.UNA FITA MES ALTA...: COS MEU ------ JORDI PÀMIAS I GRAU

dimarts, 20 de desembre del 2011

COS MEU ------ JORDI PÀMIAS I GRAU

COS MEU

T'agombolaran
mans de nit humida,
dits d'aigua de llac...
Et faran un bes
les fonts amagades
a l'últim recer.
Se t'emportarà
el vaixell d'escuma
d'un riu encisat.
Et posarà un vel
de cristalls, a l'alba,
el blanc gebre, esquerp...
T'amanyagarà
per darrera volta
l'aigua de la mar.

Jordi Pàmias i Grau "Cançons de la nit benigna" Tià de sa Real. Manacor 1980

6 comentaris:

Jordi Dorca20 de desembre del 2011, a les 12:57
Gràcies també a Jordi Pàmias. Per tota la seva poesia, que conec mínimament.
ResponElimina
Respostes
Miquel Àngel 20 de desembre del 2011, a les 13:15
Això te molt bon remei perque s'està editant l'obra completa d'aquest home de Guissona que fou el meu professor de literatura i el que em va acabar de decantar cap la poevida ...amb el seu llibre "Fantasia per a us de la gent savia"
ResponElimina
Respostes
Carme Rosanas20 de desembre del 2011, a les 13:28
Porto un post endarrerit... escolto encara en aquests moments Màrius Torres. La conec també aquesta, me la vas passar quan volia fer un post sobre ell.

I després escoltaré aquesta d'aquí, que encara conec millor, però que no em canso d'escoltar.
ResponElimina
Respostes
Miquel Àngel 20 de desembre del 2011, a les 13:39
Ultimament veig que vaig massa depressa , es que vull penjar tot lo vell i començar a posar cançonetes noves i faré un camvi d'estil de 180º a veure si llavors no us agradarà JeJe!!!
ResponElimina
Respostes
Carme Rosanas22 de desembre del 2011, a les 11:13
Home, a veure! a mi tot això m'agrada molt! Però tot i així els canvis també m'agraden... et llegiré i t'escoltaré atentament.

una abraçada
ResponElimina
Respostes
Jordi Dorca22 de desembre del 2011, a les 17:05
Si pots, no el facis de 360 graus, el gir. Que llavors em perdo, despistat com sóc.
ResponElimina
Respostes

Afegeix un comentari

No dic el teu nom amb una nota més alta que l’altra,
mai no em moc del bell mig del pentagrama
on s’escriu la veu clara de l’instrument de la vida.
Cap to massa greu, per seriós que sigui l’entrebanc,
ni matolls de fuses pel damunt del violí on esclata el xiscle.
Parlo de tot amb la mesura justa
i la força en l’equilibri de tu entre mi, de jo entre tu,
cap al puny trenat de dits
que ens consolida el tranc i l’alegria.
No dic el teu nom sinó com si llegís un vers d’alta volada.
Torno de tu cap a tu, teixit, brodat al teu nom.
Tot incendi, càlid jo el dic com si et besés l’orella.
I vesso mel al teu mal, canto un salm pel teu neguit,
amb el teu nom tan valuós inserit en el silenci.
La paraula del teu nom, compàs de dos temps,
roda i ser,
flor
i salmòdia

Miquel Àngel Tena-Rúbies

L'Antoni Collado va fer la portada expressament per aquest disc , que fou en el seu moment (1993) poc entés . El Tradicionàrius estava encara en plena feinada de recuperació de materials i jo vaig pensar d'anar a vore al Carles Cases per a fer un disc conceptual on el llenguatge sortís de la mare del pulso i pua de sempre i prengués l'airet de les arrels aràbigues i de les illes del mediterrani.Però amb corda de bordó, corda grossa i en Cases ho va entendre fantàsticament be . Jo volia fer coses com les que fan els Sards o els de Corcega. De fet el projecte fou molt car. Car i ambiciós i de l'esforç en va quedar una desbandada del personal. Està clar que primer es van fer la foto. Qui va fer el disc en realitat fou el Motor ritmic d'en Lluis Llach i en Rabinat, amb les germanes del Cases als aviolonchels, la Rosa i el Ton es van muntar un tema per a lluir-se i ella va cantar una nana apa!! com que jo pagava el projecte no valia la pena gastar cartutxos . El cant de veritat el vaig fer jo i un bon coixí de baríton el Panxito Tomàs ,
Val a dir que després vaig fer una cura de desintoxicació en un caríssim balneari... es clar que vaig tenir que demanar un crèdit per a pagar al cobrador del Frac que es va endur tots los cales i no l'han tornat a veure...