Ia Clua . Tristessa .

MONES DE SEDA?

Si escoltes a John Cage, no hi trobaràs gaires adornaments a la seva musica , tampoc amb Setie , o amb Montpou... així tants altres compositors meravellosos que fan un estalvi de additaments que pot arribar fins al punt que les seves obres ratllin l'anorèxia ornamental . Quan feia de "Ministre" de programació musical de l'Ateneu Barcelonès, vaig fer venir no pocs compositors contemporanis que feien ballar els seus esquelets musicals damunt del piano de cua, amb una pasmosa indiferència .Vaig arribar a la conclusió de que la major part de la musica actual classico-Contemporània era una música extraviada,  esquerpa, inanimada, emocionalment psicòtica, aburrida fins a la homilia i refugi de musics que se les donen "d'alguna cosa que no son" osia: genis incompresos... Podria fotre canya fins a provocar la iracúndia de massa gent, a qui m'aprecio molt, així que pararé. Però el cas que ens ocupa ara es ; Posar "adornes" o no posar-n'hi. Si per exemple volem convertir una peça per a piano sol, en un conjunt de corda amb 10 violins 5 violes 4 cel·los i dos contrabaixos, estem fent una orquestació que és una composició musical nova o es operació d' estètica  de la peça origiràl?. Sempre donem més valor a l'acte creatiu; Per tant la peça original a piano sol es qui hauria de manar en l'escala del valor artístic, la translació del tema a un conjunt de corda seria més una qüestió tècnica més producte del caprici o de l'Ego del qui fa les particel·les...

Si en el meu cas faig un esquelet melòdic sobre un poema X .Em pregunto : Es del tot necessari afegir-li uns "Arranjaments" de cinc, deu o 15 instruments per a vestir de Rococó una peça que va néixer nua, nueta ?... El cant Gregorià no en te cap d'ornament i no per això deixa de ser bellíssim, magnificament solemne i de vegades emocionalment potentissim. La resposta podria ser una mica Budista .:"El Camí del mig", però llavors els treballs per a piano de'n Setie, o Montpou, quedarien als llims... No hi ha resposta.  Només com va dir Rach Miel "tinguis pressent que els additaments o l'ausècia additaments només haurien de potenciar la bellesa i la energia de la teva música, mai al contrari. "  Així que sense resposta però amb un únic objectiu "cercar la bellesa" .Quan una mona es de seda, ja no la cal vestir, es prou "mona" per ella mateixa... El meu pròxim disc(- que dic Ara!!! el meu pròxim projecte- ) es dirà "MONES DE SEDA" perqué de discos no crec que en faci mai cap més .....

Benaventurat aquell que un jorn lliurà la vida
al compromís vitenc de cercar la bellesa
fent palanca pel món, resseguint-li el misteri,
amb formes, sons, paraules, línies, gestos,
i, un jorn, ja sense ungles, de tant gratar fondo,
s’acara amb desesper a la collita d’ombres,
únic guany obtengut. Però és enterc i prova
de seguir provant més fins que, ja al límit,
es palpa el cos, es troba vell i pensa,
quan mira els resultats i no la hi torba: “Almanco
fóra bell no haver nat.” Però existeix, i calla.
També ho fóra morir, però no gosa.
I, cop en sec, ja al cim del desencant, s’adona
que la bellesa és allí, just de cercar-la.

Miquel Àngel Riera Nadal, sa Nostra , Manacor 1980 Llibre de benaventurances

CANÇÓ DE NO ESTIMAR-TE

Voldria tenir un raig de paraules
per a poder-te dir
tota la foscor,l'esclat de basarda
despres de llençar una força, un pensar
després d'estimar tant, per a no estimar-te gens.
Per dir-te que han passat també aquest hivern
la neu i el fret , sense cremar res ni gelar.

Ara soc tan aprop teu. Com estàs tu lluny de mi...
I m'envolta la neu i el fret sense cremar res ni gelar...
Ara soc tan aprop teu . Com estas tu lluny de mi...
i m'envolta..

Voldria tirar un raig de paraules
per que en sabessis prou...
d'aquell pes al pit
que em deixa l'engoixa
i que em fa tornar un infant
pregant un petit perdó, per estimar-te tant
i buscant un motiu per a quedar-me sol.
I m'envolta a neu i el fret sense cremar res ni gelar.

Ara soc tan aprop teu. Com estàs tu lluny de mi...
I m'envolta la neu i el fret sense cremar res ni gelar...
Ara soc tan aprop teu . Com estas tu lluny de mi...
i m'envolta...


