"T'ESTIM, PERÒ ME'N  FOT"

T'estim, però m'en fot. No em resta gaire

de suportar la humiliació del vòmit

d'ésser que és estimar. Ja acaba eixa hora

de finestrals oberts i de dents polsoses,

de taques de pantaix per les solapes

i de taurons pels músculs o dreceres.

Ta'teix si em fon els ploms de la mà dreta

un calfred com un crit sempre que et xucla

camí dels meus endins, pels dits em neixen

aurores boreals com a contagis.

T'estim però me'n fot. Visc a l'espera

del glop definitiu que em redimeixi,

del glop unificant que em deixi dir-te:

-Ja t'estim tant, que et pots morir quan vulguis.

 

 MIQUEL  ANGEL RIERA

                                                  "Tots el Poemes"Edicions 62. 1985. 3ª Edició

PERQUÈ L’HOME RETORNA

Perquè l'home retorna als seus començos,

l'empenta enamorada del parlar-te'n

peregrinar m'ha fet al temple rústic

-avui ja dins del poble-, aquest diumenge

de vol baix i febrer duent l'amplada

de la pitrera a tall de crull oberta,

perquè l'home es commou amb la seva ombra

i té l'arrel girada a l'enyorança.

Ni la casa de test ni la figuera,

vora el pou casolà. Enderrocades

les senyes que l'amor em serva intacte.

Esmicolada pedra i dimitida,

més fusa avui que el goig que protegia,

ara despulla el lloc que entotsolava

per fer-me donar gràcies a la vida

tot estorat davant l'amor naixent.

Ha estat el que devia jo m'ho deia

ha romàs guanyadora la memòria

contra un món esfullat, del qual no en queda

ni una ombra amagadissa per les pedres

ni un pantaix arrufat per dins el fred.

Tot és mes meu que mai, tot és la història

d'un anar cap a tu, Nai , que ara et cont.

Miquel Àngel Riera,  

Biografia  "Tots els Poemes"  1974 Cara i Creu Ed. 62.

JA N'HI HA PROU

Ja n'hi ha prou de ser tan circumspecte,

és hora ja de fer el que vulgui fer

sense anar per la vida amb revolteris:

davant ningú no em vull captenir més.

Ja n'estic fart de tants i tants obstacles

que em feren créixer esmús i esquitxerell,

i d'apropar-me al goig ple de temences

com si el plaer fos d'altri i no fos meu.

Vull pecar molt, de totes les maneres,

a contrapèl de tots els manaments.

Des d'ara dic que, mentre tengui vida,

per molt que m'assetgeu amb bons consells,

vull dur la meva ossada reblanida

per la conducta més concupiscent.

No som a temps de fer-ho cap enrere,

però cap endavant sí que hi seré:

vull una aurora boreal de gaudis

amb la qual viure un nou sentit del temps.

Si no em seguiu, prest us perdré de vista,

si em criticau, cantant m'eixordaré.

No vull ser més com sou, una desgràcia

d'homúnculs desinflats i reticents:

dels plaers no fruïts, raça insensata,

un dia en respondreu davant dels déus. 

Miquel Àngel Riera"El Pis de la Badia"

