.UNA FITA MES ALTA...: Ja ha sortit el Preu!

dimarts, 11 de desembre del 2007

Ja ha sortit el Preu!

2.299 Euros de l' ala posat a casa, comprat a Alemania.
Me la compro? o em poso un babero. o La Soundcraft que val 4000 del murrió...?

8 comentaris:

Mallerenga12 de desembre del 2007, a les 0:34
Compra-te-la, compra-te-la! Fes-te un regal per reis, que els calers són per això! I amb aquesta cosa i el piano...
ResponElimina
Respostes
Miquel Àngel 12 de desembre del 2007, a les 1:02
Llavors publicaré la resta de l'iceberg si només TU m'ho demanes. Em portarà temps i molt d'esforç però ho faré. Aquest es el meu projecte , recopilar tot els materials i grabar-los de nou tal com son , sense maquillatges, sense cap cocesió a la galeria . Poesia Pura , melodia Pura res més, Com un Catar. Pur fins al foc.
ResponElimina
Respostes
Mallerenga12 de desembre del 2007, a les 8:36
Però si es veu d'una hora lluny que en tens més ganes que jo!
Ara, que si cal fer una instància...
ResponElimina
Respostes
Carme Rosanas12 de desembre del 2007, a les 10:45
Poder realitzar un projecte que t'il·lusiona... no val 2.299 euros? Hi ha gent que pagaria més per a poder tenir, no pas l'aparell, sinó la il·lusió, les ganes, el projecte.

Com que tu això ja ho tens... dons has de pagar "només" el trasto.
ResponElimina
Respostes
Anònim12 de desembre del 2007, a les 11:25
El dubte es . si realment es aquest el trasto , o potser ...
ResponElimina
Respostes
Mallerenga12 de desembre del 2007, a les 11:46
Dubtes, dubtes, dubtes, sempre dubtes... Compra't el trasto aquest i arregla les cançons amb fil de vint!
ResponElimina
Respostes
Miquel Àngel 12 de desembre del 2007, a les 12:15
Es que n'hi ha un que val 4.000 Euros que potser m'agrada més...
"Es per el Dubte i dubte molt companys" Je Je...
ResponElimina
Respostes
Mallerenga12 de desembre del 2007, a les 12:19
Jajaja! No tens remei! Va, tira't a la piscina!
ResponElimina
Respostes

Afegeix un comentari

No dic el teu nom amb una nota més alta que l’altra,
mai no em moc del bell mig del pentagrama
on s’escriu la veu clara de l’instrument de la vida.
Cap to massa greu, per seriós que sigui l’entrebanc,
ni matolls de fuses pel damunt del violí on esclata el xiscle.
Parlo de tot amb la mesura justa
i la força en l’equilibri de tu entre mi, de jo entre tu,
cap al puny trenat de dits
que ens consolida el tranc i l’alegria.
No dic el teu nom sinó com si llegís un vers d’alta volada.
Torno de tu cap a tu, teixit, brodat al teu nom.
Tot incendi, càlid jo el dic com si et besés l’orella.
I vesso mel al teu mal, canto un salm pel teu neguit,
amb el teu nom tan valuós inserit en el silenci.
La paraula del teu nom, compàs de dos temps,
roda i ser,
flor
i salmòdia

Miquel Àngel Tena-Rúbies

L'Antoni Collado va fer la portada expressament per aquest disc , que fou en el seu moment (1993) poc entés . El Tradicionàrius estava encara en plena feinada de recuperació de materials i jo vaig pensar d'anar a vore al Carles Cases per a fer un disc conceptual on el llenguatge sortís de la mare del pulso i pua de sempre i prengués l'airet de les arrels aràbigues i de les illes del mediterrani.Però amb corda de bordó, corda grossa i en Cases ho va entendre fantàsticament be . Jo volia fer coses com les que fan els Sards o els de Corcega. De fet el projecte fou molt car. Car i ambiciós i de l'esforç en va quedar una desbandada del personal. Està clar que primer es van fer la foto. Qui va fer el disc en realitat fou el Motor ritmic d'en Lluis Llach i en Rabinat, amb les germanes del Cases als aviolonchels, la Rosa i el Ton es van muntar un tema per a lluir-se i ella va cantar una nana apa!! com que jo pagava el projecte no valia la pena gastar cartutxos . El cant de veritat el vaig fer jo i un bon coixí de baríton el Panxito Tomàs ,
Val a dir que després vaig fer una cura de desintoxicació en un caríssim balneari... es clar que vaig tenir que demanar un crèdit per a pagar al cobrador del Frac que es va endur tots los cales i no l'han tornat a veure...