GUILLEM VILADOT, DE L'URC DEL COS A L'AMOR FÍSIC

 BESA'M DE BESOS


Besa'm de besos la boca, de besos
omple'm l'escrot; opera'm amb paciència
i mots la brasa del desitg; la ciència
del tot amor obre, estrena'n els resos.


Besa'm amb besos d'origen els pesos 
dels ous i fes-ne el motllo i la cadència
dels dits. Adula'm les natges, d'ardència
de llengua canta'n edictes encesos.


Besa'm de besos d'incendi l'esquena;
damunt dels gland deixa-hi estoles de
roses, i a l'anus pastura-hi la trena


dels llavis sense cap mida ni fre.
Besa'm de besos la boca. L'obscena
distància clou i emporta't tot l'alè.


GUILLEM VILADOT   AMOR FÍSIC,  Llibres del mall desembre de 1983

Fou un parell d'anys abans quan estava fent rodar les Benignes en directes esporàdics, per tal d'anar-les polint i triant . Varem recalar a Riella.- Agramunt-.  Lo poble de l'Apotecari Poeta que des de el "TEMPS D'ESTRENA" em tenia captivat, intrigat, meravellat i reptat. No m'atrevia gaire amb lo Viladot; Massa potència creativa, molta energia i un rerefons gens fàcil ...la podia cagar moltíssim amb ell. No era pas una fonteta de rajolí aquell home, era un doll, una segla, un canal!! 

Després de probar so i deixar-ho tot preparat per la missa major.  Vaig anar a veure'l a la farmàcia, em va fer pujar a una mena d'entre sol, on era evident que escrivia  per la quantitat de papers, arxius i una mena de caos organitzat que tant be conec . En xerrar una estona de poemes i cançons, d'en BARCELÓ, del disc que volia fer i tal... em va treure un parell de mecanoscrits  fotocopiats, que tenia en un calaix, i em va esputar: A veure si tens collons de posar-li música  amb aixós!! i jo valent que soc, li vaig dir que musicar un poema no era qüestió de collons sinó de que el poema cantés o no.-  Si els poemes em canten: dona-ho per fet!!. Doncs t'espero aquí mateix!! Era un reptador, li agradava provocar i "Epater", com a ningú que hagi conegut mai. Tenia un JO molt treballat i sense cap mena de pudor, un JO artístic segur d'ell mateix i alhora molt conscient de que ja era un pòstum. 

Eren els originals de dos llibres que havia escrit per a segellar boques i llengües envejoses, per a fer testament i manifest de la seva pròpia carnalitat. 

M'hi vaig posar de seguida. llavor jo vivia a Gerb l'espai creatiu més potent que mai he tingut.  Em va commoure profundament la seva valentia i deshinibició lèxica i poètica. Era com dir-los a tota aquella púrria de tiradors de premis de fira . A veure si teniu pebrots de parlar de les coses tal com jo ho faig !! A veure pandilla de mamons!! qui de vosaltres s'atreveix a dir que us passeu la vida llepant culs per a que us donguin un premi i un càrrec de gestor d'alguna Fundació!!

Era engrescador, Trangresor!! impúdic fins a la pròpia vergonya. Un temps després, quan ja cantava aquestes sonets,- (una forma poètica clàssica que se'm dona molt be de musicar, per cert) uns quants en vaig fer, bastants,- la gent em fugia dels concerts, no aguantaven l'impudorosa poesia que posava en evidència la decadència física d'un home que s'aferrava a la vida i al sexe com si es nega a deixar de jugar. Amb aquestos dos llibres en Viladot va demostrar que era un home valent i un grandíssim poeta. La tavernària crosta cultural Barcelonina, la pedanteria estúpida i oficialista dels qui administren el prestigi dels altres... va rebre aquest monument a l'home "tal com es", amb un gest despectiu. En Viladot ni es va immutar . Ja sabia que de Lleida estant mai de la vida seria ningú mes que un escriptor de comarques... Li'n fotia un rabanet , ell ja era el poeta més agosarat de la poesia catalana de tots els temps , l'home que va fer esclatar la poesia visual , l'esculptor de paraules i matèria que va donar vida a una obra monumental que encara han de descobrir la gran majoria de Catalanets. Talment fos un preludi bíblic en Viladot va morir d'una leucèmia al 1999. Lo pardal va volar: i amb ell un far d'interés literari i artístic que va minvar -queda el seu llegat però-  l'alegria de la revolta  a les terres del Sió.


BÉSA'M, SEÑOR,¡AMB ELS BESOS DE TA BOCA!(Càntic dels càntics 1:2, 8:6)

Poesia

• Sopes amb pa torrat (1965)
• Contrapoemes (1972)
• Entre Opus i Opus (1973)
• Amor físic (1983)
• Urc del cos (1985)
• Res comú (1997)
• Poesia completa (1990-1996) (1998)
• Papers de l'oblit (2000)

Novel·la i narrativa breu

• Temps d'estrena. Barcelona: Selecta, 1959.
• Els infants de Riella. Barcelona: Destino, 1965.
• Erill avall. Barcelona: Alfaguara, 1966.
• La gent i el vent. Barcelona: Selecta, 1967  1966)
• La rel de panical (o L'arrel de panical). 1970. (inèdit fins el 1974)
• La cendra. Barcelona: Nova Terra, 1972; Barcelona: Hogar del Libro, 1980, 2a ed.
• Memòria de Riella Barcelona: Pòrtic, 1974. Tetralogia que inclou les obres de 1959 a 1974:
  • Temps d’estrena
  • Els infants de Riella
  • La gent i el vent
  • La rel del panical (fins aleshores inèdit)
• Tingues memòria de mi. Barcelona: Galba, 1976.
• Ricard. Barcelona: Galba, 1977.
• La llei de pedra i altres històries. Barcelona: Pòrtic, 1979.
• L'amo. Barcelona: Laia, 1982.
• Discurs horitzontal. Barcelona: Pòrtic, 1982.
• Memorial de Na Nona. Barcelona: El Mall, 1983.
• Autostop a la ciutat submergida (1984)
• Mà de reis. Barcelona: La Magrana, 1985.
• Simetria. Barcelona: El Mall, 1986.
• Ciutadà 000000000001. València: Tres i Quatre, 1989.
• Joana. Barcelona: Columna, 1991.
• Itineraris interiors. Lleida: La Mañana, 1992.
• Carles. Barcelona: Columna, 1994.
• Autobiografia de Déu. Barcelona: Columna, 1997.
• El Trill: Els coixins, El poeta, El braser. Lleida: Pagès, 1998.
• Els ulls. Barcelona: Columna, 1999.
• Les vellicositats. Lleida: Pagès, 1999.
• Ruth. Barcelona: Columna, 2000.
• L'energia. Barcelona: Columna, 2001.

Altres

• La finestra induïda (1980), assaig
• El vell ocell (1982), per a infants
• Simbad, el mariner (1982)
• Professor Fluss. El televisor vivent (1982