L'ESPERANÇA FA DE MAL ESPERAR

Somniava, pensava ...
afluixarà ...buscarà la manera
de saltar per damunt d'una fotesa tan innòcua.
No aguantarà així, la rancúnia per sempre més.
Aquest silenci hinòspit, desesmat, aquest oblid despectiu,
sabrà restaurar, entendrà: no pot ser així,
que tots  fem. I en fer desfém.
Sap que la perfecció no existeix, em deia.
Esperava i esperava ...
No vull!! . Em ve de TU; Un avís cruel, cor indiferent i mut.
Em nomenes decepció?.
M'humilies fins al limit mes fosc de la tristesa.
Em cau el teu amor pel front avall
em bec de la por, la salabror de llàgrima i suor.
Encar t'estimo? Et perdo... Dec ser fill de la nit. Si.. "La nuit je mens"... JO.

              Miquel Àngel Tena-Rúbies . 17 /maig /2012

PERVERSA

 

Ai las, si hagués pogut intuir que els vostres encisos
havien d'amagar, senyora, fiblons dels més inics,
m'hauria limitat a uns innocents jocs indecisos.
Com és possible ser perversa tenint uns pits bonics?
Tan perversa, amb uns pits tan bonics.

La meva mà no hauria abandonat la seva estada
al clavecí, senyora, d'on extrec els sons més rics.
M'hauria sols permès un madrigal, no una balada.
Com és possible ser perversa tenint uns pits bonics?
Tan perversa, amb uns pits tan bonics.

Quan algú com vostè ha rebut el do de la bellesa,
és trist tenir el cor ple de vils designis enemics.
Esteu sabotejant el vostre ofici de princesa.
Com és possible ser perversa tenint uns pits bonics?
Tan perversa, amb uns pits tan bonics.

El vostre impuls és assassí per naturalesa
i sucumbeixo, o quasi, si em fiteu amb l'esguard fix
-jo, que no tinc ja edat per a cometre una bestiesa!
Com és possible ser perversa tenint uns pits bonics?
Tan perversa, amb uns pits tan bonics.

El meu darrer recurs és fer-me frare, sí, senyora,
i aconseguir l'oblit amb rituals austers i antics.
I és que m'heu destruït: si fos ciutat, Numància fóra.
Com és possible ser perversa tenint uns pits bonics?
Tan perversa, amb uns pits tan bonics.

Lletra:   Georges Brassens
Música: Georges Brassens
Altres: Adaptació al català de Georges Brassens Miquel Pujadó

Alegria!!

M'he escapolit de l'escomesa!!!

El meu art xamànic del que ara en tinc una part escapçada, per haver fet sense fer i dit sense dir i haver mostrat lo meu orgull ... encara aixínes,  tot solet amb unes herbes que  se, m'he tapat un riu de sang d'allà a la voreta del cor que em menava a l'Hospital de pet. Odio si es que en sé, que no ho sé, els Hospitals. Només d'entra-hi agafo febre, em poso a 48 i mig en passar de la porta, em torna una Hospitalitis crònica que me venen malalties que surten de les habitacions a saludar-me. Me torno literalment foll quan entro a l'Hospital. L'únic Hospital que no em posa malalt es la Guttmann ( o com s'escrigui que mai m'en recordo). Suposo que es perquè en lloc d'un Hospital sembla un Aeroport, tope modern i allí els habitants son tots com jo. Gent partida per la meitat i que han de tornar a aprendre a viure, prèvia acceptació d'un altre estatus. L'estatus de Minvat.Que bèstia!! es veritat!

M'he escapolit de l'escomesa!!! el metge que ja havia decidit portar-me a galeres, però me l'he driblat com fa lo Messi i Goooooool!! a la medicina moderna, no ho entenia com s'ha parat ( si.. si i ja cicatritza ! ha dit sorpres , incredul... el molt cretí . No sap que el metge soc jo Je,, je!!! a mi ja no me la foten més aquestos fanàtics dels laboratoris. He guanyat elis elis!! Em sento com un crio petit que acaba de guanyar jugant al mocador...una bossa de boles...

Ara em toca descans absolut uns dies. No sé com estaré per n'ar a Navarcles, mecatxis !!! mira que en tinc ganes he??? a vorer si faig molta bondat ?.

Us escric des de el meu flamant i baratet "tablet Pc" que em vaig comprar al Mèdia Marck en un atac de compritis, compulsiva i perquè soc tonto. Em va de conya per a escriure des de el llit. Avui vindrà lo meu fill gran a vorem, a nit va trucar. Es un gran tipo lo meu fill gran . Ara s'ha tornat a posar a estudiar als 25 i desprès d'estar cinc anys a primera linea d'urgencies de psiquiatria a la vall d'hebron, lo podrit del Boi Ruiz, lo va despedir a ell i a uns quants milers i el nano es va fer antisistema passiu. I no n'hi ha per menys. al meu temps hauriem cremat el ministeri... Però ja torna a treballar i a estudiar. Estic tan orgullós del meu fill que no me'n puc estar de dir-ho. Tot i que se que no es elegant parlar del talent dels fills. Penso que alguna cosa harem fet be ...

Perquè jo d'això de fer de pare, no en tinc ni  puta idea.

Avui estic content .



Versió grabada en el disc: "Las Últimas Composiciones" grabat l'any 1966.

LO que em perdo em vivifica; LO que guanyo m'empresona.

Si ho sabessis
com em deleixo per TU.
Com t'espero, com em sobresalta
qualsevol senyal
de que tornes a casa.
Encara que sigui
amb algun retret  a la cara
per l'última malifeta.
Si ho sabesis
que ja ho saps.
Perque entre TU i Jo ja ni calen més paraules
i el poema s'escriu amb fets.
L'un darrera l'altre els fets
van fer saltar els ploms
de les cases en ruina...
I la captura fou tant definitiva
que no podria entendre haber-me deixat
anar tant dòcilment, si els fets no demostressin
Dia a dia que l'amor es una preso dolça,
i el sexe les manilles.
De les que et vaig donar les claus.
Soc el monjo del teu claustre.
   

     Miquel Àngel Tena-Rúbies 
    Dimecres 9 de maig de 20012

- M'ACLAME A TU- I encara més Ovidi, perquè ell també n'era valent!!!

M'aclame a tu 

M'aclame a tu, mare de terra sola.
Arrape els teus genolls amb ungles brutes.
Invoque un nom o secreta consigna,
mare de pols, segrestada esperança.
Mentre el gran foc o la ferocitat
seguix camins, segueix foscos camins,
m'agafe a tu, os que més estimava
i cante el jorn del matí il.limitat.
El clar camí, el pregon idioma
un alfabet fosforescent de pedres,
un alfabet sempre amb la clau al pany,
el net destí, la sendera de llum,
sempre, a la nit, illuminant, enterc,
un bell futur, una augusta contrada!
Seràs el rent que fa pujar el pa,
seràs el solc i seràs la collita,
seràs la fe i la medalla oculta,
seràs l'amor i la ferocitat.
Serás la clau que obre tots els panys,
seràs la llum, la llum il.limitada,
seràs confí on l'aurora comença,
seràs forment, escala il.luminada!
Seràs l'ocell i seràs la bandera,
l'himne fecund del retorn de la pàtria,
tros esquinçat de l'emblema que puja.
Jo pujaré piament els graons
i en arribar al terme entonaré
el prec dels béns que em retornaves sempre.

          Lletra : Vicent Andrés i Estellés
           Música : Ovidi Montllor