per a poder-te dir
tota la foscor,l'esclat de basarda
despres de llençar una força, un pensar
després d'estimar tant, per a no estimar-te gens.
Per dir-te que han passat també aquest hivern
la neu i el fret , sense cremar res ni gelar.
Ara soc tan aprop teu. Com estàs tu lluny de mi...
I m'envolta la neu i el fret sense cremar res ni gelar...
Ara soc tan aprop teu . Com estas tu lluny de mi...
i m'envolta..
Voldria tirar un raig de paraules
per que en sabessis prou...
d'aquell pes al pit
que em deixa l'engoixa
i que em fa tornar un infant
pregant un petit perdó, per estimar-te tant
i buscant un motiu per a quedar-me sol.
I m'envolta a neu i el fret sense cremar res ni gelar.
Ara soc tan aprop teu. Com estàs tu lluny de mi...
I m'envolta la neu i el fret sense cremar res ni gelar...
Ara soc tan aprop teu . Com estas tu lluny de mi...
i m'envolta...
Miquel Àngel Tena-Rúbies. Barcelona 1969.
En Manel Romaní, cirurgià, i boníssim compositor de cançons bellíssimes i un dels millors amics que he tingut mai, tot i que no ens veiem prou sovint, per mor de circumstàcies diverses. Havia escrit una cançó d'amor preciosa ," No em deixis no , tinc por d'estar sol , vine aqui amb mi.../ com l'ocell que del niu se'n va i no hi torna mai més... / així tu un dia em deixaràs perdut i sol immens..." I jo em sentia incapàs de fer una cançó d'amor, perqué en aquells temps, els meus enamoraments eren purament platónics. En aquell temps a mi em rondava una fal·lera trista, per impossible. Per una noia del barri que també cantava cançons... en Nolo ja sap de qui parlo i ella també, així que millor que quedi entre nosaltres... han passat 42 anys ....Mare de Deu Sinyor!!! , com és possible !!! Aquest quadern de paper quadriculat que he redescobert, m'està fent viure cada Flash Back !! que me n'hauré d'anar definitivament a Monjo si vull sobreviure....
Doncs te'n vas sortit molt bé, és trista, com havia de ser, donades les circumstàncies, però que arriba ben endins...
ResponEliminaAquest quadern és una mina!
El poema de la neu que no crema ni gela.
ResponEliminaAnirem seguint-te en la lectura del quadern.
Una cançó maig assoleix (per a mi, es clar) la categoria de Poema. Està massa condicionada per la música que la completa, per l'énfassi de la interpretació, per la magia de l'escenari, per el "Cklik" que produeix o no a la gent que l'escolta. Un poema es una altra cosa.Quen llegeixes la lletra d'una cançó sense la música , et dona la sensació de cosa incompleta ,inacabada o mal feta... Un poema de veritat s'aguanta per ell mateix i quan porta una música incorporada inconscientment pel poeta o potser per la seva propia habilitat de fer-ho d'una manera natural, en el seu propi ritme , en el seu sentit i la seva fonética ; La música, el cant, el converteix en una obra sublim .Ja noo és, només una cançó, , es quelcom més. Per aquesta raó vaig anar deixant de fer aquestes cançonetes que de fet ,poeticament son com ocellics, orfes, sense plomes , per a musicar poemes dels poetes que verdaderament admirava i em feien cantar ...
ResponElimina