BESA'M DE BESOS
Besa'm de besos la boca, de besos
omple'm l'escrot; opera'm amb paciència
i mots la brasa del desitg; la ciència
del tot amor obre, estrena'n els resos.
Besa'm amb besos d'origen els pesos
dels ous i fes-ne el motllo i la cadència
dels dits. Adula'm les natges, d'ardència
de llengua canta'n edictes encesos.
Besa'm de besos d'incendi l'esquena;
damunt dels gland deixa-hi estoles de
roses, i a l'anus pastura-hi la trena
dels llavis sense cap mida ni fre.
Besa'm de besos la boca. L'obscena
distància clou i emporta't tot l'alè.
GUILLEM VILADOT AMOR FÍSIC, Llibres del mall desembre de 1983
Fou un parell d'anys abans quan estava fent rodar les Benignes en directes esporàdics, per tal d'anar-les polint i triant . Varem recalar a Riella.- Agramunt-. Lo poble de l'Apotecari Poeta que des de el "TEMPS D'ESTRENA" em tenia captivat, intrigat, meravellat i reptat. No m'atrevia gaire amb lo Viladot; Massa potència creativa, molta energia i un rerefons gens fàcil ...la podia cagar moltíssim amb ell. No era pas una fonteta de rajolí aquell home, era un doll, una segla, un canal!!
Després de probar so i deixar-ho tot preparat per la missa major. Vaig anar a veure'l a la farmàcia, em va fer pujar a una mena d'entre sol, on era evident que escrivia per la quantitat de papers, arxius i una mena de caos organitzat que tant be conec . En xerrar una estona de poemes i cançons, d'en BARCELÓ, del disc que volia fer i tal... em va treure un parell de mecanoscrits fotocopiats, que tenia en un calaix, i em va esputar: A veure si tens collons de posar-li música amb aixós!! i jo valent que soc, li vaig dir que musicar un poema no era qüestió de collons sinó de que el poema cantés o no.- Si els poemes em canten: dona-ho per fet!!. Doncs t'espero aquí mateix!! Era un reptador, li agradava provocar i "Epater", com a ningú que hagi conegut mai. Tenia un JO molt treballat i sense cap mena de pudor, un JO artístic segur d'ell mateix i alhora molt conscient de que ja era un pòstum.
Eren els originals de dos llibres que havia escrit per a segellar boques i llengües envejoses, per a fer testament i manifest de la seva pròpia carnalitat.
M'hi vaig posar de seguida. llavor jo vivia a Gerb l'espai creatiu més potent que mai he tingut. Em va commoure profundament la seva valentia i deshinibició lèxica i poètica. Era com dir-los a tota aquella púrria de tiradors de premis de fira . A veure si teniu pebrots de parlar de les coses tal com jo ho faig !! A veure pandilla de mamons!! qui de vosaltres s'atreveix a dir que us passeu la vida llepant culs per a que us donguin un premi i un càrrec de gestor d'alguna Fundació!!
Era engrescador, Trangresor!! impúdic fins a la pròpia vergonya. Un temps després, quan ja cantava aquestes sonets,- (una forma poètica clàssica que se'm dona molt be de musicar, per cert) uns quants en vaig fer, bastants,- la gent em fugia dels concerts, no aguantaven l'impudorosa poesia que posava en evidència la decadència física d'un home que s'aferrava a la vida i al sexe com si es nega a deixar de jugar. Amb aquestos dos llibres en Viladot va demostrar que era un home valent i un grandíssim poeta. La tavernària crosta cultural Barcelonina, la pedanteria estúpida i oficialista dels qui administren el prestigi dels altres... va rebre aquest monument a l'home "tal com es", amb un gest despectiu. En Viladot ni es va immutar . Ja sabia que de Lleida estant mai de la vida seria ningú mes que un escriptor de comarques... Li'n fotia un rabanet , ell ja era el poeta més agosarat de la poesia catalana de tots els temps , l'home que va fer esclatar la poesia visual , l'esculptor de paraules i matèria que va donar vida a una obra monumental que encara han de descobrir la gran majoria de Catalanets. Talment fos un preludi bíblic en Viladot va morir d'una leucèmia al 1999. Lo pardal va volar: i amb ell un far d'interés literari i artístic que va minvar -queda el seu llegat però- l'alegria de la revolta a les terres del Sió.
BÉSA'M, SEÑOR,¡AMB ELS BESOS DE TA BOCA!(Càntic dels càntics 1:2, 8:6)
BÉSA'M, SEÑOR,¡AMB ELS BESOS DE TA BOCA!(Càntic dels càntics 1:2, 8:6)
Poesia
- Sopes amb pa torrat (1965)
- Contrapoemes (1972)
- Entre Opus i Opus (1973)
- Amor físic (1983)
- Urc del cos (1985)
- Res comú (1997)
- Poesia completa (1990-1996) (1998)
- Papers de l'oblit (2000)
Novel·la i narrativa breu
- Temps d'estrena. Barcelona: Selecta, 1959.
- Els infants de Riella. Barcelona: Destino, 1965.
- Erill avall. Barcelona: Alfaguara, 1966.
- La gent i el vent. Barcelona: Selecta, 1967 1966)
- La rel de panical (o L'arrel de panical). 1970. (inèdit fins el 1974)
- La cendra. Barcelona: Nova Terra, 1972; Barcelona: Hogar del Libro, 1980, 2a ed.
- Memòria de Riella Barcelona: Pòrtic, 1974. Tetralogia que inclou les obres de 1959 a 1974:
- Temps d’estrena
- Els infants de Riella
- La gent i el vent
- La rel del panical (fins aleshores inèdit)
- Tingues memòria de mi. Barcelona: Galba, 1976.
- Ricard. Barcelona: Galba, 1977.
- La llei de pedra i altres històries. Barcelona: Pòrtic, 1979.
- L'amo. Barcelona: Laia, 1982.
- Discurs horitzontal. Barcelona: Pòrtic, 1982.
- Memorial de Na Nona. Barcelona: El Mall, 1983.
- Autostop a la ciutat submergida (1984)
- Mà de reis. Barcelona: La Magrana, 1985.
- Simetria. Barcelona: El Mall, 1986.
- Ciutadà 000000000001. València: Tres i Quatre, 1989.
- Joana. Barcelona: Columna, 1991.
- Itineraris interiors. Lleida: La Mañana, 1992.
- Carles. Barcelona: Columna, 1994.
- Autobiografia de Déu. Barcelona: Columna, 1997.
- El Trill: Els coixins, El poeta, El braser. Lleida: Pagès, 1998.
- Els ulls. Barcelona: Columna, 1999.
- Les vellicositats. Lleida: Pagès, 1999.
- Ruth. Barcelona: Columna, 2000.
- L'energia. Barcelona: Columna, 2001.
Altres
- La finestra induïda (1980), assaig
- El vell ocell (1982), per a infants
- Simbad, el mariner (1982)
- Professor Fluss. El televisor vivent (1982
