Talment el lloro del moro de Puertorrico
si no parlo, ni dic, ni escric, ni m'explico
lo meu pensar es mort com un hort
d'hivern. Només faig cols i escarxofes,
cards, borraines i verdures de punxa.
Trist poeta trist poeta hortalitza!
No hi ha colors si no canto per la boca
i aixines fabrico ço que dic com si fes Jazz
del pensament que naix parell amb la paraula
cada idea al mot exacte que hi pertoca.
Ara t'escolto!
ResponEliminaAquest és el Miquel Àngel que conec, que el paper de "pobret de mi" no t'escau ni gota!
Em fas pensar (encara que és diferent del que tu dius) en una cita de Cioran que diu. "No escrivim perquè tinguem res a dir, escrivim perquè tenim ganes de dir coses".
ResponEliminaI jo també, escric, escric i a vegade s penso que escric molt més que les coses que tinc a dir i a vegades també sento com tu que si no escric no penso.
M'agraden molt els dos darrers versos. L'has clavat!
Dona Rut. es que les depres induïdes per toxics farmacològics s'acaben aviat amb l'abstinència... Je Je , m'he quedat de pasta pero encara ric...de vritat que pensava que em traspassava ...
ResponEliminaAquesta bestiesa la retocaré , encara podria servir com a cançoneta ocurrent...
Gracies Carme proò no ho tinc pas tan clar això ded que l'he clavat... em giriga alguna cosa que resoldre de ben segur acabant-ho d'espatllar...
ResponEliminaAvui ja estic de mes bon humor ,un psiquiatra desesperat em va dir que era un ciclador ràpid... Je Je...
Ràpid com un àpid