dimarts, 28 de febrer del 2012

COSES QUE VAM FER QUAN EREM JOVES

Corria el 83? corria el 84? Ara no ho recordo be ja m'ho mirare després.
CLAU DE GRALLA : el primer LP integral de musica de gralla que es va editar a Catalunya , amb el precedent d'un intent del Jaume Arnella, amb un EP(un single de quatre temes) que es va perdre pels magatzems xamuscats d'Edigsa,- ho van cremar tot els fills de la gran  Puta!! (la major estafa musical de la Historia de la Musica Europea). Més encara que lo del Millet, que ja és dir, una estafa de proporcions obscenes que va entregar Tot el catàleg de la cançó i de la Musica catalana editat per "Edigsa" , "Els quatre vents" i "Concèntric" a un paio madrilenyu que l'importava una puta merda lo que tenia entre mans. Ho van fer expressament per a carregarse la Cançó, perquè als CIU. La cançó els "Toca los collons", perquè els cantautors els van dir "Burgesos!! -vosaltres no sabeu que es guardar fusta al moll-" i van pirar cap a les multinacionals .Abans l'Ariola, o Zafiro, o Columbia i la CBS que era lo mateix i ara és SONY, fins hi tot l'intent fallit de la Basf amb lo Quico Pi de la Serra (que no es rendeix!!).-
Que anar menats per les ideies de bombero de L'Espart Ticó i la seva cohort de pelleringossos, Pijos, llepaculs i trepes que es preparaven per assaltar el Poder a Catalunya parapetats en la idea de "País" que es van facturar  amb lo Pujol, amb l'AVUI i la collonada de barretina falsa i  un morro com d'ací allà.
La cançó els tocava els Ous perquè n'erem Esquerrans i el que no ho era s'ho feia ;I Ells: no us en càpiga cap dubte venien per la Dreta. Per molta Catalunyaeeeee!!! que diguin i que se n'omplin la boca, alego voten PP... ells van desde sempre de la maneta de l'enemic... que Raro,graro,graro!!que deia lo catxondo del Paputxi que també era del PEPE PePePePePePe......Tarrariiiiii Fa la Gralla de Constantí !!
Tararaeeeet!! fa la Gralla d'en Barrufet. A qui reto un Homenatge d'es d'ací!!! Ell si que n'era País , ell fou el pal de paller i la casa gran , ell encarnava aquests conceptes usurpats per la dreta més frivola i venuda del Mon. Perquè ÉS una Dreta que fa politiques de Dreta i que enganya al seu País amb mentides i falornies, es una cort de porcs, corruptes i covarts , així ens ha anat , Així i Això es el que heu votat Catalans! vergonya!, una vergonya com una masia de l'Emporda de les Grosses!!


De ben segur que el GRUP LA CLAU DE Lleida , no era ni l'únic ni el millor grup de gralles que en aquells moments sortien com bolets de roureda per tot el nostre país. Arreu  del que s'albirava  la reaparició d'un instrument "infernal de tocar", però lligat íntimament a les tradicions més nobles i més arrelades de la nostra litúrgia col·lectiva. No . Jo be ho sabia , però vaig creure que calia fer-ho, era com empènyer un automóbil sense bateria, era igual si els Almogàvers de Ponent tenien les ideies clares o no , si tocaven massa be, o massa tou, o massa poc, o massa fort, massa o massa poc del que sigui. O segons quin repertori. A mi me'n fotia un porro!!m'en fotia un cevallót!! El que em va semblar important: era fer-ho i fer-ho en aquell moment. Perquè era el moment per donar el tret de sortida d'un gènere sepultat pel Franquisme i que n'era destinat a reomplir les plaçes i els carrers de les nostres festes i feines . I  que avui ja és Universal. La Gralla  i els Castells, la Gralla i les festes populars de Catalunya ja han donat la volta al mon!! Jo no en soc de vanitós i massa que m'ensenyo aquí... però si la clavo la clavo, i n'estic molt ufanós d'haver-hi col·laborat -enquè sigo una miqueta de no res- amb la butxaca i l'empenta; Perquè la falsa modèstia només amaga l'orgull . Però no us meneu a engany; Que  d'orgull,  el Jo,  en tinc molt!!, de ser un  Català de veres, obert de veles al mon i no un botifler de peles. Dels qui ens volen dir qui som!!

dilluns, 27 de febrer del 2012

TAMBE PLOVIA AVUI?...

Coin de Rue

T'he esperat com abans
a la cantonada del carrer de Migdia,
no gaire lluny del pont,
on ja la nit veritablement comença.

T'he esperat com abans
sota el mateix fanal
que tu trobaves sinistre
i també duia el vell impermeable
amb el coll alçat.

També plovia avui,
com abans, ho recordes?
Estimàvem la pluja,
la fràgil intimitat de la pluja,
i passejàvem pels carrers en silenci,
ran mateix de les cases torbadores,
i et repenjaves tendrament al meu braç.

Tot era com abans,
però tu no has vingut.