Miquel Àngel Tena-Rúbies.  Barcelona 1969.

En Manel Romaní, cirurgià, i boníssim compositor de cançons bellíssimes i un dels  millors amics que he tingut mai, tot i que no ens veiem prou sovint, per mor de circumstàcies diverses. Havia escrit una cançó d'amor preciosa ," No em deixis no , tinc por d'estar sol , vine aqui amb mi.../ com l'ocell que del niu se'n va i no hi torna mai més... / així tu un dia em deixaràs perdut i sol immens..." I jo em sentia incapàs de fer una cançó d'amor, perqué en aquells temps, els meus enamoraments eren purament platónics. En aquell temps a mi em rondava una fal·lera trista, per impossible. Per una noia del barri que també cantava cançons... en Nolo ja sap de qui parlo i ella també, així que millor que quedi entre nosaltres... han passat 42 anys ....Mare de Deu Sinyor!!! , com és possible !!! Aquest quadern de paper quadriculat que he redescobert, m'està fent  viure cada Flash Back !! que me n'hauré d'anar definitivament a Monjo si vull sobreviure....

Llibre de Benaventurances . Miquel Àngel Riera

Benaventurat aquell
que sempre esnsopega amb la mateixa pedra
i bescanvia amb altri un pam de cara
decorada de nafres i saber com ningú
que la pedra existeix. Els fets li ensenyen
que a força ell d'existir
seguirà donant-s'hi la morrada més bèstia
a cada vegada incorporant noves savieses
entorn de la tècnica de la travalada.
No desvia el cami, ans prossegueix i pensa.
"He caigut per que hi era. Encara hi som..
Just cau aquell que està dotat per fer-ho"

Miquel Àngel Riera . Llibre de Benaventurances.  Sa Nostra,  Manacor 1980

Memòria

El cos te memòria. El meu cos 

s'en recorda de tu , 

del teu despreci..

Del desamor.

El meu cos te una memòria lacerant

del dolor, de l'abús, de la pérdua.

El meu cos es recorda de tu.

De les teves tortures.

Totes les célules del meu cos

es posen alerta quan et reconeixen...

Perqué tu has existit sempre

i sempre existiràs.

El meu cos no descansa mai,

està esgotat de ressistir l'embat dels tu .

Simi grotesc que maltracta tot qui toca.

Miquel Àngel Tena-Rúbies. "Gest amagat" 1968. Inèdit.  

No, Carme, de fet fou durant el primer any a l'internat , sempre hi ha entre els pollastres, aquell que pica més fort, la cresta dels altres, el gallet del galliner... A mi m'ha tocat de trobar-me'ls molt sovint barrant-me el pas. Només per a divertir-se o per a demostrar-se a ells mateixos que son els més machets ... Es un tipus d'humà que necessita trepitjar qui considera més dèbil... li surt de dins d'una manera automàtica. Un dia, un d'aquestos de qui ja ni recordo el nom, em va acorralar al passadís de la capella on havia estat escoltant la Toccata i Fuga en Re Menor de Bach, interpretada a l'Orgue, pel Miguel Àngel Calabria, un gran music i Organista que era l'únic amic que tenia entre aquella colla d'escapçats del coco i pedòfils justificats, que ens feien de exterminadors mentals. Em va tustar de valent tot insultant-me ...Uns que pujaven cap a la classe, van parar la sumanta d'osties i jo vaig córrer com vaig poder cap a infermeria, perquè em sortia sang del nas i de la boca... . Tocava classe de Matemàtiques i vaig arribar tard, i en arribar, sense dir res, vaig escriure aquesta cosa que potser és un poema, no ho tinc clar... a la pissarra, com un autómata... després em vaig asseure. El professor, que era farmacèutic i un seglar, que ja en devia estar informat, va pillar de seguida l'assumpte i va enviar a l'interfecte, directe al cap de la disciplina amb una nota. Al poc temps, aquell bèstia fou expulsat del col·legi per causa d'una altra baralla on s'havia abraonat contra un nano que tenia leucèmia i li havien caigut tots els cabells.  A mi em van fer delegat de curs els companys de classe per majoria absoluta. El poder de la paraula fou el meu gran descobriment d'aquella experiència. Llàstima que encara em trobo gent de la mateixa mena massa sovint, al meu pas per la vida, i ara ja no em ve gens de gust que em facin sagnar pel nas o que em tirin per terra, em difàmin pública i privadament. O que em diguin que soc un esguerrat de merda... per exemple.