Columna 1992 1ª Edició

No TU no, i jo que si.
TU cap ací jo cap allà.
No vas ni amb rodes!!
Jo vaig on vull
i com puc.
Si vulguessis caminaries millor.
Es que no t'hi esforces!!
I jo que se!!!
Tens peresa mental.
Em fa mal el cervell
Ets un gandul
No puc amb la meva ànima!
No tens caràcter.
Et deixes arrastrar.
No tinc el caracter que tu vols.
Ni que fòssim tots de L'Opus!!
Vaig amb els que em consideren vàlid.
Si haguessin guanyat els Alemanys
amb aquest nano l'haurien eliminat
No farà mai res de bo...
Es que no creu.
Sempre serà un tarat!
Plou,el carrer del miracle patina
em fotre de lloros.
Ets dolent!
Soc dolent?
Se n'enfoten de mi,
em proboquen, m'empenyen...
Soc dolent?. No tinc dret a decidir rés??
"Ets la proba vivent d'algun pecat dels teus pares"!!!
No puc amb aquest crio!!
Ets un desgraciat!!
No tinc cap gràcia?
Encara no has superat les coses dels anys seixanta!!
I TU? mamon! que vas tenir que superar?
Seràs Veterinari mal te pesi!
No em passaré la vida xafant merda!!
Quan puja a l'escenari es caga als pantalons!!!
La mare que et va parir!!! cabrit !!
Ara només mos falta que s'exibeixi per tot arreu
amb aquesta mania de cantar!!!
Jo no me'n recordo de que soc coix
però ells m'ho retreuen continuament...
Estic sol amb aixó...no em trobo be quasi mai.
Si; Soc un poca vergonya!!
De que n'hauria de tenir de Vergonya?
Tenen vergonya de mi...
No em puc queixar.. estic sol.
Estic molt cansat sempre em fan mal les cames:
es que estas deprimit.
Deprimit???
se'm adormen els peus, les mans...
Això és que estas deprimit...
pren-te aquestes pastilles
Tinc taquicardies, formigues a les cames...
Es que estas deprimit:pren-te aquestes pastilles...
Si t'has de medicar tota la vida pues et mediques
però deixa de donar la murga!!
No tens voluntad!!
Es que no vol treballar!!
per a que? res del que faci valdra res!!
Em publicaran dos poemes en un llibre recopilatori!!
I això quin benefici et reporta?
No hi ha res a fer:
son idiotes del cul!!
He de marxar d'aqui i no tornar més.
Es un alcoholic de merda!!
L'alcohol em treu el dolor
encara que sigui un parell d'hores.
Soc un alcoholic?
Bueno i qué? tant se m'en fot.
Es que aquest paio no ha treballat mai: he???
Sempre arribes tard a tot arreu!!
Veus? ja t'han tornat a passar al davant!!
Calla que només dius tonteries!!
Et un immadur!!
No fas prou exercici!
El caracter tambés es forma aguantant el dolor!!
Bueno, pero donam una aspirina!!! no??
T'aguantes!!
m'en vaig a missa .
Si això ves a resar!! pels xinets de l'Africa
No et fot!!!

Mes aviat fou com una bona pensada
saber de cop que el teatrí no calia
que d'estar tant de temps entre tramoies
m'havia passat el gust pel focus i la ceguesa
i que de tant de fer rajar les cançons d'altri
les meves em semblaven impossibles
ni abaixant lo llistò per fer-les més mengívoles
me servien per a vendre a pes lo meu enginy.
I vaig fer un mutis per foro Entrí en un silenci
voluntari que no pas una retractació
i mantení el llistó a l'altura que em marquí d'entrada
sense pietat per a mi ni per ningú
Que encar està per demostrar que em faci falta
dir bretolades i cantar nanes per a satisfer tothom
I en així
donada la circumstàcia me vaig tornar
com un roquissar del Montsech de Rúbies
com les pedres de Colobó com els penyasegats
de Montrebei... present i ausent alhora
per venir a mi s'ha de caminar molt entre garrigues
perque no m'ensenyo fàcilment
trobo en clus i en clos recòndit m'amago
No dic el nom sinò a la manera enganyosa
Car un cant amb el sentit rebuscat
no val tant al començament
com després quan hom l'enten,
Així en dic coloma a l'aliga
i card a la poncella...
i m'estimo més mil vegades romandre així
fosc inhabitat desert inconegut i pur
que anar brillant tota la vida per jubilar-me
de fàstics de tant de fer lo pallasso per les tarimes
I tanmateix faig cançons igualment que podria fer sinó
un trobaire tan vocacionat com jo?
vendre seguros? adaptar-me? ser un bon minyò i guanyar-me
la vida fent de mercat? A NO! mai dels mais !!
No m'interessa la vostra podridura i el vostre verí
de fa molts anys soc un bon home
No cambiarà el plom si no tinc Pà...

A! i que no estic pas sol en veure-ho aixines
sino escolteu l'última del Fill que també
n'es un trobaire que te quelcom que dir o desdir..