No fa pas gaires anys i en algun lloc no massa lluny d'aquí, hi havia un nen enamorat del seu balcó. Li agradava fer passar les cames entre els barrots i deixar-les penjant. I així esperar que arribés l'hora del capvespre i comencessin a volar els muricecs. Era capaç de sentir fins i tot els seus xiscles-radar que ningú altre podia sentir. I no sabia pas si le agradava més veure'ls volar o simplement somiar. La lluna l'acompanyava, lluna plena o mig plena i li encomanava algun somni encara més bonic. Qui no coneix el poder de la lluna per a transmetre'ns somnis bonics?
Ha passat un temps, i el nen enyora el balcó, el camp, la via que passava a la vora i el silenci.
I per aquesta raó, he reciclat el meu balcó, perquè s'hi pugui asseure un altre cop i mirar una bona estona la lluna.
- Jo no puc sentir els muricecs - li dic.
- Gairebé ningú no els pot sentir - em respon - però si vols et puc cantar una cançó.
Carme Rosanas, Coleccionista de Moments
Apa! per fi et puc cantar la cançó ...
Preciós el fragment que has seleccionat de la Carme. I preciós el dibuix.
ResponEliminaJa he trobat la manera, que pugui escoltar-te cantar... He trobat el blog del disc.
ResponEliminaGràcies per posar el meu dibuix i el conte. I si que vull escoltar-te.
Miquel,
ResponEliminaAquest cap de setmana era fora fins diumenge. De tota manera, un altre dia que tornis envia'm un correu abans i quedem. Jo ara visc a Verdú. Contesta'm a eduribera(arroba)yahoo.es i tindré la teva adreça. Eduard
Gràcies per la cançó! L'escoltaré, no ho dubtis pas. Ara no puc, però, no estic en un lloc adequat. Petonets.
ResponEliminaAra sí, una cançó molt mac a que jo no coneixia. Moltíssimes gràcies!
ResponElimina