dimecres, 3 de març del 2010

CARTES DEL TROBADOR GUIRAUD DE BORNEILH: continuació


Aquelles paraules m'avisaren que el contingut del pergamí podia ésser una revelació...

Delerós vaig retornar a la tasca de traduir la resta de la carta.

Vet-en-ací lo resultat dels meus treballs:

“- Valgue'm dir-te que l'amor és ritual

i que només busca l'engany. Puig l'amor no ha de ser per tu,

coneixedor com ets de l'art del trobar lleu i en sirventés,

una altra cosa que el camí d'aprenentatge

i les proves d'accés i compromís amb la mort.

Qui t'assegura nou nat al trobar clús i ric.

-Tingues present que no és amor el seguiment dels costums

que manen els clergues, puix en ells tot de Roma ve.

I que no és amor el matrimoni, ni tan sols sempre ho és

quan fora d'ell es fa. Si pots amar en adulteri

seràs rebut en cortesia per La Dama...

Per que no és el marit qui s'allibera

sinó tu en fidelitat a la Dama,

per impossible que t'és d'aconseguir.

Així faràs totes proves i senyals

per tal de ser-te donat

en confiança i obligació de fidelitat.

Demanaràs i pregaràs, i , entendràs; si se't dona.

Drut, mai revelaràs el nom sinó a la manera enganyosa

Així diràs Coloma a l'Àliga i card a la poncella-

Cerca doncs el cant que de cinc homes

ni tres l'entenguin, puig sols els savis

poden endevinar el forat de la clau del trobar ric.

-Així si méntens, no seràs menys savi que jo

que invento per a tu alló que sé i he descobert...

Seguia després una partitura estranya,

un cal·ligrama d'on vaig treure una tonada

que tocada amb la mandola

sonava dolcíssima i melangiosa

com si vingués de molt lluny,i de molt abans

i omplia la meva cambra de ressonàncies bellíssimes,

enlairant mon esperit com si aquella música,

profunda i subtil fos una llavor . La llavor d'un arbre

que hagués de créixer a dins meu.

Acabava la carta amb uns altres versos enigmàtics,

que no transcriuré per a no cansar-vos

i que podrien tenir aquest significat:

-” sol l'orgullós creure errat

que sempre l'honoraran els amants.

Però jo sé que els futurs Trobadors

oblidaran la fama de Clemència.

Tal com en els camps la rosa en primavera

és una flor gentil quan ve el temps de l'alegria

...-Però quan el vent de la nit l'agita amb ràbia,

mor i desapareix en la terra per sempre...”

-Una signatura gofrada que en la foscor emetia una lleu fosforescència

cloïa l'enigmàtic pergamí.

No fou pas pel fet màgic de rebre carta d'un Trobador Càtar que vaig quedar corprès;

(-a Montmur hi habiten fades i coses semblants i encara més extraordinàries

m'havien succeït en els meus viatges de la son...) Có que m'intrigava

era la manera com estava escrita. La certesa que només era el principi

d'una iniciació...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada