.UNA FITA MES ALTA...: AVUI TOCA UNA MICA DE TRANSIT PER EGOLANDIA

divendres, 2 de desembre del 2011

AVUI TOCA UNA MICA DE TRANSIT PER EGOLANDIA

Com que no se quin correu te l'Andreu Lonçà li demano a fet consumat permis per a posar el seu article , tan ben escrit i documentat sobre el que va passar a alpicat l'altre dia i de pas donar-li les gràcies per ser-hi.

LOS MEUS FANS us haurieu de donar pressa de venir a aquestos concenrts esporàdics que faig perqué qualque dia aquestes cançons ja no les canto més per que ja n'estic fins al morro de cantar morts i m'agafo la Les Paul i em foto a fer rock and rollo, com lo Lou Reed, a vore si encara hi soc a temps de pillar algun duro d'aquest puto negoci de misèries que es cantar amb català , que no dona ni donarà perqué "Així esta manalt del cel". O del Vaticà , perque això de cantar amb català o van inventar los Càtars i al Vaticà encara els fa molta por que algu els vulgui passar comptes de la matança de Beziers i de la última Cremà allà a Montsegur que entre pitos i flautes en van matar un munt de milers de catarlans i Clar si cantes en català ho tens pelut per que no et donaran ni pa i com que tenen tanta mala consciència igual t'assassinen i tot perque callis per sempre més i ja no digos res, que es lo que volen desde la primera gran reforma de l'Esglesia catolica que la varem fer los catarlans i per això mos tenen lo peu al coll i Bla Bla Bla Bla....Desbarroo?????

5 comentaris:

Jordi Dorca2 de desembre del 2011, a les 18:30
Ja tens la furgoneta arreglada?
ResponElimina
Respostes
Miquel Àngel 2 de desembre del 2011, a les 18:58
Sinistre total txiquet!! ara estem esperant un Km. Cero de la Citroen que ens sortirà be de preu i es un C4 Picasso que es mes gran que el que tenia i m'hi cabra millor l'equipillu, de totes maneres endementres no estigui tot lligat tot esta penjat...
ResponElimina
Respostes
Jordi Dorca3 de desembre del 2011, a les 19:09
Et desitjo que tot comenci d'anar més bé. Em sembla que ja ens ho mereixem. Et seguim molt. I la vostra la música ens acompanya a l'hora d'escriure. Moltes gràcies.
PS: la meva mare viu justament a la cantonada entre Diagonal i Lepant.
ResponElimina
Respostes
Miquel Àngel 3 de desembre del 2011, a les 23:19
Pos mira igual hauria pogut fe-li la foto al cocaines que me la va fotre pel morro!!! però clar eren les 4 del mati i no son hores d'anar pel balcó amb la Leica......Gracies per escoltar les melodies que adjunto als versos dels que m'enamoro no es be be cosa meva son les fades que em dicten cançonetes mentre dormo...
ResponElimina
Respostes
Jordi Dorca5 de desembre del 2011, a les 14:37
Records a les fades, doncs. Que s'ho han ben guanyat. Doble sort: et vetllen el son i et forneixen cançons de la vida és bella.
ResponElimina
Respostes

Afegeix un comentari

No dic el teu nom amb una nota més alta que l’altra,
mai no em moc del bell mig del pentagrama
on s’escriu la veu clara de l’instrument de la vida.
Cap to massa greu, per seriós que sigui l’entrebanc,
ni matolls de fuses pel damunt del violí on esclata el xiscle.
Parlo de tot amb la mesura justa
i la força en l’equilibri de tu entre mi, de jo entre tu,
cap al puny trenat de dits
que ens consolida el tranc i l’alegria.
No dic el teu nom sinó com si llegís un vers d’alta volada.
Torno de tu cap a tu, teixit, brodat al teu nom.
Tot incendi, càlid jo el dic com si et besés l’orella.
I vesso mel al teu mal, canto un salm pel teu neguit,
amb el teu nom tan valuós inserit en el silenci.
La paraula del teu nom, compàs de dos temps,
roda i ser,
flor
i salmòdia

Miquel Àngel Tena-Rúbies

L'Antoni Collado va fer la portada expressament per aquest disc , que fou en el seu moment (1993) poc entés . El Tradicionàrius estava encara en plena feinada de recuperació de materials i jo vaig pensar d'anar a vore al Carles Cases per a fer un disc conceptual on el llenguatge sortís de la mare del pulso i pua de sempre i prengués l'airet de les arrels aràbigues i de les illes del mediterrani.Però amb corda de bordó, corda grossa i en Cases ho va entendre fantàsticament be . Jo volia fer coses com les que fan els Sards o els de Corcega. De fet el projecte fou molt car. Car i ambiciós i de l'esforç en va quedar una desbandada del personal. Està clar que primer es van fer la foto. Qui va fer el disc en realitat fou el Motor ritmic d'en Lluis Llach i en Rabinat, amb les germanes del Cases als aviolonchels, la Rosa i el Ton es van muntar un tema per a lluir-se i ella va cantar una nana apa!! com que jo pagava el projecte no valia la pena gastar cartutxos . El cant de veritat el vaig fer jo i un bon coixí de baríton el Panxito Tomàs ,
Val a dir que després vaig fer una cura de desintoxicació en un caríssim balneari... es clar que vaig tenir que demanar un crèdit per a pagar al cobrador del Frac que es va endur tots los cales i no l'han tornat a veure...