XIV
La meva cançó,
quan la lluna és alta,
uneix, amb un fil,
somnis i paraules.
Jordi Pàmias
quan la lluna és alta,
uneix, amb un fil,
somnis i paraules.
Jordi Pàmias
Estimaré la cançó, sí, més enllà
d’allò que els orbs entenen per cantar,
que és ben trobar el fat que en resta
de viure com qui trepitja la collita
madura dels raïms de la vida,
exaltant-s’hi en l’esperit que s’hi anuncia.
d’allò que els orbs entenen per cantar,
que és ben trobar el fat que en resta
de viure com qui trepitja la collita
madura dels raïms de la vida,
exaltant-s’hi en l’esperit que s’hi anuncia.
Practicaré la cançó, sí, la veu del vers
que em xiula com un vent al ritme
de la branca a la finestra i de la pluja
als vidres en un xàfec, com un tel hialí,
previ al verger de molsa molla i verd
de fulla i vida i boira de terra que respira.
que em xiula com un vent al ritme
de la branca a la finestra i de la pluja
als vidres en un xàfec, com un tel hialí,
previ al verger de molsa molla i verd
de fulla i vida i boira de terra que respira.
Estudiaré la cançó, sí, la paraula
molt abans que el tambor, el so
del gemec de l’home, el panteix
inherent a la sofrença infinita
pel repte inabastable de viure
i deixar viure en fracàs mil·lenari.
molt abans que el tambor, el so
del gemec de l’home, el panteix
inherent a la sofrença infinita
pel repte inabastable de viure
i deixar viure en fracàs mil·lenari.
I cantaré la cançó, sí, que és l’alè
de l’esperança del qui birba
la paraula exacta, el nom de cada cosa,
per tal de gosar viure en vetlla enfront dels homes.
Congregant-s’hi en l’harmonia coral.
Amb la nota mes clara de l'acord ben travat .
de l’esperança del qui birba
la paraula exacta, el nom de cada cosa,
per tal de gosar viure en vetlla enfront dels homes.
Congregant-s’hi en l’harmonia coral.
Amb la nota mes clara de l'acord ben travat .
Miquel Àngel Tena-Rúbies
Tornar de Tu , Suports virtuals A.C. 2004 Mollet del Vallès
Quin poema tan bonic per començar l'any...
ResponEliminaRealment impressionant, i que forma mes senzilla d'exterioritzar sentiments de manera tan sublim.
ResponEliminaPer cert la frase de Jordi Pàmias ès immensa.
"Així diras coloma a l'aliga i card a la Poncella...."
ResponElimina"...Cerca doncs el cant que de cinc ni tres l'entenguin, així seràs tan savi com jo que canto per a tu allò que sé i he descobert..."
Vosaltres sou les meves Dames i jo soc Feliu de Montmur un trobador Càtar que us visita als vostres castells i us canta de nit cançons que tranquilitzen el vostre esperit.
Novesflors tu vius al castell de Blanchefort, i et una de les dames de Rosamunda...
i tu, Martona, vius al castell de Belvis i ets la filla del capità de les defenses. Jo vaig de pas cap a Montsegur
per a organitzar la resistència , i la fugida de families senceres capa a Catalunya, ja estem en guerra però encara no han començat els setges, ni les matançes , Arriben noticies de Beziers molt contradictòries, parlen d' una matança orripilan. Les tropes de Simon de Monfort avancen cap al Pais d'Aude i comencem a tenir por...