A LA TEVA MANERA ...
“Fum i tabac a la cambra oblidada
on passo nits fent versos fins a l'alba
parlant de tu de mi i del mon hostil
Filant ben prim”
Xavier Bru de Sala “La fi del Fil” 1973 “Premi Carles Riba 1972”
Proa, "Els llibres de L'Osa Menor" nº75
Vull fer l'intent ja sé que altra vegada
no hi haurà flor ni palmes ni basarda
Ja se molt be per a on copsar-te el somni
Seré furtiu.
Puc be dir no i també m'enganyo sol
potser vull plors Em miro al teu mirall
si l'ultim mot el dic fora del clos
Puc ser altiu
la Dama em cal podré fer-ne poemes
si et tinc l'amor veuré d'anar-hi a Roma
si em manca el sol m'animarà la lluna
Moriré al viu
I aniré drut al teu cau on febrejo
que no en puc fer d'aquesta espera l'arc
tensat i llest L'amor m'amara l'arma
Et soc captiu.
Miquel Àngel Tena-Rúbies 13 de Maig de 1974 inèdit
Que maco! Quina musicalitat que té aquesta manera... M'encanta!
ResponEliminaUau, quina meravella de poema!!! El clàssic decasíl·lb català: 4+6. M'encanta.
ResponEliminaEs una Còpia "faccimil" del model de "La Fi del Fil" X. Bru de Sala que en aquell temps era el meu ídol poetic, Buenuuuu , ell i molts altres. Però vaig fer la meva fi del fil particular que de ben segur no hauria guanyat lo "Carles Riba". Però m'enfout, en aquells anys feia sonets, i també feia coses com l'"Ai Amic meu" que ve esdevenir una cançó dedicada al Pàmias, perquè havia prés també el patro del seu "CLAM DE LA NEU" per a fer-lo. Aleshores era un aprenent, camaleònic, emulava tot el que m'agradava però això em va cansar aviat i vaig començar a rebentar les normes les reges de la "Mètrica catalana" dels collons i vaig entrar en una crissi molt llarga , No podia escriure rés. Fins que un dia vaig agafar la guitarra i uns quants poemes i vaig anar a veure al Miquel Àngel Riera, amb un desesperu del 15. Ell em va treure del marasmu, i vaig poder tornar a fer coses. De fet havia pedut la veu i en Riera me la va tornar a trobar...
ResponElimina:) M'agraden les teves explicacions!
ResponElimina