 | ||||||||||||||||||||||||||||||
| PORTADA DISSENYADA SOBRE DOS QUATRES BESSONS DE ROSA SIRÉ |
La producció i edició de "TOT EL FRED QUE S'ACOSTA" fou una empresa gegantina per a mi, en primer lloc per la meva absoluta intenció de ser fidel a la poesia i a la referència musical de Màrius Torres ,i en segon lloc, perquè per a fer-ho calien molts diners. I quan dic molts, vull dir massa diners, per a les meves possibilitats econòmiques reals. Els "Apanyús" que em va tocar de fer per a poder començar a gravar em varen fer perdre uns quants kilos de pes i d'energia. Totes les Institucions privades i públiques , diaris , revistes culturals .col·lectius literaris, Ateneus. i escriptors coneguts i "pesants" i "pensants",varen recolzar el projecte i ho varen posar per escrit en un feix de cartes que la Conselleria de Cultura de la Generalitat , es va passar literalment pel cul. No vaig rebre cap resposta , NI UN DURO. ni una justificació, ni una paraula... Ni de les instàncies politico-culturals de Lleida- Paeria -IEI, ni de les de Barcelona -Generalitat. Que passava?d'on venia la ordre de jugular un projecte cultural tant ambiciós, i tan important per a la cultura catalana com el de recuperar Màrius Torres i posar-lo al lloc que li pertany, entre els poetes espirituals més importants a l' Europa del segle XX?.
L'Estaf de producció no podia oferir millors garanties- Josep Pons i Maria Rosa Ribas . Que volien Més? O que no volien ? Qui no volia que jo fes Màrius Torres? Finalment però és va fer, igualment. Quan els que han de vetllar per la cultura no responen , els que "fem" la cultura tirem pel dret . I jo vaig tirar pel dret jugat-me per segona vegada la meva tranquilitat econòmica i els diners que tenia i els que no tenia. Varem decidir renunciar a fer dos vinils separats en un àlbum que ja fou dissenyat amb la carpeta oberta per a posar-hi les dues aproximacions vers Màrius Torres, La del Leader Clàssic-Contemporani. de Maria Rosa Ribas, amb la veu preciosa i equilibrada de la superba soprano Mªdels Àngel Miró, i la de la cançó en aquest cas més atansada al que feia el mateix Màrius Torres ( Les fulles mortes, per exemple), que no pas al collage de colors musicals que fou "les cançons Benignes".
El resultat fou un disc molt dur per als de la cançó i un híbrid per als del clàssic. Ni la Rosa Maria Ribas , ni jo en vam sortir ben parats, de posar en un sol disc els nostres materials. No van entendre que allò era un homenatge a un gran poeta i no una competició d'estils. Varem tenir que renunciar a incloure temes que haurien fet més coherent el treball de cadascú. Fou un error de "producció , condicionat per la economia . No pas un error de qualitat , ni de intencions, ni de itensitats , de fet fou un gran disc, a mi encara em sembla que el lo millor que he composat mai, -sense falses modèsties ,que ja som grans. Que hauria d'haber estar dos grans discos. Em consta que la Maria Rosa Ribas. Treballa intensamenten la reedició de la seva part amb la resta de material. Jo fa molts anys que tinc els materials gravats i potser encara hi afegiria coses del Manel Montañes i d'en Pau Gavarrella , que d'alguna manera també varen estar implicats en el projecte. Així que Centenari amunt ,centenari avall , Si que toca fer saber a la gent que va escoltar el disc -em consta que PDI va reeditar-lo al mens dos cops, que "TOT EL FRED QUE S'ACOSTA" mai va ser només mig disc. Varem fer el que vam poder i ho varem fer honestament. Caldria saber on para la honestedat de qui va impedir que aquell disc fos el que havia de ser. Segur que té la boca plena de "Catalunyaee", encara...
