La fusta ve amb un gruix de 3,5 milimetres o 4 milimetres segons el provehidor. Hi han majoristes de fusta per a Luthiers que garantitzen la procedència controlada de les fustes i encara que no et pots creure res al 100% una certa seguretat de que estan al menys en un bon procediment de secatge .Ningú t'assegura de que no han passat per algun forn de secatge ràpid que es una aberració que te consequències a mig pla, per al menys no son l'asserreria de la cantonada que tracten amb fusta molla literalment que no es en absolut utilitzable per a fer res en aquest camp. Ara caldrà rebaixar fins on sigui convenient la tapa original com podreu veure a les fotos era de fullola, es a dir contraxapat i era molt prima, no m'estranya gens que ja fa vint anys li haguès de fer un "apanyo" per a impedir que seguis deformant-se i que al cap del temps acabes perdent del tot la distancia entre el pont i la celleta de la pala que ha de ser exacta i no moure's mai, si vols que la guitarra "quinti" sia, afini perfectament. No la fare tan prima com la original , que era massa prima pel meu gust. El contraxapat inicialment es mes resistent que la fulla mica, per a la llarga es deforma igual per això faré la tapa una mica mes gruixuda i li donare una mica de "Panxa" una certa curvatura concavada que es bona per l'aspecte de l'instrument i per la emissió del so. Per sota li posar una reixeta de fustes que fan com un ressonador i donen molta resistència a la tapa en concret. En aquest cas aquesta resistència es molt necessària perquè la pressió d'una dotze cordes es molt major que la d'una guitarra clàssica de Nylon i de 6 cordes que es d'uns 45 a 55 Kg. Dependrà del tipus de guitarra i del tipus de cordes. Si pensem que les cordes d'una acústica son metàl·liques i que son dobles, podem pensar en una fora de tracció de mes de 120 Kg , ? es possible, de ben segur que es pot trobar aquesta dada en algun manual de Lutheria .Per jo no n'he après en cap manual sinó veient com ho fan alguns Luthiers que conec i a base d'assaig error.
Amb un Fotògraf Esportiu de La Vanguardia . Varem anar un cop a veure al Sedo Garcia a Vilert, al Pla de L'estany , i parlo de fa vintipicu d'anys. Es tractava de fer un reportatge sobre els Luthiers. Sobre ell en concret que es un grandissim expert en instruments antics, com ara llauds i guitarres del renaixement, Violes de Roda o violins antics. Instruments dels tipus que fa Servir el Jordi Savall i altres musics d'aquesta esfera tant interessant de la musica antiga que a mi em resulta molt moderna... Cal parlar de la immensa força que transmet "El llibre de Montserrat" per exemple? Per a mi al costat d'una obra musical com aquesta. el Rock and Roll fa riure ... mes aviat... Segons quin Rock està clar , acabo de rebre un disc de "Rehenes" recien enfornat que dins del territori del Rock esta moltíssim rebo, es música i es bona música, ja en parlarem de Rehenes- Ara no toca . Al final el reportatge no va sortir . No recordo gaire be com va nar, algú de la Vanguardia em va dir que no el traurien perquè jo no era de l'Staff habitual i que acabarien encarregant-li a algun endollat dels de sempre.. Les coses van aixnes , i al cap d'un temps va sortir una merda de reportatge fet per un tio -tia, no ho recordo, que no en tenia ni puta idea i que feia pena. Per es el que hi ha ... Ho sento Sedo, les coses no son com voldriem que fossin. Les fotos no les tinc jo, les te el fotògraf que tampoc en va tenir cap culpa.
Tanmateix jo no seré mai en Sedo Garcia en aquest ofici . Ell es un geni i jo un aprenent . et Voi-là. "Les coses son com son" com diu el Fill del Mestre que també est a punt de treure un altre disc... "Les coses son com mires"
També aprofitarem el pont antic, es millor un pont de fusta de trenta i picu d'anys com a mínim que no un de nou i com que de fet està perfecte, noms te tres forats d'uns tronillos que li vaig posar perquè es desempegava, doncs serveix perfectament per a la tapa nova , els forats serviran per a posar-hi tres tacs de fusta de faig que faran la feina dels tronillos i li donaran un toc de color i encara es podien decorar amb circulets de nàcar que en aquestes guitarres s'utilitza molt per a decorar-les. Sempre em recordaré de la "Jumbo Gibson" immensa que portava la Emmylou Harris en un concert que li vaig veure a Paris ja fa tira d'anys, era una guitarra molt ben decorada i lluïa i sonava fantàsticament be -Hi ha Gibsons de 3.000 o 4.000 Euros clar , o mes ... .
... Quan sempre fa la tira d'anys de les coses es que ja ets vell i la vida fa baixada tot i que jo pujo i baixo amb molta facilitat ... i ja ho tinc assumit i tant se me'n fot, perquè per a mi la vida es vida i prou i ja me'n basta.
... Quan sempre fa la tira d'anys de les coses es que ja ets vell i la vida fa baixada tot i que jo pujo i baixo amb molta facilitat ... i ja ho tinc assumit i tant se me'n fot, perquè per a mi la vida es vida i prou i ja me'n basta.
Aquesta tapa al menys es "FUSTA"
Aquesta de sota es un simulacre... podrit.
La tapa antiga era ben ve una M... Lligada amb un cordill , Una fullola de tercera .. Com es pot tenir tan de morro i vendre un instrument com a bo i fer-ne pagar uns calers que Deu ni do (Oi Nolo?) quan no es mes que una estafa??? Einnnn???
El pont ha d'estar a la distància correcta . Si t'atanses massa a una persona i li prens la "distància vital" la relació distorsiona. No us ha passat mai que hi ha gent que us neguiteja perquè se us atansen massa ? a mi si . Llavors el que seria un SI, es un Re, que vol dir res. No dona la nota o la dona falsa . I si se us atansen amb interès, encara distorsiona mes. Llavors molesta i tot. Doncs aixís el pont ha d'estar a la distància exacta...
Noms aquesta creu era del tot insuficient per una tapa harmònica que tenia que suportar tanta tracció i el reforç del pont era txurrutero i fet amb tableru de cartró. Al menys la resta de l'instrument no esta deformada i es consistent sinó, ni valdria la pena reparar-lo.
De vegades les coses trencades no tenen remei
Faré una plantilla de cartolina per tal de retallar la fusta per que encaixi a la perfecció mes mil·limètrica i posaré unes vetes ranurades per augmentar la superfície de l'encolat i així evitar futures deformacions . També he posat unes biguetes al fons per donat-li mes consistència a la caixa no portava ni els mínims per a durar aquesta guitarra era ben be una "anganilla". A mida que li vaig descobrint el "Fondu" em vaig emprenyant mes amb els qui la van fer-. I ha gent que per total un assumpte de "peles" son capaços de denigrar-te fins a mínims... com a aquest pobre instrument que per avarícia mai va estar be de salud... una miqueta com jo; La Polio i la mare que els va parir.!!
