m'adormo.
seria lleig fer comparances amb la feina de la Maria del Mar i en Subirach, però a mi de fet m'agrada més la seva versió, perque està feta sobre un pedal que li dona un aire més autèntic i tradicional també està grabada en un estudi que mai es el mateix que un directe a mi de fet mai m'agradat musicar o fer coses que ja han fet uns altres perqué ho trobo tonto, i de tenir un ego com una casa de pagés . En aquest cas però fou el fet de pasar-ho tan be cantant-la amb la Laura Megia, que és una soprano fantàstica i una veu priveligiada, que ens va fer transgredir la norma ;I sempre quedi ben patent la meva referencia al treball previ d'adaptació que va fer en Rafael Subirachs i na Maria del Mar sobre el que ens varem basar nosaltres. Quedi clar doncs, i per sempre més: el nostre tribut a la seva feina.
ResponEliminaAiiiii, m'agrada molt la versió de la Maria del Mar Bonet i estic d'acord amb tu i afegeixo: Feia temps que no tenia ganes de cantar i ara en acabar d'escoltar-vos m'han vingut unes ganes, que perquè ja és molt tard i tinc veïns que si nos agafava la guitarra i la gravava. I això no m'ha passat mai escoltant la versió de la Bonet. M'encisa escoltar-vos el directe, directament al cor ja ho té això,i ja no m'enrotllo més. una abraçada Miqueliu!!!!
ResponElimina