Allò que obtens de mi...

Una i altra vegada,
he rellegit els teus versos d'amor i desamor
i m'ha bagat de fer-te una cançó a ritme
de samba lenta,
perqué he trobat un no se què de tropical
per la badia.
Ara que ja lluca un nou estiu, quasi fa un any
que te'n parlava
d'això d'escriure't com un bitló a tenir en compte.
Aquesta lentitud, però em desespera.
Hi han massa embalums a casa meva.
Si m'he posat fa un temps a fer-ho no és per delit,
és per enveja.
A tocs d'espais el meu metrònom dicta l'hora.
La llum ara s'encén, ara s'apaga...
Caetano Veloso em canta "Terra... Terra... Com més distancia..."
I jo moll d'enyorança, intento no ofegar-me,
fugir cap endavant
d'aquest adagio d'hores
viscudes com si no i a la manera d'altri.
I vaig representant en la funció el meu paper
que, ja ho veus, tot i ser a dues veus, és un monóleg.