Gabriel Ferrater :LITERATURA

LITERATURA

Tan vehement, va dir-se un calamar,
faig el ridícul: un raig fi de tinta
ja desvia aquests monstres, ben poc crítics.
Perduda l'abundància del cor,
va descobrir la voluptat formal:
mentir-se objectivat en l'arabesc
i fer-s'hi encara veure, subjectiu.
De l'urc de no amagar-se gaire, en deia
sinceritat:: de la por de trobar-se
massa exposat, sentiment de l'estil.
Lliurat a l'esperança que els espasmes 
de l'aigua li anirien a favor,
deia fe en el llenguatge. Va morir
devorat: l'inefable el va temptar.
 
Gabriel Ferrater,  Barcelona: Edicions 62, 1979,

Gabriel Ferrater: Cançó del gosar poder

Cançó del gosar poder

Gosa poder ser fort, i no t’aturis:
gosa poder ser vell, que si tens fills
un testament els fermarà ben curt.
Gosa poder que no t’agradi massa
d’anar testat per un món que s’espera.
Si et sobren fills, avia’ls una guerra.
Gosa poder donar feina a xarnegos.
Amb el teu sou, compraran vi prou agre
perquè en tres anys els podreixi les dents.
No et faci por: tu pren l’opi dels rics
(d’opi, te’n ve d’Escòcia i de Roma).
Gosa poder tenir enemics a sou.
Tu, vailet nou, confia en anys futurs.
Prou temps tindràs de fer-te amics virgilis
que et llegaran eneides a salvar.
Gosa poder fer-te persona augusta
quan tindràs temps. I avui, Octavi, noi,
gosa poder degollar Ciceró.
Barbat Alfons, emperador d’Espanya,
cosí d’un Sant i Savi tu mateix,
mira-t’hi bé, que en vindran de més savis
a historiar-te, i diran que ets mal rei:
els has perdut una bruta batalla
que ells han gosat poder-se-la fer seva.
Mira-t’hi bé, general, que una pàtria
gosa posar molta esperança en tu.
No gosis, no, poder perdre batalles.
Però tampoc no et cal guanyar-les totes.
Si tens napalm per sembrar camps del Nord,
gosa poder perdre guerres del Sud.

 

Gabriel Ferrater, Cançó del gosar poder. Barcelona: Edicions 62, 1979, p.147.

D'AMORS,D?ENYORS I D'ALTRES COSES MARIA ZORAIDA BURGOSC MATHEU I PREMI MÀRIUS TORRES 1971

Bonnie and Clyde
van afusellar la nit passada
per arterioscleròtics,
tots els poetes sociorrealistes
que tímidament s'amagaven encara als aparadors.
Alguns van ésser tan sols decapitats
i parlaven uns mots abans de fondre's
en la prehistòria dels seixanta.
De sobte les tarjes entraven i sortien i ballaven
per les computadores poètiques:
cinc marilyns,
quatre somnis records sadomasoquistes,
alghun Guevara ernesto che,
Machín Breton Yvonne de Carlo
i dos Fitgerald à la recherche de la jeune fille
of  Long Island.
I resultava tant punyeterament intel·ligent
que gairebé em feien oblidar
que malgrat la llunyania dels records
seguien vigents els mites
i un mon
on podia ser encara un crim
parlar evasivament de noies i d'ametllers en flor.

Maria Zoraida Burgos Matheu , "D'AMORS D'ENYORS I D'ALTRES COSES"
I Premi Màrius Torres , Esbart Màrius Torres del Sícoris Club, Lleida 1971

L'ANTON SALA-CORNADO

Segurament algú es preguntarà com és que no he parlat gens de L'Antón , ni del seu viatge , i us diré només una cosa , "ell no ha mort , és de vacances"

VELER NOCTURN

Santa nit.Plàcida nit.El sol etern ens il·lumina.

