El conte de Na Hipotequeta

Raphel Pherrer

 

No fa gaire, hi havia una al·lota molt guapa que vivia a un poblet de qualsevol indret i nomia Hipotequeta. Sa mare, que era mileurista(i arribava a final de mes amb els ulls en blanc), li demanà que s’endugués els seus estalvis de tota la vida a la  padrina, recomanant-li que no s' entretingués pel camí, perquè creuar per davant dels bancs i de les institucions polítiques era molt perillós, ja que per allà sempre hi rondava el llop.     

Na Hipotequeta va recollir els estalvis familiars i es va posar en camí. De sobte, va veure el llop, baixant d'un cotxe blindat ple de personal de seguretat, amb un ramellet de fotògrafs i càmeres de televisió envoltant-lo.

- On vas, guapa? - li va preguntar el llop amb la seva veu de roda de premsa.

- A casa de la meva padrina, per dur-li uns quants estalvis - va dir Na Hipotequeta.

Aleshores el llop li va donar un caramull de fullaraca, i mentre na Hipotequeta s'entretenia mirant catàlegs del carrefour, ofertes de viatges, immobiliàries i d'altres luxes que li feien il·lusió, però que no es podia comprar, el llop se'n va anar a casa de la padrina, va tocar suaument a la porta i la velleta li va obrir pensant que era Na Hipotequeta.

El llop va devorar la padrina i es posà la gorra de la malaurada, es va ficar al llit i esperà na Hipotequeta, que arribà tot d'una i se li acostà; va advertir que la velleta estava molt canviada, sobretot pels consells que començà a donar-li:

- No et preocupis, gasta tot allò que vulguis, compra electrodomèstics nous a la mareta, feis dos bon viatges a l'any, construïu una casa nova, comprau la millor roba de moda als fills, telèfons mòbils dels més cars, aturau-vos al súper a comprar un llamàntol cada cop que us en faci ganes, canviau els mobles de tota la casa, adquiriu d'una vegada el monovolum, que la padrineta us protegirà.

- Però això no pot ser - digué innocentment Na Hipotequeta - vós sabeu que no ens ho podem permetre!

La falsa padrina li digué:

- Que no et fies de mi? Que no t'he dit que "España va bien", "que no hay síntomas de recesión y Españiiiia es el único país que..." Així que pots gastar tots els doblers que vulguis. Però això sí, has de posar una signatura aquí i veuràs com tots els teus somnis es faran realitat!

- Padrineta, quins interessos bancaris em cobres!

-  Són per robar-te millor, estimadona.

- Padrineta, quines ofertes de compra!

-Són per endeutar-te millor, reineta.

- Padrineta -digué finalment Na Hipotequeta, en veure que la seva interlocutora no era la padrina assenyada de sempre- quines promeses electorals més generoses!

- Són per menjar-te millor! - i dient això, el llop malvat es va llançar sobre Na Hipotequeta i la va devorar, a ella amb tots els estalvis.

Mentrestant, un caçador de Valladolid, que s'assemblava molt a Mr. Bean i havia vist com el llop entrava a casa de la pobra padrineta, va decidir anar-hi, així que demanà ajut a un segador, que passava per allà, que duia un carretó ple d'hipoteques "subprime" i tots dos junts arribaren al lloc. Varen veure que la porta de la casa estava oberta de pint en ample, i el llop tombat al llit, dormint de tant tip com estava, a causa dels estalvis que acabava de berenar-se. Aleshores el caçador de Valladolid i en Miguel, amb una flassada amb bitllets del Banc d'Espanya estampats,  taparen amorosament el llop fins a la barbeta, perquè no es constipàs, li prepararen una tassa de xocolata ben calenteta i tornaren a pujar al seu cotxe oficial, amb la seva missió complerta, deixant el compte de la lliura de xocolata a la pobra padrineta. Se'n anaren tot d'una, no podien perdre més temps, tenien rodes de premsa, convencions, viatges de política exterior, visites d'alt llinatge, programes de televisió en què anar a explicar la seva immensa tasca!

 

                                            oOo