TORNEM A LA FUSTA... QUE EM DISTREC AMB EL BARULLU DEL MON I ALEGO NO ACABO MAI!!

L'Encolat de l'entramat de varetes que porta una guitarra sota la tapa es pot fer de moltes maneres. N'hi ha de mes professionals i n'hi ha de mes expeditives. No es necessita una excessiva pressió sobre les fustes, amb un sol "sargentu" mato tres pardals d'un  Tir i me'n queda prou be. Desprès amb la lija i els formons i el ribot petitò, si cal, encara refinaré més l'envarillat i netejare el sobrants de cola fins a aconseguir un só que m'agradi.




Faré  algunes probes  d'espectre de  freqüències amb un micròfon  d'alta sensibilitat i un software d'anàlisi d'audio que ja be inclòs al meu Dawn, o Sequenciador habitual. Que vol dir el software que utilitzo per a gravar i mesclar pistes, que ve a ser com un estudi de gravació virtual. Per tal de confirmar que no falla estrepitosament en alguna gama. Normalment no passa. Si has seguit uns paràmetres correctes. Però aquesta etapa es la que determina el futur qualitatiu de la guitarra. I la seva solidesa . 

 Ara la llenca de fusta fràgil ja es una peça que  sembla "irrompible " i sòlida . Un taco, ara tenyit,  de tres capes de fusta encolada serà l'ancaltge interior del pont i sostindrà les 12 cordes metaliques. De fet aguantarà una gran pressió que es distribuirà sobre la creu principal i unes altres bigues que aniran pels laterals de la creu fins a dalt de tot de la tapa. Tot està pensat i calculat per que no es deformi la tapa per la "enorme" pressió de les 12 cordes metàl·liques sobre el pont.  El so que dona ara si la piques pel davant es encara  sec i  de poca duració, hauré de afinar mica en mica les varetes i rebaixar el gruix  fins que em doni el "dring" que indica que sonarà amb prou amplitud i duració.  La forma  d'onada de les varetes es  per tal de que l'espectre del so es localitzi en els distints punts, i no es pas aleatòria, ni la posició, ni la llargada. Tot té un perquè i encara que  els planells ja ens donen una aproximació del que ha de ser. Es el treball posterior sobre la tapa el que realment "afina" . Encara queda molta feina per fer i ara comença la part més delicada . M'estic plantejant de no posar un forat central com es la norma mes corrent, sinó provar alternatives com ara les de Ovation o Peavey , o Walden,  en models que fan propostes agosarades a l'hora d'expulsar el só .

La cara amb el futur forat .Serà o no serà?

Aquest sistema esta molt provat en guitarres de fibra

 

Això em donaria la possibilitat de posar una pastilla o varies de distints tipus sota les cordes que convertís la guitarra en una "elèctrica" de 12 cordes en un moment donat. I en una acústica en un altre . Avui en dia els pedals de modulació fan autèntiques meravelles a l'hora de ampliar les possibilitats d'un instrument. Sempre que d'entrada soni mínimament be . Ja m'ho pensaré mentre faig "L'afinació". La fusta encara s'ha de rebaixar be be un mil·límetre en tot el perímetre, però ara ja es farà pel davant. Així que s'ha de cuidar molt l'estètica . No volem pas que la guitarra sigui "lletja"...Posats a fer procurarem que a part d'un só acceptable també faci bona cara...No?

Aquest altre de Walden, es ben novedòs i a mes incorpora el forat lateral que acostumen a posar els Luthiers Brasileros. Com ara el Mestre Bellucci.

Cada cop es fa mes obrir els laterals per expulsar barullu...

UNA GUITARRA FANTÀSTICA , PRECIOSA . ME FA DENTETES  QUI LA DISSENYAT I QUI L'HA FET

Peavey acaba de treure aquest model d'acústica amb una doble d'expulsió, pel lateral i per la part alta de la tapa que es força interessant. Poster s'haurien hagut de cuidar una mica de no deixar veure tant la roba interior de la Dama  i posar-li unes bones pestanyes a la Llàgrima... Tanmateix així de sencill també queda prou be... i deu abaratir costos.

Aquest sistema   de Crafter s'ha deixat veure ultimament amb molts bons resultats en electroacustiques