Busco les fulles de música - murtra florida? -amagades
als plecs de les veles del crit de la nit i ombrejades de sol.
Melodies eternes i noves s'enfilen als cims de la por,
de la joia i la feina. Vivim d'esperança i servei, cada dia
i cada any, com les oques del Mas de la Pau, a les eres del Cel.
Tanmateix, cada instant, ben igual, és perfecte pel so diferent
i relluca amb un ritme imprecís i subtil que no es deixa atrapar.
No he trobat les trompetes i sonen els grills i les flautes nocturnes.
Perdut al velam no conec la cangrea ni els flocs, el velatxo,
la gàbia baixa, ni l'ull dels nusos de dalt, les banderes i els corbs.
Arraulit a la cofa major miro el mar com la ma acollidora
que ens torna a la terra. I a l'alba que neix merleteja un colom.
 

AVUI CONCERT!!!

Avui a s'horabaixa n'irem a Sant Feliu (Cagada Pastroret - no era Sant f  Feliu era Molins de  Rei) amb el Músic i Pianista Xavier Palà a fer un concert que serà un tastet de tot el d'abans i el del mig i lo d'ara , que sinó es molt aborrit!! Aquesta es la segona vegada que dic que si quan abans deia que no, i encara que no les tinc totes, la veritat , veritat es que em fa molta ilusió de tornar-hi .La maquinaria només esta a mig  gas, però ja es prou per disfrutar , es tracta de passar el dia sense cansar-me. gens,  suprimint ambsolutament l'estres, i arribar al concert en condicions físiques acceptables. El demés ja corre a càrrec meu, si disfruto cantant llavors ja tot surt be . Andavant les adestrals!!! que diu lo meu amic Xavier Baró....

XXVII

Només néxer,
et sorprengué la tombarella de la gespa,
el plaer furtiu del sucre,
lladreguet de melmelada, infant.
Barrufell d'un estret cercle de sotanes
el pinso quet'inflava era per polls
i tu ja volaves ;pota coixa, ànima de càntir,
ales d'esparver.
Si més no, alguna pregunta
se't quedava a mitja llengua,
peròel teu casc d'armat
ja era el més estrafolari.
Amb una passa distinta
anaves posant fites esencials
finsque vas deixar de banda
la capacitat de comprensió dels  idòlatres.
-recorda el bany amb gris, l'inconegut,
l'ocellet picot delsdies
i la dificultosa adaptacióa l'alquimica
respiració dels gènis.
--Escriu en desacord amb els cànons,
l'anima en lava
les nits de pleniluni, amb sargantanes
i els matinms vulgars del cafè--.
Ara ja saps que timbalers com nosaltres
ressonen als clatells del homes i dones que llegeixen.
Que de vegades ens donen aliatges triomfals o una flor pansida.
I que, com a mes lluny, arribem a ser estels dormilegues a les tauletes de nit.
Completament d'acord.
També saps que ens arriba l'hora
d'abandonar les bagasses, i les caçeres.
Repetim troballes , perdem el fil dels mots
i assistim a l'ineludible retorn dels pecats establerts.
Saps que vierem allò que el cos és incapaç de viure,
que teranyines de records i vins ardent
ens diran totes les raons, però serà tard,
i que de porucs no ens lligarem a un llaç de cànem.
Si no fos que em de morir poc temps més tard d'una cirrossi,
de vells o potser d'insuficiència,
tindria recança de dir que hi prenc part en tot això
-"Com l'aigua el mar com l'óliba la nit"-
I si dubto, si me'n penedeixo,
diràs a tots que és mentida
que la por m'ha clivellat com un gel l'ànima,
o que m'he perdut.


