.UNA FITA MES ALTA...: Treballem!. Treballem! que la cibada, que la cibada.....

dilluns, 11 de maig del 2009

Treballem!. Treballem! que la cibada, que la cibada.....

Mallerenga:
El video esta molt deteriorat però es un classic i referent mundial de que en Celentano utilitzava els coros d'aires tradicionals italians, en els seus gran éxits i continua fent-ho Per altra banda aquest es un dels clips més divertits que he vist mai en la vida . desternillant . Artísticament genial.

4 comentaris:

Mallerenga11 de maig del 2009, a les 17:34
Encara no sabies que tinc moltes manies??? Sóc la reina de les manies i dels prejudicis musicals i literaris!
De totes maneres, no m'has entès les manies pel que fa al Celentano. Ja el coneixia, per tant no em ve de nou, el que em va molestar de l'altre vídeo va ser la bateria massa insistent i aquelles dues senyores fent el borinot, que també eren massa insistents.
Per la resta, cap problema. El podem tornar a posar de moda!
ResponElimina
Respostes
Miquel Àngel 11 de maig del 2009, a les 17:51
Ben mirat si que el bateria molesta...
es que no es negre... (com diria lo Tete),tamnateix també s'ha de tenir en compte que es un directe i com a tal està bastant ben enrregistrat, a part si que una de les "senyoretes" te un joc de cintura preocupant, acabara amb escolioseis lateral? la pobreta?...
ResponElimina
Respostes
Mallerenga12 de maig del 2009, a les 9:57
Ja veus que les meves manies, en aquest cas, són fonamentades...
ResponElimina
Respostes
Miquel Àngel 12 de maig del 2009, a les 10:39
ho reconec, si que una miqueta bastant de raó tens.
ResponElimina
Respostes

Afegeix un comentari

No dic el teu nom amb una nota més alta que l’altra,
mai no em moc del bell mig del pentagrama
on s’escriu la veu clara de l’instrument de la vida.
Cap to massa greu, per seriós que sigui l’entrebanc,
ni matolls de fuses pel damunt del violí on esclata el xiscle.
Parlo de tot amb la mesura justa
i la força en l’equilibri de tu entre mi, de jo entre tu,
cap al puny trenat de dits
que ens consolida el tranc i l’alegria.
No dic el teu nom sinó com si llegís un vers d’alta volada.
Torno de tu cap a tu, teixit, brodat al teu nom.
Tot incendi, càlid jo el dic com si et besés l’orella.
I vesso mel al teu mal, canto un salm pel teu neguit,
amb el teu nom tan valuós inserit en el silenci.
La paraula del teu nom, compàs de dos temps,
roda i ser,
flor
i salmòdia

Miquel Àngel Tena-Rúbies

L'Antoni Collado va fer la portada expressament per aquest disc , que fou en el seu moment (1993) poc entés . El Tradicionàrius estava encara en plena feinada de recuperació de materials i jo vaig pensar d'anar a vore al Carles Cases per a fer un disc conceptual on el llenguatge sortís de la mare del pulso i pua de sempre i prengués l'airet de les arrels aràbigues i de les illes del mediterrani.Però amb corda de bordó, corda grossa i en Cases ho va entendre fantàsticament be . Jo volia fer coses com les que fan els Sards o els de Corcega. De fet el projecte fou molt car. Car i ambiciós i de l'esforç en va quedar una desbandada del personal. Està clar que primer es van fer la foto. Qui va fer el disc en realitat fou el Motor ritmic d'en Lluis Llach i en Rabinat, amb les germanes del Cases als aviolonchels, la Rosa i el Ton es van muntar un tema per a lluir-se i ella va cantar una nana apa!! com que jo pagava el projecte no valia la pena gastar cartutxos . El cant de veritat el vaig fer jo i un bon coixí de baríton el Panxito Tomàs ,
Val a dir que després vaig fer una cura de desintoxicació en un caríssim balneari... es clar que vaig tenir que demanar un crèdit per a pagar al cobrador del Frac que es va endur tots los cales i no l'han tornat a veure...