Ara ve la part delicada...

De tot el procés, el mes pesat es la lija, primer per que fa pols i em fa esternudar i desprès perquè la màquina que tinc no es la que hauria de fer servir i te una eficàcia dubtosa i limitada, i tercer perquè a l'hora de la veritat s'ha de treballar molt a ma, avui passaré el dia lijant la tapa per a igualar el dessota ja que les fustes molt sovint venen tallades de diferents gruixos  com es pot veure a l'afegitó que hi vaig posar, aquestes fustes que tinc estan pensades i tallades a la mida d'una guitarra clàssica normal, però les acústiques Americanes son bastant mes grans .- No passa res si has d'afegir una "ala" a cada costat, mentre sigui simètrica i estigui ben encolada. Abans de l'encolat definitiu hi posaré un reforç per evitar que arribés a cedir. Tanmateix una vegada rebaixat i ajustat serà tan poca cosa que ni es veurà, la veta es la mateixa perquè la fusta es de la mateixa llenca.. ni es veurà la unió. Ara es hora d'anar amb compte perquè he de procurar rebaixar al menys un mil·límetre i mig m d'una manera uniforme i donant-li un pel de concavitat .Les varetes que ja estan preparades i també la tindran per tal d'acompanyar a la fusta a fer aquesta miqueta de "Panxa" que es "esculpida" i de vegades una miqueta entrada  a pressió a l'hora d'encolar . Si es fa així la fusta agafa un"dring" molt bo. Ara calleu!!-Psssst!!, que m'he de concentrar i fer-ho molt a poc a poquet perquè sinó la puc espifiar i llavors el resultat en lloc de bo, serà "Una vulgaritat" !! Sonarà igual però no sonarà tan be com si l'encerto en aquesta fase. Aquí es on cada constructor te els seus secret  que experimenta amb els anys d'ofici, i no explica mai a ningú. Només quan ja plega, elegeix un successor a qui ja ha estat preparant i li transmet els seus secrets... M'apassiona aquesta manera de fer que tenen els Luthiers , em remet al Renaixement. A les confraries d'artessans i als gremis ... on la "Universitat era "la Practica" I els aprenents sabien que eren aprenents i els mestres sabien que eren mestres. Ara qualque marrec de 24 anys fa un MIR i ja es pensa que es un Deu de la neurologia o de la especialitat que ha triat però en realitat no sap una merda de res I això passa amb totes les "Carreres" que us penseu que sap un advocat quan acaba "la Carrera"?:  pos no res . A penes si ha vist un judici... a la Universitat a part de teoria només els donen una pàtina de "classe" i els estructuren per a ser i sentir-se com a posseïdors de "la veritat" oficial. que acostuma a ser Mentides i Deformacions segons els interessos del mercat de treball. El Pla Bolonya no pot ser més descaradament això!!. Si algun dia va ser la seu de la cultura ; Avui  la Universitat es només una fàbrica de gilipollas, destinats a ser mandos intermitjos de la carn de canó laboral. Ufff !! quin fàstic m'ha fet sempre això dels "recursos Humanos"!!! i les teories de DEUSTO-OPUS sobre el treball.

 

Pos això:  avui toca rebaixar i si puc fer el forat de la boca, preparar la ranura pel rosetó i començar a encolar "la creu" que suportarà la resta de varetes . Això si tot va be... i no se'm cansa la monyeca o passa una mosca i me'n vaig amb la mosca. Que també passa... O també podria ser que em naixés una melodia al mig de l'estereo del cap i passes de tot per a inventar-me una cançoneta. Perquè això de fer cançonetes encara es prioritari per a mi i sempre ho serà. EL QUE NO ES CAP PRIORITAT ES PUBLICAR-LES . M'encantarà ser un Postum!!!

A i per cert !! com que tinc una preciosa planta d'Alfàbrega que em perfuma l'ambient, avui faré una pasta de Quinoa amb arrós que es boníssima, i te molta bona proteïna, sense gluten transgènic, amb un Pesto de luxe!! i després faré un peixet a la planxa amb una miqueta de Julivert i una patata al caliu.Toma ja!! O potser una auberginia escalivada ... O podria fer un Tombet!!No???