Miquel Àngel Tena-Rúbies  La Casa prop de la via , el Turó, Manacor 1993

Aquest poema te es seu inici en una classe magistral sobre poesia que en Jordi Pàmias ens va fer un dia qualsevol a l'Institut Marius Torres de Lleida - en aquell temps anomenat "Jaime Balmes"-Como no-

Tenia uns disset anys, potser ja dibuit, i ja algun anys després, en una llarga conversa d'una tarda de poesia pintura i música a Menàrguens, amb en Joann Barceló. Li vaig acabar de donar forma . Necessitava un interlocutor i el Joann amb la seva innata saviesa poètica va encetar una conversa sobre la vanitat que pululava per les esfèriques capelletes poètiques del pàís, el traidoris-me i l'amiguis-me, dels premis i les adulacions d'anada i vinguda. Varem parlar de la passió que ambdós sentiem per la poesia. De la nostre ferma i ressoluda intenció de no deixar mai de ser qui érem, ni de fer bandera d'on érem. Moltes coses més varem dir aquella tarda , però ja no ho recordo, només tinc aquest poema que vaig rematar en arribar a casa. I que 

encara subcric amb totes les seves consequències.

Biennnnnnnn !!! Yupyyyy Jo no he sigut mai fan de ningu, pero de la Perry si que son un fan !!!!!!!

Linda Perry may be best known as the producer and songwriter of such pop hits as “Beautiful” by Christina Aguilera, “Get the Party Started” by Pink, and “What You Waiting For” by Gwen Stefani.But Perry, 45, says that's not who she really is.
In her latest incarnation, she's a Deep Dark Robot.
Perry and Palm Desert native Tony Tornay recently formed Deep Dark Robot as Perry's first true band collaboration since the early 1990s alternative group, 4 Non Blondes. They'll launch their first tour Saturday at the Date Shed in Indio to support their debut CD, “8 Songs About A Girl,” due out March 22.
Their first single, “Won't You Be My Girl,” available online, combines both artists' punk and melodic sensibilities.
“The misconception everybody has of me is that I'm ‘Get the Party Started' and (‘Beautiful'),” Perry said in a recent phone interview with Tornay. “But I cater to the people I'm with. 4 Non Blondes was 4 Non Blondes because that was a band I was in with four other people. Linda Perry's ‘In Flight' record was me drunk and trying to figure out what the (bleep) just happened in my life. Linda Perry right now in Deep Dark Robot is me and Tony.”
Perry won't describe the romantic breakup that led her to write “8 Songs About A Girl” because she says the songs are self-explanatory. But it was inspired by Clementine Ford, actress Cybill Shepherd's daughter and Tornay's best friend.
“She actually was a muse,” Perry said, “a beautiful muse who broke my heart. ‘8 Songs About A Girl' is about one girl.”
Perry met Tornay while he and Ford were enjoying a Journey tribute band at a Los Angeles nightclub. Ford and Perry weren't dating yet and Tornay seemed to be trying to keep it that way.
“Tony was her ‘wing man' as a chaperone,” Perry said, “because Clementine thought I was going to kill her.
“I was totally being a jerk,” Tornay admitted, “but we ended up hanging out and the more we talked the more it was like, ‘Whoa! I really like you!' We were actually flying to Las Vegas for my wife's birthday and she said, ‘Hey, do you want to do this band thing?' I was like, ‘Sure!' Then we talked about it and it just sort of happened.”

segueixo escoltant al Xavier Baró i no me'n canso cosa que m'indica que el material es sincer i honest i no te trampa

