dilluns, 3 d’octubre del 2011

FENHEDOR, QUE SOC

I tu, Àliga llunyana;
Fes ombriu a la buidor,
baixa a l'obaga,
al tremolí del fred.
L'intensitat de viure com si No,
d'estimar com si, Si.
Busca'm cada nit, apropa't.
Deixa't veure. Toca'm.
Però no m'escolis l'ànima.
Ja no em cal cap més mestratge
que estimar-te.



Miquel Àngel Tena-Rúbies "Gest amagat" 1968  inèdit

6 comentaris:

  1. M'alegre que dónes a conéixer els teus poemes. Són bonics, què fan guardats?

    ResponElimina
  2. Deixa't veure, tu també
    Toca'ns amb els teus poemes!

    Així m'agrada! Molt maco!

    ResponElimina
  3. Ai! pos no ho sé Novesflors , ni recordaba gaire que els tenia, estaben en una llibreta de quan era petit .. No en sabia més tenia 15 anys?... mai li havia donat importància ,tot i que tampoc mai el vaig llençar. Sabia que hi tenia cançons i poemes, però em feia com una grimor de rellegir-lo. Llegia coses sobre els Càtars, i els Trobadors... les històries del Marqués de Mataplana a l'Antiga Biblioteca de "La Caixa " de Balaguer que era fantàstica,Se la van carregar per a fer una "Biblioguarderia". les taules de fusta les lampades càlides tot era de fusta i feia olor de sàndal... hi habia la Bernat Metge i coses que ara costarien de trobar, mentres els meus amics jugaben a indis , jo anava molt sovint a la Biblioteca. La bibliotecària era una senyora gran , amabilissima que quan em veia arribar sempre em somrreia , em suggeria llibres , li preguntava coses... aprenia allò que no ensenyaven a l'escola.. Ja anava per lliure...

    ResponElimina
  4. m'agrada molt, que feies tu de tant menut escrivint tant bé?
    d'estimar si o si, absolutament vitalista
    necessitem poesia per respirar i somriure, un petó, gracies,carme

    ResponElimina
  5. Pos no ho sé, Carmeta, gracies pel's teus elogis, però jo estaba molt insegur d'això que escribia. El titul del quadern , em dona una pista, que és la de que tot això ho tenia que fer d'amagat, perqué a casa meva aquestes coses eren collonades , tonteries de somniatruites , i jo em trobava molt fora de lloc. Era un xiquet estrany , de vegades rialler , i moltes vegades murri, era una mica "Asperguer",jo també... No ho sé , ara em sorpren retrobar papers i he començat a buscar més coses velles i m'adono que m'ha passat la vida guardant papers...

    ResponElimina