La boca un pa de llaç i els ulls enfarinats de vidre molt.
I mires esborronat el teu mirall i veus a un Español.
I et pren al ventre avall un gran desànim.
Una vergonya d'existir que no te mida,
ni remei, ni mida; ni ja ni un bri de vida
que valgui puta pena ser viscuda.
I et prens les deu pastilles de colors que saps que et refaran
la química identitat amb la que vius.
I conformement amb el que hi ha, ni intentes de clamar.
No hi ha cap cel del que abjurar.
La vida perviscuda es el regal que tens.
No vas saber matar-te quan calia.
T'ho han pres tot. També la dignitat.
I cada matí. Quan encara només ets un tros de fusta vella,
s'orina al teu damunt un fill de puta que riu,
perquè sap que estàs lligat.
Miquel Àngel Tena-Rúbies 22/11/2011
Ei, ei, ei, que no hi ha per tant eh?, tot aixo és perquè ha guanyat el PP? Tu mira-ho pel canto bo, s' han acabat les barricades ara han arribat el temps de mariscades, va un somriure i en lloc de pastilletes de colors et convido a uns "Lacasitos".
ResponEliminaPD- He trobat "Sarah" el tinc a dreamule a veure el que tarda, t' ho vaig dir mestre, no em subestimi vostè!!!
Va petonàs i res de neures eh?
Mira, el dia que em miri al mirall i vegi a una Española... ja no quedarà res de mi. O sigui que no diguis aquestes barbaritats que m'espantes!
ResponEliminaPerò malgrat tot, aquest poema m'agrada, potent i desesperat... només que no t'hi quedis, aquí. Au, ja ho has dit! Fora!
Una abraçada!
A!! MARTA es molt curta dura 50 segons !!! sarah es una de les genialitats del Ninyin que a mi m'encanta perque es com una joia i coneixent la sarah encara més. Quant al poema no te res a veure amb la Política , es una questió personal de les meves fluctuacions amb la POSTPOLIO QUE DE VEGADES ES MASSA DIFÍCIL DE PORTAR I MÉS SI ADEMÉS HI HA QUI LITERALMENT "S'HI PIXA" SAPS?
ResponEliminaCarme , això es el que volia expressar , que hi ha dies que no queda res perque aquesta malaltia és realment aniquiladora. No entenc gaire com vaig poder sobreviure tants anys contra la hostilitat del meu entorn, i amb aquesta sensació d'esfondrament vital que provoca de vegades aquest mal. de vegades penso que la ignorancia te perdó peró la dolenteria no en te , ni que t'ho proposis , llavors penso que millor ho deixo en mans del Deu Bondados que m'ha protegit fins avui.. Aixo si que es un Puto Miracle!!!
ResponEliminaMestre sè que no te a veure res amb la politica pero era una manera de treure-hi pilotes fora perque t' he vist en un moment baixet, baixet, res mes.
ResponEliminaPer no dir-te no diguis tonteries!!!!!
Doncs sí realment sembla un miracle haver sobreviscut a tanta hostilitat... aix! si pogués creure en el deu Bondadós! En el fons crec que m'agradaria... i mira que m'ho van posar bé, em van ben ensinistrar... però jo tossuda a escapar-me'n.
ResponEliminaA mi també em van ensinistrar i també he sigut tossuda però si hi hagués un déu bondadós ara mateix li faria un crit: ON ETS???!!!
ResponEliminaEs que aquell Deu malèvol i castigador que tenia preparat un infern de foc etern per als seu fills trapelles i es jugava la paciència del pobre Job amb el seu Tocayo el Diable. Ja fa temps vaig descubrir que era un falsari que havia ususrpat el territori espiritual del meu Deu Bondados (sense cap més atribució). Així que jo vaig descobrir que en el si del meu cor hi havitaba la bellesa i la bondadt i que això es el que el mantenia dret davant del panaorama desolador del mon. Aquest meu Deu interior es el que em salva. I per a res, te res que veure amb les Hisòries dels pastors Babilonics de fa 10.000 anys que parlen d'un, Deu, Deus, Salvatges que necessiten Holocausts i immolacions, sacrificis i càstics. Adoracions i Alabances per a setisfer els seus egos de Psicòtics inhumans.Aquestos paios no son els meus Deus ,ni crec tan sols que siguin Deus son uns Usurpadors , alguna raça de criminals mes evolucionats, que esclavitzava als humans, quan eren pòc més que uns simis, i que encara ho esta fent a través de les Putes Sectes de les religions que no son més que la normativa interna d'un exèrcit d'esclaus.
ResponEliminaEstà molt bé aquest poema, jo no el coneixia. i dic està bé, perquè a vegades quant tot cau al voltant i saps que ni déu et pot ajudar, ni cap amic ni parella amb les millors intencions. Quan aquests estats persisteixen és millor amarar-se de mal i com el Martí i Pol cercar una manera de poder treure'l i fer de mirall per ajudar a altres a poder adonar-se'n què realment tot el bé i tot el mal està dins nostre.
ResponEliminaM'agrada quan despotriques!!!
Carmeta si t'has llegit el poema d'en Martí Pol ,"El més dificil doncs, es sobreviure" el meu encara s'enten mes be, però si que l'has pillat , l'has pillat molt a diana, Això nmeu es molt semblant amb una ELA i una Ela es molt semblant al mal que tenia el marti Pol , aixi que de semblança en semblança no m'estranya que acabem parlant del mateix , encara que ell era un finures i jo soc un bèstia de pagés que m'agrada lo gra fort i pescar en aigues profundes....i l'apnea...
ResponElimina