Amb una portada alegórica al meu gust genial, acaba de sortir l'ultim treball de Xavier Baró.Us en Faré un comentari més endavant , pel que he sentit Baró s'atança cada com més a l'esència , es deixa de collonades "productives" i va a la cançó pura, es a dir: una melodia enganxada talment una germana siamesa a la paraula.
Ja en parlarem...
Seguint la pista de l'admirat Xavier Baró, em trobo amb un blog de Miquel Àngel Tena. Admiradíssim de fa anys i a qui creia "desaparegut en combat", musicalment és clar. Tinc els teus dos LP, i considero "Dansa final" una de les millors cançons (poema i música) que he escoltat mai.
ResponEliminaBueno... Moltes gràcies "Anónim", La Dança final es un tema que ha anat fent-se gran amb els anys , hi ha cançons que tenen aquest destí de creixer i fer-se part del col·lectiu , i altres que potser jo valoro més no la tenen , tot es un misteri molt misteriós...
ResponElimina