   La catedral de joglaria by khlamor

TRILOGIA

D'ençà de la publicació de LA CASA PROP DE LA VIA per mor de la insistència de Miquel Àngel Riera , a dins la col·lecció el TURÓ ,germana petita, per dir-ho d'alguna manera, de Tià de Sa Real , amb dues col·leccions de poesia editades a Manacor per Miquel Àngel Riera i el seu bon amic Pere Rosselló Bover sota els auspicis monetaris de "SA NOSTRA". Allà per l'any 1993. .No havia pas volgut publicar res més , en paper. Primerament perquè jo de fet no compartia gens l'entusiasme d'en Riera per la meva poesia. Una proba n'es que tan sols un 10  o a molt allargar un 15 % dels meus escrits pretesament poètics, han acabat en cançons, ço que indica lo poc que m'enamoren. Abans posaria més fàcilment música a una prosa del Saramago, que a un poema meu. Amb els anys aquesta furibunda autocrítica s'ha anat alleugerint , potser per que ara em perdono més no tenir-ne ni puta idea i ser un autèntic putero en qüestions de poesia. Tanmateix un bon gruix d'aquestos poemes parlen d'una peripècia vital difícil d'objectivar.Fàcil de subjectivar. Massa humana ? Massa bèstia ?. Molta sang ?. Poca traça ?. De ben segur que mai he estat un poeta de fineses.  Veig ara que he viscut com un poeta. Això si , la meva vida es tot un poema, mes aviat de brotxa gorda a mig camí entre el lletrista de cançons i el deixeble de Jordi Pàmies, qui em donà i m'ensenyà el gust per l'estètica , o en Riera qui m'encomanà la saviesa del viure entre brases i foguerades. O Màrius Torres que em va capgirar l'ànima i em va fer patir com un cabró, perquè em va fer fora del mon . Jo de fet soc un budista en l'última reencarnació. Si la faig la pago d'immediat. Mario Aige, mort abans de fer els trenta, per un Post-Polio maltractat, músic, amant d'Endrix, i de Ian Dury; De fet soc jo. Qui també m'hauria volgut morir esventrat com ell per tal d'estalviar-me la incerta travessa que esdevé travessar lo desert sense ni un mínim punt de referència. Per una ironia de la sincronicitat, he arribat a platja als 58 , en un estat llastimós, però viu i encara amb ganes de follar. Podia ben be haver acabat topant amb les parets d l'Atlas i palmar de set, confirmant tot pronòstic. Però no . Ara soc més viu que als quaranta i m'emprenya que molta de la gent que sap de mi, però no massa, encara es pensi que m'he passat la vida fent surf pels Psiquiàtrics. Això no es de tot cert, als psiquiàtrics no m'hi volien, perquè jo, lo que tenia era un conflicte espiritual. A tot estirar: Filosòfic. I un postpolio sense diagnosticar desde els 15 anys i segurament d'abans.

I encara i brego i o faré la resta dels meus dies si els Deus em son propicis i no permeten que em perdi darrera les sirenes... vull dir que brego amb la questió espiritual , pas a veure amb cap religió he? no us meneu a confusions, que avui en dia us porten a l'hort  amb quatre fulletons aquestos Monoteistes dels collons que han convertit lo mon en un bany de sang....

LLIBRE DE MÀRIO . REEDICIO REVISADA

TORNAR DE TU , PROPERA REEDICIÓ REVISADA

LA CASA PROP DE LA VIA . PROPERA REEDICIÓ REVISADA

 

Res mai es el que semblai en aquest poemari el de menys era la casa , el de més fou la trencadissa que em provocà la traició. La constatació de que m'acababa de casar amb una dona que no pensava complir cap dels pactes previs al casori...  i que l'amor por arribar a convertir-se en la més gran tortura, quan no es correspós en la mida que s'entrega.

Sabiduria popular...

El mayor placer de una persona inteligente es aparentar ser idiota delante de un idiota que aparenta ser inteligente.

Georges Brassens avui a Luz de Gas amb Miquel Pujadó: Un Gaudi Sensacional!!!

Putin de toi...

XAVIER BARÓ : LA MÀGICA OLIVERA

M'erstic escoltant "la Màgica Olivera " de Xavier Baró i cada cop que l'escolto flipo mes pepinos, mandarines, blat de moro,rabanets i escarxofes , borraines, trompetes de la Mort, bolets de marge, cascalls, Mariarialla, datura, tot amanidet amb una dossi extremadament delicada de Bondat. Seguiré experimentant abans no us en fací una ressenya completa...