.UNA FITA MES ALTA...

divendres, 7 de desembre del 2007

Somiqueja un xafatolls.
Sota la volta de l'escala,
en un racó del quarto fosc
dalt del banc recremat ran del foc a terra
a l'últim compartiment dels graners.
Sota el perer centenari que ombreja la teulada.
Al conillar sempre fosc, darrera el cau de les ponedores
i als alfalços d'olor, o amagat pels esvelts panissos.
Resseguint la segla perillosa,
caçant granotes per les tolles del riu,
pels camins polsosos del migdia,
pels marges humits d'olor de pluja,
raïms i caragolines, figues i palla.
Somiqueja el xafatolls
que mai dels mais s'atançà a la via.
A la via hi moren els gosos dels pagesos
i natros ens moriem de ganes de jugar-hi.

2 comentaris:

Carme Rosanas8 de desembre del 2007, a les 23:35
Records llunyans, que semblen ben vius per a tu. Jo no crec tenir tantr clars ni tan presents els meus dies d'infantea
ResponElimina
Respostes
Miquel Àngel 12 de desembre del 2007, a les 0:56
Passava els estius en una Torre a l'Horta de Gerb , un poblet prop del riu Segre al Nord de Balaguer...Em va marcar definitivament . Quan em vaig casar ara fa 25 anys vaig restaurar la casa noucentista i m'hi vaig quedar a viure , alego la meva dona , va trair el projecte i jo vaig fer un llibre sobre la desfeta, i ... burro com soc vaig tornar a Barna on mai s'hi ha granat un puny de blat. tot just sorto de la depre ...
ResponElimina
Respostes

Afegeix un comentari

No dic el teu nom amb una nota més alta que l’altra,
mai no em moc del bell mig del pentagrama
on s’escriu la veu clara de l’instrument de la vida.
Cap to massa greu, per seriós que sigui l’entrebanc,
ni matolls de fuses pel damunt del violí on esclata el xiscle.
Parlo de tot amb la mesura justa
i la força en l’equilibri de tu entre mi, de jo entre tu,
cap al puny trenat de dits
que ens consolida el tranc i l’alegria.
No dic el teu nom sinó com si llegís un vers d’alta volada.
Torno de tu cap a tu, teixit, brodat al teu nom.
Tot incendi, càlid jo el dic com si et besés l’orella.
I vesso mel al teu mal, canto un salm pel teu neguit,
amb el teu nom tan valuós inserit en el silenci.
La paraula del teu nom, compàs de dos temps,
roda i ser,
flor
i salmòdia

Miquel Àngel Tena-Rúbies

L'Antoni Collado va fer la portada expressament per aquest disc , que fou en el seu moment (1993) poc entés . El Tradicionàrius estava encara en plena feinada de recuperació de materials i jo vaig pensar d'anar a vore al Carles Cases per a fer un disc conceptual on el llenguatge sortís de la mare del pulso i pua de sempre i prengués l'airet de les arrels aràbigues i de les illes del mediterrani.Però amb corda de bordó, corda grossa i en Cases ho va entendre fantàsticament be . Jo volia fer coses com les que fan els Sards o els de Corcega. De fet el projecte fou molt car. Car i ambiciós i de l'esforç en va quedar una desbandada del personal. Està clar que primer es van fer la foto. Qui va fer el disc en realitat fou el Motor ritmic d'en Lluis Llach i en Rabinat, amb les germanes del Cases als aviolonchels, la Rosa i el Ton es van muntar un tema per a lluir-se i ella va cantar una nana apa!! com que jo pagava el projecte no valia la pena gastar cartutxos . El cant de veritat el vaig fer jo i un bon coixí de baríton el Panxito Tomàs ,
Val a dir que després vaig fer una cura de desintoxicació en un caríssim balneari... es clar que vaig tenir que demanar un crèdit per a pagar al cobrador del Frac que es va endur tots los cales i no l'han tornat a veure...