XXIII
-Que he fet del meu discurs un rètol lluminós;
Ja ho sé, i amb músiques...
Un daltabaix de crits pels altaveus!
També que ho sé - ho volía -
Ara ja em cansa aquest pou mort,
no hi suro, m'hi esgarrio i m'espanta
que els anys pesin més
que els afanys i l'esperança.
I visc sorprés,
confús pel rastre del meu temps
perdent les flames a poc a poc,
molt lentament,
fent brases.
La casa prop de la via , El Turó , Manacor, 1993
Mentre no s'apagui la brasa... sempre es pot revifar el foc!
ResponEliminaPer què Gluppssss? Ja està bé, home! Que el llegeixi i s'escampi. Jo me n'alegro! :)
Dona, es que encara no he perdut la capacitat de posar-me bermell com un tomatot quan m'afalaguen... que vols desres de 27 anys no sol passar que et facin caricies tan dolces..
ResponElimina