CANÇONS DE LA NIT BENIGNA

DANSA FINAL

Vull resumir què és ser feliç:

menjar, dormir, assaborir el paisatge

i jeure amb dona d’or en llit ben llis,

passar pel món sense pagar peatge.

Jo ja en tinc prou: m’ho dic quan parlo amb mi,

davant l’espill de plata renegrida,

el ventre ple, als dits el vi més fi,

imaginant mullers de molta mida.

(Però no és cert. Llegiu, si no, aquest vers.

L’he fet potser perquè el necessitava,

com l’aigua al mar, com l’òliba la nit.

Per ser feliç cal, doncs, ser ben pervers,

foragitar del rostre moc i bava,

no reflectir en paper el propi neguit.)

Lletra: Joan Barceló

Música: Miquel Àngel Tena

DORM

DORMO COM SI VETLLÉS UN MALALT INCURABLE

J. Barceló

Tenies foc als anys

Allò que obtens de mi...

Una i altra vegada,
he rellegit els teus versos d'amor i desamor
i m'ha bagat de fer-te una cançó a ritme
de samba lenta,
perqué he trobat un no se què de tropical
per la badia.
Ara que ja lluca un nou estiu, quasi fa un any
que te'n parlava
d'això d'escriure't com un bitló a tenir en compte.
Aquesta lentitud, però em desespera.
Hi han massa embalums a casa meva.
Si m'he posat fa un temps a fer-ho no és per delit,
és per enveja.
A tocs d'espais el meu metrònom dicta l'hora.
La llum ara s'encén, ara s'apaga...
Caetano Veloso em canta "Terra... Terra... Com més distancia..."
I jo moll d'enyorança, intento no ofegar-me,
fugir cap endavant
d'aquest adagio d'hores
viscudes com si no i a la manera d'altri.
I vaig representant en la funció el meu paper
que, ja ho veus, tot i ser a dues veus, és un monóleg.

Ara per haver dit , hauré de desdir...

No fa massa, en un altre "post" deia pestes per treure'm a un pesat de sobre i ara me fan ganes de desdir-me de tot allò que en deia. Es a dir, altrament, nogensmenys, tanmateix, de lo dit res de res... Us comunico que el tren per a reeditar les "Cançons de la nit Benigna" de tan grata memòria per a alguns, ja ha sortit d'estació. Dubtava de si posar-hi nous temes que es van quedar al calaix en el seu moment i altres que vaig compondre després, però no ho faré. Deixarem el "document" intacte i en farem un facsímil exacte. No hi serem a temps pel dia 7 de Maig , que es celebra la VI Jornada sobre Avances en el síndrome de Fatiga Crònica a la vall d'Hebron, però tan se val, per que el Dr. Alegre i el seu equip no paren de fer Conferències i Congressos sobre el tema i el disc es podrà bescanviar per donacions, igualment altres llocs, a benefici de la investigació. Seguidament anuncio la represa de la posta a punt de tots el temes que tinc fets amb poemes de Joann Barceló, que es un projecte que es va quedar parat, en agreujar-se'm definitivament la fatiga de la polioencefalitis, amb transtorns respiratoris i disfàgia. Me la jugo per que, a mi, ara em sembla, que el tractament amb Azitromicina anirà be, crec que està anant be ja, tinc un pel més d'energia, i menys dolor... caldrà veure si aquesta millora no es aparent, psicològica,- de vegades passa- i si va a més, però realment l'esperança fa de més bon esperar ara. Així que aquesta tarda me'n vaig a treballar a l'estudi del Adrià que es al cap del carrer. L'Adrià es un músic de Hip -Hop que va fer un disc magnífic amb 2-in-Par, fa un parell d'anys i que a anat muntant un estudi als baixos de casa seva. Com que te més i millors màquines que jo i en sap un ou amb el Lógic, em fet un pacte per a remasteritzar les Cançons Benignes i revisar les bases que tinc gravades de fa anys sobre temes d'en Barceló...

A veure si no em perdo pel camí i puc acabar la feina.
Reseu una novena.

XV

Per la conquesta banal de l'aparença
tinc un cant
i una destresa discreta per vestir-lo.
I se'm donà també
l'ocell volander de la paraula
per anomenar les coses.
Dic: que tinc la clau dels meus absurds,
punts cardinals,
quatre ignoràncies.
L'amor, la mort, la por i la sort.
Una tendència malaltissa a l'absolut
i un avorriment aliè a les circumstàncies.
Per la conquesta banal de l'aparença
la vida m'obliga a obeir-la dignament.
Jo, que em sento essencialment intemporal
intento no rendir ma voluntat.
Que mai més, ella, em faci passar per altri.
Vigilo que no se'm noti massa transitori...

La casa prop de la via El Turó 1993 Manacor

Esperança a Montserrat

Acabo de veure un reportatge sobre la trobada de Montserrat. I m'ha vingut una alenada d'esperança. Jo que sempre veig el costat deficitari de les coses, ara m'ha semblat que, malgrat tot, el mon esta ple de bona gent que lluita per un futur millor.
No podia acabar més be aquest sant Jordi. Esperança, si, esperança en un mon millor, malgrat que el sol estigui tapat de tants fills de puta que estan volant!!