Llavors algú ha passat i m'ha mirat amb estranyesa
i una parella, a l'altra cantonada,
s'ha aturat un moment per besar-se.
He encès la darrera cigarreta
i he tornat lentament cap a casa.

En alguna ràdio llunyana
la Greco cantava. 



Miquel Mati i Pol

diumenge, 26 de febrer del 2012

--.... I COM MENYS ERA QUI ERA , MES FELIÇ ERA....

Veig la Tele, Fan un Monografic sobre Leonard Cohen ; Em cauen llàgrimes de mercuri...

NO PUC ESCRIURE... (TRIBUT INDIRECTE A "NO TINC PRESSA" DEL MANEL MONTAÑÉS)))

No puc escriure; m'empeny un vent de gelaór cap al forat del sisifós, una marfuga de mil anys o mil dimonis de pedra, amb una febre sobtada per una infecció indesxifrable. Una pesta que jo tinc ... No surt als llibres de metge, no la troben per enlloc, però tinc  temperatura de la que emmena a deliris . No puc escriure, tinc el mal del Mal-Aimè, soc un "Cagot" del Sud. Vaig brut i tot ple de ronya. Pels dits em corren rierols de sarna. Tinc un mal lleig... una malura innombrable. Tinc vergonya del carrer, que no em delatés un gest o una mirada furtiva. No us en antanceu a mi. Si;  Us dic que tinc un mal  contagiós, pose-us una careta al menys, si es que heu de venir a veure'm i millor que no vingueu .-No,  no soc gaire, de bon veure. 
No,  puc escriure. Lo riu desborda , ja ha saltat el pont d'Avaix, la riuada es poderosa com un perill sense fre, i sense mida de cap mena. S'ha partit pel mig, del tot, la represa d'Oliana, ja s'ha ensorrat lo Rialb, i ja cau tot Camarasa ... No hi podeu fer res de res, els mots em corren a la velocitat de l'aigua i se m'escapen com peixos brillants de les mans...només alguna escata , només alguna escata... Fugiu-me ! tinc una gravíssima malaltia. Feu-me venir al Notari; Vull dictar-li  testament !! I crideu també al Vicari!!que m'he tornat un fanàtic i ara vull prest!!, prest!!: el Viatic!! toqueu la campaneta que vinguin els Escolans!!, Presbiters i Canonges. La Santa Mare Església dels eunucs em protegeixi !!! Que vingon los Capellans!!!
Que visc a l'infern de la terra !! que m'atrapen los dimonis !!!
No puc escriure; Estic corcat de la sang i se'm enganxa a les venes. Se'm ha bullit lo cervell de tant forta calentura. Poseu-me en gel, tireu-me neu al damunt, ompliu de glaç la banyera .Salveu-me de la trempera!!! I aparteu les criatures, vestiu-me Ja ara mateix!! I porteu-me l'Armadura, porteu-me Llança i Llaüt, i lo cavall mes lluent. Macips, Mesells i Criats!! tots a l'hora al meu servei. Que soc l'amo del castell!! . Soc lo Trobaire mes vell!!. Soc malalt i vull nar a justes, com toca a l'hora, com un valent!!. Abans de morir-me al llit, n'he de cantar quatre fresques, que encara me'n queden restes per a morir-me Trobant ...- Per a morir com Deu mana i com me dongui la gana!!.


Il n'y a pas d'amour heureux




Rien n'est jamais acquis à l'homme Ni sa force
Ni sa faiblesse ni son coeur Et quand il croit
Ouvrir ses bras son ombre est celle d'une croix
Et quand il veut serrer son bonheur il le broie
Sa vie est un étrange et douloureux divorce


Il n'y a pas d'amour heureux

Sa vie Elle ressemble à ces soldats sans armes
Qu'on avait habillés pour un autre destin
A quoi peut leur servir de se lever matin
Eux qu'on retrouve au soir désarmés incertains
Dites ces mots Ma vie Et retenez vos larmes


Il n'y a pas d'amour heureux

Mon bel amour mon cher amour ma déchirure
Je te porte dans moi comme un oiseau blessé
Et ceux-là sans savoir nous regardent passer
Répétant après moi ces mots que j'ai tressés
Et qui pour tes grands yeux tout aussitôt moururent


Il n'y a pas d'amour heureux

Le temps d'apprendre à vivre il est déjà trop tard
Que pleurent dans la nuit nos coeurs à l'unisson
Ce qu'il faut de regrets pour payer un frisson
Ce qu'il faut de malheur pour la moindre chanson
Ce qu'il faut de sanglots pour un air de guitare


Il n'y a pas d'amour heureux

(Derniers vers pas chantés ici)

Il n'y a pas d'amour qui ne soit à douleur
Il n'y a pas d'amour dont on ne soit meurtri
Il n'y a pas d'amour dont on ne soit flétri
Et pas plus que de toi l'amour de la patrie
Il n'y a pas d'amour qui ne vive de pleurs


Il n'y a pas d'amour heureux
Mais c'est notre amour à tous les deux


Louis Aragon (La Diane Francaise, Seghers 1946