Ja ha sortit el Preu!

2.299 Euros de l' ala posat a casa, comprat a Alemania.
Me la compro? o em poso un babero. o La Soundcraft que val 4000 del murrió...?

IV

Jo escric o sia visc a la sala del davant, la que dóna a l’estació,
prop de la via com sempre, per si cal sortir brunzint
cap al nord o cap al sud, segons per on vingui la godalla.
Tanta pau que em dónes, tanta bonança, i aquesta olor
d’herba i de nens que fas quan dorms, a cops m’extasia i sembla
que visc a dins d’un diorama, amb un cel de paper blau i estels
de purpurina i una musiqueta dolça en loop i una font que no para...
Tant és així, que molt sovint escolto un brogir de ganivets al defora que em pertorba
el costum de viure adeliciat. I tu dorms o sia vius, més aviat descanses de la guerra,
a la cambra del radere, la que no té cap més sortida que la son o l’abraçada.
I dorms tranquil·la, sense ni un sol mot sobrer - ditxós qui sap fer estalvi de paraules -
que ens pugui enterbolir el desig de ser aquells que, per la part d’endins,
ja som de sempre, per a nosaltres i els altres.
Dec ser ben boig, jo, de creure’m que és possible aquest recer.
Per l’alè de la casa s’estén de nit, com un llençol molt blanc,
el teu perfum de son i prat al sol, i tu dorms, fas el tou d’humus perfecte,
la humitat justa, on fer llucar el nostre cos nou, suara un altre Tu i de Mi,
amb el futur protegit per la pau, tan difícil, que ja ens ha donat
a temps complet, sobrat, segur, el teu silenci.

Algu Sap?

Com puc posar un arxiu d'audio en aquest blog?
sembla ser que video s'en pot posar però audio solament no?
Pregunto.

Somiqueja un xafatolls.
Sota la volta de l'escala,
en un racó del quarto fosc
dalt del banc recremat ran del foc a terra
a l'últim compartiment dels graners.
Sota el perer centenari que ombreja la teulada.
Al conillar sempre fosc, darrera el cau de les ponedores
i als alfalços d'olor, o amagat pels esvelts panissos.
Resseguint la segla perillosa,
caçant granotes per les tolles del riu,
pels camins polsosos del migdia,
pels marges humits d'olor de pluja,
raïms i caragolines, figues i palla.
Somiqueja el xafatolls
que mai dels mais s'atançà a la via.
A la via hi moren els gosos dels pagesos
i natros ens moriem de ganes de jugar-hi.

TORNAR DE TU

I

Aquest capvespre. Sense massa ganes,
just sortint d’un abril mújol
mig neulit pel desencís,
neutre, en silenci, endreçava la casa,
feia un sopar exòtic amb la intenció del reüllós,
qui espera els convidats però no el convit.
Assajava els preparatius d’obrir les ales davant altri
amb una resignada desconfiança.
Em toca un temps on defugir tot lligam o pertinença,
ben folrat d’aïllants jo, quiet com una alzina...
Reclòs en el projecte de recuperar la paraula,
el pes exacte del meu lloc d’home,
no m’hi dono fàcil al contacte, a la mirada.
Aquest quatre de maig però, només d’entrar tu per la porta,
en un instant lluent,
m’he trobat tot jo abocat a retenir,
com qui intenta inventariar
allò que fa record de qui parteix a un llarg viatge,
cada gest teu.
Les mans, que gires cap a tu com donant pas,
la manera de flectir el coll quan mires,
la pausa amb que parles,
el ritme amb que inhales el batec que t’envolta.
Ja al carrer, quan marxaves amistosa parant taula a casa teva,
m’han durat, intemporals, els quinze dies,
el temps just per a pintar-te,
massa incompleta, imaginada.
I en arribar al pis, orejant-lo,
m’ha semblat que l’habitava encara
la calidesa blava de la teva presència.