dilluns, 11 de maig del 2009

CANÇONS DE LA NIT BENIGNA, ÚLTIMES NOTICIES!!


LA PRIMERA EDICIO DE LA REEDICIÓ DEL DISC "CANÇONS DE LA NIT BENIGNA" S'HA ESGOTAT .
AQUESTA TARDA ENS HAN TRUCAT DE LA VALL D'HEBRON QUE DEMANARAN UNA SEGONA EDICIÓ DE 1000 EXEMPLARS PER QUE LA GENT DEL MON DE LA FATICA S'HA VOLCAT A COMPRAR EL DISC.
ESTEM CONTENS PER QUE ES MOLT BONA SENYAL, SI ACONSEGUIM MOBILITZAR AL PERSONAL RECOLLIREM CALERS PER A INVESTIGAR, JA QUE EL ---- GOBERN NOMÉS TREU PASTA DE LA XISTERA PER AJUDAR ALS BANCS, POBRETS!! ENS EM D'ESPAVILAR NOSALTRES I VAJA SI HO FAREM!!

PER QUE JO, SENYORS... EM PENSO CURAR D'AQUESTA MALEIDA MALALTIA . ESTA CLAR???!!

Treballem!. Treballem! que la cibada, que la cibada.....



Mallerenga:
El video esta molt deteriorat però es un classic i referent mundial de que en Celentano utilitzava els coros d'aires tradicionals italians, en els seus gran éxits i continua fent-ho Per altra banda aquest es un dels clips més divertits que he vist mai en la vida . desternillant . Artísticament genial.

dimecres, 29 d’abril del 2009

TINC UN BALCÓ PER TU.....

No fa pas gaires anys i en algun lloc no massa lluny d'aquí, hi havia un nen enamorat del seu balcó. Li agradava fer passar les cames entre els barrots i deixar-les penjant. I així esperar que arribés l'hora del capvespre i comencessin a volar els muricecs. Era capaç de sentir fins i tot els seus xiscles-radar que ningú altre podia sentir. I no sabia pas si le agradava més veure'ls volar o simplement somiar. La lluna l'acompanyava, lluna plena o mig plena i li encomanava algun somni encara més bonic. Qui no coneix el poder de la lluna per a transmetre'ns somnis bonics?

Ha passat un temps, i el nen enyora el balcó, el camp, la via que passava a la vora i el silenci.

I per aquesta raó, he reciclat el meu balcó, perquè s'hi pugui asseure un altre cop i mirar una bona estona la lluna.

- Jo no puc sentir els muricecs - li dic.

- Gairebé ningú no els pot sentir - em respon - però si vols et puc cantar una cançó.

Carme Rosanas, Coleccionista de Moments



Apa! per fi et puc cantar la cançó ...

divendres, 24 d’abril del 2009

MIGUEL DE TENA ... Tinc un Tocayo que canta Flamenco com un autentic Deu!!!

Aquest cosí meu de les terres de l'extrem dur d'espanya canta a pel, com els Deus, li deu venir de sang ,que tots los Tenes venim de la mateixa branca i ja el meu pare es pasaba per la pedra a l'Emili Vendrell , cantant la Ruso, els diumenges al dematí, a pel, com el Flamenco aquest, que de veritat, m'impresiona i m'emociona amb el seu art. Ja fa temps que el busco per la red i cada cop m'agrada més. He dit, i em trec lo barret.