Aquesta escuma que em neix i
m’arrabassa,
no fóra possible ni l’entendria si
no fos que sempre,
d’ençà que sóc a la cort dels
homes,
he triat, a partir d’un misteri
inicial
i una curiositat tendra i profunda pel
bastiment de les persones,
qui ha de ser qui m’ocupi les hores i
faci amb mi els trajectes.
De vegades, massa poques, hi ha una
marea sobtada,
com si la lluna i la vida fessin
l’acord d’eixamplar dominis.
És llavors que en llevar-me, just quan
obro les finestres,
sembla que un pinzell genial ha estès,
de nit, vernissos pel paisatge,
deixant uns colors molt vius pels murs
i els vegetals
que el dia abans, esmorteïts,
groguejaven.
I passa que la terra que trepitjo viu
més propera y palpable
com si m’hagués crescut, dormint,
un accessori per veure-hi millor de
prop.
I tot em fa un pessigolleig com si
brunzís arreu
un eixam d’abelles enfurides de sol i
de flors...
-Quan hi ha aquesta marea
i s’aproxima un ser,
com jo, que mira d’encabir-se dins
d’un cos
i estar-hi a mida.
Entenc com mai que si l’home, només
albira la possibilitat, per incerta que
sigui,
d’obrir les portes,
hissar bandera blanca,
i estendre les ales cap a un altre...
ja és a mig camí d’allò que ara en
dic TU,
per tal d’unificar tots els conceptes
esparsos
que per costum anomenem amor.
Cal obrir portes i finestres,
ResponEliminagaudir dels colors,
de la llum i
de les caricies de l´amor.
Uauu aquesta primavera!!
Molt bon dia, nin!
Rellegir Papasseit. I els cal·ligrames...
ResponEliminaM'agrada molt, Miquel Àngel. sobretot el final. Costa molt assolir un cos/un jo a mida, m'agrada la idea d'obrir les ales per volar cap a un TU. Quina sort ser a mig camí!
ResponEliminaI tu també estàs inspirat avui i no ens ho has dit!!!
ResponEliminaSí, estàs inspirat.
ResponEliminaObrir les finestres és una cosa bona, en general. Tot es veu de color primavera.
ResponEliminaA mi també m'agrada molt!
És molt molt bo, d'absolutíssim amor.
ResponEliminaHostitu aparteu l'escuma que tan de sabó em fa estornudar , No sabia que avui era el dia de la Primavera Inspirativa al Corte Inglés. El "TU" d'aquestos versos sap que la genosia es un mal cami d'angunies inútils i que l'amor esta fet de moltes petites coses que s'enganyesn amb saliva dijuna de petons. Gracies a Tots per inaugurara el DIA de la Inspiració al club dels EOEO
ResponElimina(...)Cossi, cubell, i picamatalassos,
ResponEliminaesponja, pala de plegar escombraries,
gibrell i cendra, salfumant, capçanes.(...)
He convocat Marçal per la humilitat. Espero que no us molesti.
Gràcies cantireta Tu si que m'entens . Això Humilitat!!. Jo faig el Lavavo ara i Tu la Cuina , endementres ells passin l'aspiradora per Tota la casa.... així la inspiració ens agrafarà treballant!!!
ResponEliminaA Silvia!! soc a mig cami perque l'altre mig l'has de fer TU, si per un cas... i gracies
ResponEliminaSi Luneta aquesta primavera ve molt exigent!!!
ResponEliminaNovesflors . Tu saps que davant l'obra d'en Riera nomes o de l'Estellès aquest poema empal·lideix... però gràcies de tot cor.
ResponEliminaElena Avui es primavera doncs i ventilem matalassos i estem contents , Gracies.
ResponEliminaQue es d'amor segur que en sigui absolut podria ser i que es molt bo... buenuuu si; Però jo faig el lavavo he?
ResponEliminaGràcies Jordi
Genial, un poemàs!
ResponEliminaAvui estaves inspirat, eh, Miquel Angel?
Gracis GLO Potser si . o es que estava enamorat , a ra no ho se ben be . però es igual... Be lo de l'Agelet i garriga , a mi em va posar els peus aquest home ...
ResponElimina