Benaventurat aquell
que sempre esnsopega amb la mateixa pedra
i bescanvia amb altri un pam de cara
decorada de nafres i saber com ningú
que la pedra existeix. Els fets li ensenyen
que a força ell d'existir
seguirà donant-s'hi la morrada més bèstia
a cada vegada incorporant noves savieses
entorn de la tècnica de la travalada.
No desvia el cami, ans prossegueix i pensa.
"He caigut per que hi era. Encara hi som..
Just cau aquell que està dotat per fer-ho"
Miquel Àngel Riera . Llibre de Benaventurances. Sa Nostra, Manacor 1980
No hi ha ningú que no ensopegui mai, i que no caigui mai.
ResponEliminaI M'agrada molt el teu darrer vers.
Ep Carmeta que aquest poema no es meu he? aquest es del meu millor amic i mestre , que ja es va pirar cap al cel fa molts anys . De totes maneres jo visc del que vaig aprendre d'ell...
ResponEliminaTens raó, tens raó... ho poses a sota, però això que el teu millor amic i mestre es digui de nom com tu, es veu que m'ha confós. :)
ResponEliminaEl nom del teu blog, també és d'ell ho sé, ho sé!